ENTREVISTA

Rosa Mari Buchaca: "Algunes vegades l'escola ha d'assumir funcions que potser no li pertoquen"

Hem anat a veure la Rosa Mari Buchaca a l'escola i l'hem entrevistat per als lectors de VIURE ALS PIRINEUS. Ens ha rebut, com sempre, amb una rialla que s'encomana i ens ha parlat amb franquesa de l'ofici que ha fet durant més 40 anys. Ara és molt a prop de la seva jubilació.

Rosa Mari Buchaca 1
photo_camera Rosa Mari Buchaca a l'Escola Pau Claris de la Seu d'Urgell

La Rosa Mari Buchaca va néixer a la Seu l'any 1959. Està casada amb el Valentín, té una filla i una néta. Després de fer batxillerat i COU a l'institut Joan Brudieu, va començar la carrera de magisteri amb 16 anys i amb 20 va començar a treballar a l'escola Mn. Albert Vives de la Seu d'Urgell. Va continuar la seva feina de mestra a l'escola de Castellciutat durant tres cursos i des del curs 84-85 està a l'escola Pau Claris de la capital de l'Alt Urgell. Tot i que a l'escola ha estat gairebé sempre com a mestra d'educació especial, actualment és tutora de segon de primària.

Tens bons records de la teva infància?

La infància en un poble com la Seu de fa uns quants anys, volia dir jugar al carrer amb amics i veïns i moure's amb llibertat sense la supervisió dels adults. De petita recordo molt quan els dies de festa anava a jugar amb els meus cosins a casa dels meus padrins, cal Estevetó, una casa de pagès als afores de la Seu. Recordo jugar a l'era, córrer pels camps dels voltants i les llesques de pa amb vi i sucre que ens donaven per berenar. Ja una mica més gran, la colla d'amics, les excursions a peu i amb bicicleta, les festes organitzades a casa d'uns i altres, la festa Major de la Seu, el ball cerdà que vaig ballar molts anys, les festes majors dels pobles de la vora, la trobada... Formen part de la meva joventut llocs com la Tasca, el K 0,5, els caps d'any a la Quadra, les nits musicals als claustres...

Rosa Mari excursió

Recordo jugar a l'era, córrer pels camps dels voltants i les llesques de pa amb vi i sucre que ens donaven per berenar. Ja una mica més gran, la colla d'amics, les excursions a peu i amb bicicleta, les festes organitzades a casa d'uns i altres, la festa Major de la Seu, el ball cerdà que vaig ballar molts anys,

Aviat te'n vas adonar de la teva vocació...

De molt jove vaig tenir clar que volia estudiar magisteri i ho vaig fer a Lleida. El fet de marxar de casa per primera vegada, fer noves amistats i assumir més responsabilitats, tot i el període d'adaptació a la nova situació que això suposava, va ser una experiència gratificant i enriquidora. Després vaig tenir la sort de començar a treballar de seguida i de poder-ho fer aquí a la Seu.

Rosa Mari Ball Cerdà

Tens molta paciència amb la mainada, ets inesgotable.

Acabes magisteri i ho tens tot per aprendre, comets molts errors dels quals també n'aprens i després de tants anys treballant te n'adones que continues aprenent. Treballar amb nens i nenes requereix paciència, no només per ajudar-los i acompanyar-los en el seu procés d'aprenentatge, també per escoltar-los. Segurament hauríem de dedicar més temps a conèixer els interessos, les pors, les mancances, les habilitats... de cadascun d'ells. L'energia no la pots perdre, a la nostra feina cal estar al cent per cent, i cada dia s'ha de començar amb les piles ben carregades.

És important treballar els valors, les emocions, la curiositat, la creativitat, l'esperit crític, la responsabilitat i aconseguir els objectius curriculars establerts.

Ha canviat molt el comportament a les aules en les últimes dècades?

En general la societat ha canviat molt i continua canviant a un ritme que no sempre l'escola és capaç de seguir. Algunes vegades l'escola ha d'assumir funcions que potser no li pertoquen, i en l'educació la família hi té el paper principal. És important treballar els valors, les emocions, la curiositat, la creativitat, l'esperit crític, la responsabilitat i aconseguir els objectius curriculars establerts.

A cicle inicial, que són els nivells on més he treballat, puc dir que és per a mi una edat molt bonica, en el sentit que encara tenen aquesta innocència que fa que els puguis motivar i sorprendre amb qualsevol cosa, que tenen ganes d'aprendre, que les seves paraules i els seus gestos són sincers, que et fan una abraçada sense que els ho demanis, que et regalen un dibuix o una flor o qualsevol cosa perquè els surt de forma espontània, perquè per a ells i per a elles la mestra encara és molt important i a vegades pensen que ho sabem tot i allò que els dius és la veritat absoluta. Per tant, és fàcil crear un ambient agradable a l'aula, sense els problemes de disciplina que hi pugui haver amb alumnes de més edat.

Sempre he treballat partint de les necessitats individuals dels nens i les nenes, amb alumnat nouvinguts moltes vegades, intentant fer un acolliment a tots nivells, no només pel que fa al coneixement de la nostra llengua i també donant suport i acompanyant als que necessiten més atenció.

Alumnes de diferents procedències, nous reptes?

La diversitat a les aules ha de ser el reflex de la mateixa diversitat que hi ha a la societat. Això sempre suposa el repte de donar atenció a totes les necessitats que hi ha en una classe. Jo sóc mestra d'educació especial i sempre he treballat partint de les necessitats individuals dels nens i les nenes, amb alumnat nouvinguts moltes vegades, intentant fer un acolliment a tots nivells, no només pel que fa al coneixement de la nostra llengua i també donant suport i acompanyant als que necessiten més atenció. Cal pensar que la diversitat ha de ser enriquidora, que a tots i a totes ens ha d'aportar quelcom positiu, que nens i nenes es poden ajudar i aconsellar entre ells, que és molt important treballar l'empatia i que no sempre la mestra és la figura clau: l'actitud dels infants amb els seus companys és fonamental. És important creure que les diferències ens ajudaran en el nostre aprenentatge i també ens faran créixer com a persones.

Falten recursos en educació?

Falten recursos, tant materials com humans. Amb aules amb 25 alumnes on hi ha nens i nenes amb diferents ritmes d'aprenentatge, alguns amb dificultats que segurament no podem atendre tan bé com voldríem, aconseguir els objectius marcats no sempre és fàcil.

Es vol que l'escola sigui inclusiva, però no es posa cap recurs al seu abast perquè ho pugui ser en les condicions que el nostre alumnat mereix. Afortunadament, sovint es compta amb l'esforç i la bona voluntat que tenim els i les mestres per intentar donar solució als reptes que se'ns plantegen moltes vegades a l'escola.

I el teu temps de lleure?

M'agrada caminar, anar amb bicicleta quan fa bon temps, anar la platja... A més, faig ioga des de fa molts anys per mantenir en forma el meu cos i la meva ment.

L'escola Pau Claris ha estat durant molts anys la meva segona casa, hi he passat moltes hores i he compartit molts moments amb companys i companyes que recordaré sempre.

Com afrontes la teva jubilació?

Com una nova etapa, suposo que merescuda després de tants anys treballant. L'escola Pau Claris ha estat durant molts anys la meva segona casa, hi he passat moltes hores i he compartit molts moments amb companys i companyes que recordaré sempre. Però sense gaires pretensions, sóc una persona senzilla i procuraré gaudir de les petites coses i dels moments que ens dóna la vida i que a vegades deixem passar sense donar la importància que tenen. I espero també poder passar més temps amb la meva néta Valentina.

Pau Claris