La Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, que se celebra cada any a Arsèguel des de 1976, va suposar el punt de partida de la recuperació de l’acordió diatònic a Catalunya, Aragó i País Valencià, i representa un centre d’intercanvi cultural amb diversos països d’Europa, països de l’Est i Amèrica.
La Trobada, que té signats convenis de col·laboració mútua amb els festivals Carrefour Mondial de l’Accordeón, al Quebec, i Ivan Malinin de Novosibirsk, a Sibèria, enguany per primera vegada no se celebrarà al petit poble del Baridà.
(Foto: Artur Blasco, a la seva casa d'Arsèguel /FS)
Artur Blasco, cofundador, director i ànima de la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, explica que aquest any hem decidit fer la Trobada, però adaptada a la situació actual de pandèmia. La primera novetat és que els concerts es faran tots a la Seu d’Urgell, a excepció del de Castellbò i el de Puigcerdà. Així ho van acordar conjuntament Blasco i l’alcalde d’Arsèguel, Antoni Casanovas. Consideren que hauria estat molt complicat poder controlar el compliment estricte de les mesures anticovid. Cal recordar que any rere any, un nombrós públic s’aplega al Parc de l'Església d'Arsèguel, després dels concerts de la carpa, per escoltar els intèrprets que, fora de programa, hi fan cap un any i un altre. Els assistents aprofiten per aplegar-se al voltant del bar i restaurant que s’hi instal·la, per tocar, cantar i ballar fins a les hores petites.
Una programació amb més música que mai
Artur Blasco desgrana la programació, que es durà a terme completament a l’esplanada del Doctor Peiró de la Seu d’Urgell. Allà es muntarà la gran carpa per als concerts, amb el públic assegut i els músics dels diferents països aniran passant per l’escenari. Blasco, que vol que aquesta sigui una edició amb més música que mai, explica que al costat, s’aixecarà una altra carpa, sense laterals, on hi haurà el bar i el restaurant amb moltes taules i un altre escenari a la part central, que oferirà actuacions musicals de manera gairebé permanent. Per tal de mantenir el mateix esperit que sempre hi ha hagut a Arsèguel, primer al Castellot i després al Parc de l’Església, s’hi faran concerts de migdia, de tarda i de nit, remarca.
Quatre dies d'acordió
La 45a edició de la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu se celebrarà els dies 23, 24, 25 i 26 de juliol. El diumenge, dia 25, es reserva per al Concert de l’orquestra de les Colònies i dels Tallers d’Arsèguel (Escola Folk del Pirineu), dirigida per Isidre Tito Pelàez.. Paral·lelament, el mateix diumenge, també seran a la Col·legiata de Castellbò. La nit del diumenge, la programació tornarà a la carpa del bar restaurant. I el dilluns 26 tindrà lloc el Concert Catalunya, que els altres anys es feia a la plaça de Joan Sansa de la Seu d’Urgell. El dimecres 28, s'oferirà el tradicional concert al Casino Ceretà de Puigcerdà.
Algunes absències
La situació de pandèmia comportarà, malauradament, algunes absències destacables. Els músics del Quebec, si no hi ha canvis d’última hora, no podran assistir a la Trobada per les mesures restrictives imposades al seu país. També hi ha dificultats perquè pugui venir Simon Thoumire, el millor concertista del món de concertina cromàtica, així com Gary Blair (acordió cromàtic). La Trobada sí que comptarà amb la presència d’uns instrumentistes sicilians ‘increïbles’, Pietro Adragma, un dels millors acordionistes mundials, i Danilo Paolo Micola. L’edició d’enguany gaudirà, una vegada més, amb la presència d’Antonio Rivas (acordió diatònic i veu), Daniel Ochoa (guacharaca) i Nelson Gómez (guitarrón), així com idels acordionistes de proximitat i dels Joves Acordionistes de l’Alt Urgell.
(Foto: Artur Blasco, a la seva casa d'Arsèguel / FS)
Blasco, recopilador i divulgador del cançoner pirinenc
Artur Blasco es va interessar pel món de l’acordió, després d’haver viscut molts anys a Suècia i a Islàndia. En tornar al Pirineu va conèixer Ricard Muntané, el Fiter, de Canelles, que tocava l’acordió diatònic i un repertori que sorprenentment Blasco havia escoltat en aquells països nòrdics. Era el 1965 i Muntaner va despertar en Artur Blasco la necessitat de resseguir en solitari els pobles del Pirineu a la recerca d’instruments, músics i cançons. Avui el músic i investigador de la música popular del Pirineu, establert a Arsèguel, és autor, recopilador i impulsor dels volums de la col·lecció A peu pels camins del cançoner, que aplega 1.500 cançons recollides directament d’uns 300 cantants informants de 160 pobles i masies dels Pirineus. Un recull que constitueix un testimoni singular i irrepetible en molts casos, perquè l’autor assegura que un 99% dels informants ja han desaparegut.
Artur Blasco, cofundador, director i ànima de la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, és l'investigador i divulgador més destacat de la música popular del Pirineu català
Blasco rememora amb satisfacció els 44 anys de la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu i el fet que el festival hagi perdurat amb tanta vitalitat durant tants anys. Explica que bona part de l’èxit es va deure al fet d’entrar en contacte amb centres de cultura folk de molts països i que entre tots hem creat una mena de gran família, assegura.També va representar una bona empenta per a la Trobada, la celebració el 1981 del Primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana, on el mateix Blasco va presentar una ponència amb tota la feina que havia dut a terme fins aquell moment. Max Canher, conseller de Cultura d’aleshores, es va interessar molt per la música popular i tradicional i la Generalitat va adquirir sis acordions diatònics que van contribuir a divulgar encara més el seu aprenentatge entre molts joves del Baridà, de la Cerdanya i de l’Alt Urgell.
L’acordió diatònic convulsiona la vida social del Pirineu
A finals del segle XIX i durant la Segona República, l’acordió diatònic va convulsionar la vida social del Pirineu, afirma Artur Blasco. Al voltant d’aquest instrument es va produir un increment de la convivència entre la gent que vivia als pobles petits i a les masies. Fins aleshores es trobaven un parell de cops a l’any per a les festes i es dansaven valls col·lectius, però amb l’arribada de l’acordió diatònic van començar els balls de parella i la gent va reunir-se molt més, malgrat l’Església, que estava molt pendent de què passava als pobles del seu bisbat.
(Foto: La jove acordionista pirinenca, Liv Hallum/
Durant la Segona Guerra Mundial, els constructors deixen de treballar l’acordió diatònic i passen a fabricar l’acordió modern. Així comença una davallada generalitzada de l’ús d’aquest instrument tan popular, però a les muntanyes dels Alps i també als pobles del Pirineu català es manté, especialment a l'Alt Urgell. Després de 44 anys de la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu i de la feinada que s'està fent des de l'Escola Folk del Pirineu, Colònies i dels Tallers d’Arsèguel, podem dir que la salut de l'acordió diatònic avui és fantàstica,perquè ho tenim en mans de joves d'un extraordinari nivell, assegura Artur Blasco.
(Foto: Ivan Caro i Pilar Planavila /Ràdio Seu)
La Trobada és organitzada per l’Associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu, amb Artur Blasco al capdavant des de la primera edició, i la patrocinen el Departament de Cultura de la Generalitat, les diputacions de Lleida i Girona, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’IDAPA, els ajuntaments de la Seu d’Urgell i Puigcerdà, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Obra Social de la Caixa. Hi col·laboren, a més, diverses institucions, entitats i empreses.
