Vas néixer entre llibres, revistes, tebeos i diaris…
No vaig néixer a la llibreria que els meus pares tenien a la Seu d’Urgell, però gairebé (riu). Passar-hi tantes hores, abans fins i tot d’aprendre a llegir, m’ha marcat molt tot allò que al final he acabat sent. La llibreria em va formatejar la forma de ser. Va suposar un gran aprenentatge que em va permetre entrar, amb naturalitat i sense esforç, al món apassionant de la lectura. Per la llibreria passaven tots els mestres i professors de l’institut, era com un focus cultural en una petita ciutat on, en aquells anys, no hi havia ateneus ni centres cívics. M’agrada dir que soc el resultat d’un pare llibreter i d’una mare mestra, és a dir, la confluència de llibres i educació.
M’agrada dir que soc el resultat d’un pare llibreter i d’una mare mestra, és a dir, la confluència de llibres i educació.
Què et va portar a estudiar filosofia?
Em van influenciar molt dos joves professors que van venir a l’Institut de la Seu. Vaig adonar-me que la filosofia ho ajuntava tot, tenia a veure amb la ciència i el coneixement del món, però també amb la literatura i les arts. Malgrat que alguns opinaven que no servia per a res, jo vaig dir: això m’interessa. D’aquella promoció de l’institut en vam sortir una bon nombre d’estudiants de filosofia.
Has estat més de deu anys professor a instituts i més de trenta a la Universitat de Girona. Ensenyar ha estat una vocació?
No sé si era una vocació, però el que ha estat, segur, és una gran passió. No m’imagino fent res que no sigui donar classes. Totes les coses afegides que m’han proposat de fer, com ser president de la Fundació Tàpies o ara d’Òmnium, les he acceptat sempre que no posessin en perill continuar donant classes.
La davallada de l’ús social del català és un fet i aquí cal posar-hi remei urgentment i des de tots els fronts. Durant més de deu anys no hem assumit l’emergència.
Des de fa tres mesos ets president d’Òmnium Cultural. Com podem aturar el retrocés del català en el sistema educatiu i potenciar-ne l’ús social?
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és i ha de continuar sent la llengua vehicular, d’acollida i d’aprenentatge en tots els nivells del sistema educatiu. En l’actual situació de minorització que pateix el català, l’escola ha d’exercir de força compensatòria i ser un referent en la normalització lingüística, precisament amb l’objectiu d’evitar la segregació i la fractura social. Ara bé, hem de ser realistes: la davallada de l’ús social del català és un fet i aquí cal posar-hi remei urgentment i des de tots els fronts. Durant més de deu anys no hem assumit l’emergència. No hem tingut el debat sobre com actuar després de la sentència de l’Estatut que introduïa el castellà a les aules. Per altra banda, el percentatge de contingut doblat al català en les grans plataformes audiovisuals no arriba a l’1%, tot i haver-hi versions doblades en la nostra llengua. L’audiovisual és el pal de paller i en els pròxims anys ens juguem el futur del català.
L’escola catalana ha de continuar sent una eina per garantir la cohesió social, l’equitat i la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat.
S’ha esquerdat el consens social i polític que hi havia al voltant de la llengua catalana?
El gran consens social i de país al voltant de la llengua catalana continua existint. És un model consolidat i validat per la societat catalana al llarg de dècades. L’escola catalana ha de continuar sent una eina per garantir la cohesió social, l’equitat i la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat. Per això, és vital i urgent que es revalidi i es blindi la immersió lingüística i la vehicularitat del català a les escoles, davant les constants intromissions judicials, des de tots els àmbits possibles: des de la vessant política, la societat civil i la comunitat educativa. Per això és important que el màxim d’agents comparteixin i consensuïn quin és el model d’escola catalana que volem en el futur. Permetrem, per exemple, que un tribunal faci de poder legislatiu i dicti uns percentatges absurds i sense cap criteri pedagògic? És inacceptable i impropi de les societats democràtiques.
Xavier Antich Valero (La Seu d’Urgell, 1962). Filòsof. Professor i doctor en filosofia. Va ser president del patronat de la Fundació Antoni Tàpies (2011-2022). President d’Òmnium Cultural. Premi Joan Fuster d’assaig (1992)
