24.09.2020 |
Viure als Pirineus

Parcs naturals cada dia més grans

El terreny agrari perd espai cada dia, els boscos creixen sense que s'hagi trobat, encara, un model de gestió consensuat i l'administració proposa noves amplicacions dels espais naturals protegits del Pirineu. Quines conseqüències té aquest model territorial?

Els parcs naturals s'amplien.
Els parcs naturals s'amplien.
Parcs naturals cada dia més grans

Aquesta setmana el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar durant la seva visita al Pallars Jussà una proposta d'ampliació del Parc Natural de l'Alt Pirineu que contempla augmentar la superfície protegida amb 6.521 hectàrees més, xifra que representa prop del 10% de la superfície actual del Parc i que suposarà arribar a les 76.371 hectàrees protegides de Parc Natural.

Aquesta proposta s’ha elaborat amb el consens dels municipis de la zona i en termes municipals ja inclosos en el parc (Les Valls de Valira, Farrera, Soriguera, Alins i Alt Àneu). Els sectors ampliats són adjacents al parc i inclosos a la xarxa Natura 2000 o el PEIN, han estat proposats pels ajuntaments i EMDs, contenen valors naturals i/o paisatgístic d’interès, o bé es tracta de sectors de reduïda dimensió que havien quedat exclosos del parc.

El procés d’ampliació del Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, situat entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, es va iniciar a proposta de diversos municipis de la zona, després d’haver obtingut el vistiplau de la Junta Rectora del Parc. A través d’un procés participatiu, els diferents ens locals han anat traslladant les propostes al Departament de Territori i Sostenibilitat, que ha elaborat un estudi tècnic, posteriorment analitzat pels ajuntaments.

Els criteris tècnics que s’han tingut en compte per fer la proposta han estat els valors naturals (diversitat, representativitat, singularitat, fragilitat), la coherència geogràfica i la claredat dels límits, la millora de la connectivitat entre espais naturals protegits veïns, o la coincidència amb límits administratius.

Aquest model de protecció del territori que fa unes dècades aixecava protestes, sobretot del sector agrari i ramader, s'ha consolidat i ara són molt pocs els que el qüestionen. L'agricultura ha perdut pes al territori i el model turístic s'ha anat imposant. Amb tot, però, encara falta un model de gestió consensuat que permiti afrontar amb garanties el creixement constant de la massa boscosa del Pirineu. Algú planteja aquest debat seriosament? Quin model de Pirineu volem? Cap on anem? Les preguntes són moltes i les respostes poques.

Parcs naturals cada dia més grans
Comentarios