El grau de perill per allaus a Catalunya durant la temporada hivernal 2019-2020, finalitzada el maig, s’ha situat en 1,7 sobre 5, per sota de la mitjana habitual, que és de 2,1 sobre 5, segons dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). No obstant, aquest grau de perill encara ha estat una mica superior al de la temporada anterior (2018-2019), quan va ser d’1,4. Aquest fet es deu, en part, a dues situacions allavoses concentrades al Pirineu més oriental (Ter-Freser) durant el desembre de 2019 i al temporal Gloria del mes de gener d’enguany.
D’altra banda, durant la temporada hivernal 2019-2020, Catalunya ha registrat 259 allaus, un 4% menys que les 270 de la temporada anterior (2018-2019). L’ICGC recull tots aquests fenòmens, amb el detall d’on es produeixen, a la seva Base de dades d’allaus.
Catalunya té 1.300 km2 de terreny allavós i, tot i que cada any és molt diferent, es registren entre 250 i 300 allaus per temporada. L’activitat enregistrada aquesta darrera temporada entra, doncs, dins de la normalitat, així com també l’accidentalitat (1 accident mortal). L’ICGC avalua també l’estabilitat del mantell nival i els problemes típics que poden produir perill d’allaus, i informa diàriament d’aquesta perillositat (de feble, 1, a molt fort, 5).
Existeixen cinc problemes típics que poden produir perill d’allaus. Aquests són una nevada recent; acumulació de neu transportada pel vent; capes de neu febles fruit de nevades antigues; neu humida, i lliscament de la capa de neu sobre el terra. Els problemes típics d’allaus complementen el grau de perill, que es prediu en base a l’escala europea de perill d’allaus, que va de feble (1) a molt fort (5).
Neu humida i ventada, principals problemes aquesta temporada
L’hivern de 2019-2020 se sintetitza en quatre grans episodis de precipitació que s’han alternat amb períodes d’estabilitat i amb l’activitat d’allaus naturals relacionada, sobretot, amb la neu humida. En canvi, l’accidentalitat per allaus al Pirineu ha estat associada especialment a la neu ventada i s’ha concentrat el desembre de 2019 i en el març de 2020.
Així, les nevades abundants de novembre de 2019, el fred i les capes febles del mantell van avançar l’emissió dels Butlletins de perill d’allaus. El desembre es produeixen els primers accidents per allaus causats per les pluges (fins a 2.400 m), el mantell humitejat i les allaus molt grans per fusió al Ter-Freser.
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha registrat 259 allaus durant la temporada hivernal finalitzada el maig, amb un grau de perill d’1,7 sobre 5, inferior a la mitjana habitual, del 2,1
El gener de 2020, el temporal Gloria va provocar que en tres dies s’acumulessin com a màxim entre 120 i 140 centímetres de neu ben consolidada amb neu granulada i crostes marrons.
El febrer va ser un mes sec i amb força estabilitat, mentre que al març, diversos episodis de nevades abundants van generar el segon episodi d’accidents, amb l’únic accident mortal de la temporada. Finalment, l’abril i el maig el mantell va entrar en fusió per la pluja i les altes temperatures, amb allaus de neu humida petites i mitjanes.
La temporada, en vídeo resum
L’ICGC ha elaborat un vídeo resum de la temporada d’allaus, de dos minuts de durada, on es mostra, a partir d’imatges i gràfics, l’activitat d’allaus d’aquesta temporada, la valoració dels gruixos de neu, informació del temporal Gloria, els tests d’estabilitat del mantell nival i informació sobre l’accidentalitat per allaus.
A més, com és habitual, amb la finalització de la temporada s’emet el darrer Butlletí de Perill d’Allaus, on s’inclouen les recomanacions sobre neu i allaus a tenir en compte fora de la temporada hivernal.
A l’inici de cada temporada, l’ICGC edita el díptic Compte amb les allaus!, que es pot descarregar de la pàgina web, amb informació sobre els elements que influeixen en la formació d’allaus i consells per a les persones usuàries de la muntanya a l’hivern.
Sistema de predicció i vigilància per allaus
L’ICGC elabora ordinàriament diversos productes i col·labora en diversos protocols de seguretat relacionat amb les allaus, atès que és l’organisme encarregat del sistema de predicció i vigilància per allaus a Catalunya. Així, durant la temporada hivernal elabora el Butlletí de Perill d’Allaus (BPA), de dilluns a dissabte, consultable al seu web i amb la possibilitat de subscriure’s per rebre’l diàriament.
En el cas de la temporada 2019-2020, es va començar a elaborar el mes de novembre i ha finalitzat aquest passat mes de maig. El Butlletí de la temporada 2020-2021 es començarà a elaborar l’1 de desembre d’enguany o abans si les condicions d’innivació ho aconsellen. Les allaus que es produeixen cada any es cartografien i s’inclouen a la base de dades d’allaus de Catalunya.
Igualment, l’ICGC s’encarrega de la vigilància els set dies i les 24 hores durant la temporada hivernal per donar compliment al pla Allaucat, informa de la possibilitat de fusió de la neu dins del pla Inuncat i informa dels gruixos de neu a través del servei InfoGruixNeu en el marc del pla Neucat, tots de Protecció Civil. En relació als gruixos de neu, aquesta temporada destaca especialment la baixa innivació a la Vall d’Aran, amb una fusió molt prematura el mes d’abril.
D’altra banda, l’Institut realitza les prediccions locals per a quatre estacions d’esquí gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i, quan és necessari, dona suport al desencadenament d’allaus de forma artificial.
Per dur a terme aquestes tasques, els tècnics de l’ICGC realitzen treball de camp i de laboratori, a més de disposar d’una xarxa d’observadors que permet cobrir tot el terreny.
