BIODIVERSITAT

El PNAP millora l'hàbitat del cantader de gall fer a la forest de Comes de Rubió

Les actuacions estan dirigides per l'Àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal
Millora habitat Gall Fer PNAP
photo_camera Millora de l'habitat del Gall Fer a les Comes de Rubió/PNAP

El Parc Natural de l'Alt Pirineu està revisant aquests dies les actuacions de millora de l'hàbitat del cantader de gall fer de la forest de Comes de Rubió. Les actuacions, subvencionades a l'entitat 'Paisatges Vius' amb ajuts dels fons europeus FEDER, estan dirigides per l'Àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal i executades amb voluntariat del 'Projecte Boscos'.

La millora de l'hàbitat de cantader de gall fer en pi negre s'ha centrat, segons informa el Parc Natural de l'Alt Pirineu, en dos tipus d'actuacions repartides pel rodal. Una ha consistit en l'obertura d'uns 20 claps irregulars de 5 m de diàmetre en el sotabosc, tallant el neret i afavorint el nabiu, creant discontinuïtats.

Gall Fer

El gall fer o gall de bosc és l'ocell més emblemàtic i espectacular dels boscos subalpins del Pirineu i Prepirineu, tant pel seu aspecte i mida com pel seu comportament. Els mascles són grans (més d'un metre d'envergadura), cos negre i ales marrons, amb grans celles vermelles i bec blanc, cua en forma de vano amb pigallat blanc i pit blau-verd tornassolat; les femelles, en canvi, són molt més petites, críptiques i discretes, amb coloracions terrosses i blanques per passar desapercebudes davant dels depredadors, fet especialment important quan coven a terra i més tard quan els pollets les segueixen per buscar menjar.

Hàbitat

Ocupa boscos subalpins, preferentment madurs, entre els 1000 i els 2400 metres d'altitud, majoritàriament formats per coníferes. Al llarg de l'any pot fer migracions altitudinals, en funció de la zona i la disponibilitat de recursos i de tranquil·litat. Habitualment les zones d'hivernada es troben a les obages de més altitud, època en que bàsicament s'alimenten de pinassa. Durant aquesta època, la ingesta de calories per part del gall fer és mínima i per això redueixen al màxim la despesa energètica, evitant desplaçaments innecessaris. Les zones de cria són a cotes més baixes, amb sotabosc ric en herbàcies, matolls i arbres morts, per tal que els polls puguin trobar refugi i aliment energèticament més ric, bàsicament insectes i fruits (nabiu, boixerola, ginebró...).