SOCIETAT

Tremp acollirà els primers deu joves emigrats sols a l’Alt Pirineu i Aran

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha presentat aquest divendres a la capital del Pallars Jussà el projecte Avenir. Es tracta d’una iniciativa transfronterera pionera realitzada conjuntament amb França que, a banda de fomentar l’acollida d’aquests menors, pretén ajudar a revitalitzar zones amb risc de despoblament, com el Pirineu.

Tremp joves emigrats 2
photo_camera El conseller el Homrani i l'alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases, aquest divendres al matí (G.L.)

Tremp ha acollit aquest divendres al matí la presentació del projecte transfronterer Avenir, que permetrà l’arribada dels primers deu joves emigrats no acompanyats a l’Alt Pirineu i Aran. Per acollir-los s’ha habilitat un edifici de Tremp on disposaran de dos pisos on viure. A banda, realitzaran un seguit de formacions per tal d’incorporar-los al món laboral, i també se’ls acompanyarà per tal que s’integrin en el teixit social de la zona.

Tal com ha donat a conèixer el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, l’objectiu és doble. D’una banda, es vol fomentar la inclusió d’aquests joves emigrats no acompanyats i, de l’altra, intentar que es quedin i s’arrelin al territori. D’aquesta manera, contribuirien a revitalitzar zones en risc de despoblament, com els Pallars i l’Alta Ribagorça.

IMG_0971

Així, ha destacat que “volem conjuntar dos reptes alhora, de manera que el projecte no només beneficiï als deu joves que vindran a Tremp sinó que ho faci a tota la comunitat i que sigui palanca de transformació”. És per aquest motiu, ha afegit, que la iniciativa s’ha tirat endavant de forma conjunta “amb els companys francesos de l’altra banda del Pirineu, perquè ells també tenen aquest repte relacionat amb el despoblament de les àrees muntanyoses”. 

Tal com han explicat els responsables del projecte, la part formativa i d’inserció laboral es fixarà especialment en les professions de muntanya per tal que els joves es puguin acabar quedant a viure aquí. En aquest sentit, la responsable d’Atenció i Suport als Joves del Servei d’Ocupació de Catalunya, Marta Masagué, ha destacat que l’objectiu és “detectar les mancances de mà d’obra que hi ha al territori i conèixer quins perfils necessiten les empreses de la zona per tal de dissenyar les formacions d’aquests joves”. Pel que fa a les formacions, el conseller ha explicat que s’estudiarà si se n’han de fer d’específiques per a aquests deu joves o bé si se’ls pot incorporar en cursos que ja es realitzin a la comarca.  

L'objectiu és detectar les mancances de mà d’obra que hi ha al territori i conèixer quins perfils necessiten les empreses de la zona per tal de dissenyar les formacions d’aquests joves

El conseller també ha deixat clar que les formacions en cap cas es faran als pisos d’acollida, ja que es vol diferenciar totalment l’espai de llar del de formació i treball. En paral·lel, també es fomentarà que els joves puguin descobrir i habituar-se a l’entorn de muntanya i se’ls acompanyarà en l’àmbit lúdic, associatiu i esportiu per tal que es vagin integrant al teixit social de la zona. 

“Una oportunitat per revitalitzar el territori”

Els diferents representants del territori en aquesta presentació s’han mostrat satisfets amb la posada en marxa del projecte. Així, tant l’alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases, com el vicepresident segon del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Martí Cardona, han destacat que es tracta d’una oportunitat per al territori. Cardona ha assegurat que “l’arribada d’aquests joves pot ajudar a revitalitzar el territori i el seu teixit social” i ha afegit que treballaran per garantir-ne “la integració i la permanència a la zona”. 

Per la seva banda, la delegada del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós, ha posat de manifest que “el Pirineu sempre ha estat terra d’acollida: ho va ser durant la Segona Guerra Mundial amb els jueus que fugien del nazisme, ho va ser amb els treballadors que van venir de fora a construir les centrals hidroelèctriques i també acollint la gent que fugia durant la Guerra Civil”. El projecte es planteja com un pla pilot de tres anys i Amorós ha explicat que, si té èxit, es mirarà de replicar en altres comarques de l’Alt Pirineu i Aran.