Els Pirineus de l'Estat espanyol, Andorra i França acullen un miler de trencalossos (Gypaetus barbatus), un dels ocells més amenaçats d'Europa. Així ho ha establert el primer model poblacional integrat (IPM) que s'ha realitzat d'aquesta espècie a la zona pirinenca, recentment publicat a la revista Ecological Monographs. Així, es detalla que un 36% dels trencalossos pertanyen a la fracció reproductora i que el nombre ha crescut, de mitjana, un 3,3%. Tot i això, la taxa d'increment poblacional s'ha reduït al 2,3% en l'última dècada. En aquest estudi, liderat per l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), hi ha participat una investigadora de la Universitat de Lleida (UdL).
(Foto: auberria.cat)
L'IPM determina per primera vegada la població del trencalòs per franges d'edat, estimant els principals paràmetres que influeixen en la seva dinàmica poblacional. Per fer-ho, s'han utilitzat les dades d'un estudi a llarg termini, realitzat entre 1987 i 2016 en els tres països, amb les xifres anuals de territoris amb reproducció i productivitat, combinant-les amb dades de seguiment mitjançant captura, marcatge i observació posterior de 150 individus al llarg de 30 anys. Així, les dades assenyalen que la població del trencalòs al Pirineu se situa entre 937 i 1.119 exemplars.
Els resultats de la recerca mostren una resposta dens-depenent de la supervivència juvenil, la productivitat i la supervivència dels adults, el que condueix a un menor creixement de la població a mesura que aquesta s'incrementa. Així, "tot i haver més parelles, fracassen més en la reproducció", segons ha explicat l'investigador del CSIC Antoni Margalida, ex professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL i que ara lidera l'equip on hi ha col·laborat la mestra del mateix centre universitari Mª Àngels Colomer.
(Foto: Un exemplar de trencalòs/Auberria)
En el treball ha participat també personal tècnic de la Generalitat, el govern d'Aragó, la Diputació Foral de Navarra i la Ligue pour la Protections des Oiseaux (LPO) francesa. A les conclusions afirmen que aquest estudi els ha permès identificar "importants problemes de conservació relacionats amb el maneig dels punts d'alimentació suplementària i l'expansió geogràfica d'aquesta població" de trencalossos.
