13.11.2019 |
Viure als Pirineus

MEMÒRIA HISTÒRICA

Mor la pallaresa Conxita Grangé, última supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück

Nascuda a Espui, al Pallars Jussà, ha mort a Tolosa als 94 anys
Imatge de Conxita Grangé abans de ser detinguda. FOTO: Musée départamental de la Résistance et de la Déportati
Imatge de Conxita Grangé abans de ser detinguda. FOTO: Musée départamental de la Résistance et de la Déportati
Mor la pallaresa Conxita Grangé, última supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück

Conxita Grangé, última supervivent catalana del camp de concentració de dones de Ravensbrück, ha mort a Tolosa de Llenguadoc als 94 anys. Grangé, nascuda a Espui, al Pallars Jussà, va fer d'enllaç amb els maquis. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha trucat a la família de Grangé per traslladar-li el condol en nom del Govern.

El 24 de maig del 1944, Grangé va ser detinguda a Peny juntament amb la seva tieta Maria Castelló i la seva cosina Elvira Ibarz, i van ser lliurades a la Gestapo. El 9 de setembre d'aquest mateix any van ser internades al camp de concentració, on també van ser tancades altres dones com Neus Català, morta l'abril.

Homenatge recent a la Vall Fosca

Precisament, el passat 26 de juliol, la Vall Fosca va fer un homenatge a Grangé, qui ha dedicat bona part de la seva vida a explicar la seva experiència a les escoles i a mantenir viva la memòria de les dones deportades. Concretament, es va col·locar un plafó davant de la casa d'Espui on va néixer. A França també ha rebut destacades condecoracions, com la Legió d'Honor i la Medalla de la Resistència.

Pla general de l'acte d'homenatge que s'ha fet a Conxita Grangé davant de la casa on va néixer el 6 d'agost de 1925 a Espui. Imatge del 26 de juliol del 2019. (horitzontal)
(Foto: Pla general de l'acte d'homenatge que es va fer a Conxita Grangé davant de la casa on va néixer, a Espui/Marta Lluvich)

Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d'agost de 1925, en una família de vuit germans. A causa d'una malaltia de la seva mare, al cap de dos anys la van portar a casa dels seus oncles: Jaume Beleta (fill de casa Antema, de la Plana de Mont-Ros) i Elvira Ibarz, a Tolosa de Llenguadoc, on va viure amb Maria Castelló, filla de l'Elvira, fins a la Guerra Civil (1936-1939), quan la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.

Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la Resistència als nazis. Conxita Grangé i Maria Castelló feien d'enllaç amb els guerrillers i els maquis.

Conxita Grangé, Maria Castelló i Elvira Ibarz van ser detingudes a Peny, al departament francès d'Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Tolosa de Llenguadoc, des d'on van ser deportades a Alemanya.

Van travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. El 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück.

Abans de l'alliberament, quan el camp fou bombardejat per l'aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha lamentat la mort de Conxita Grangé

A través d'una piulada a Twitter, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha lamentat la mort de Conxita Grangé. Torra ha destacat que tot i ser detinguda per la Gestapo, torturada i deportada al camp de concentració alemany, mai va deixar d'explicar als joves la barbàrie feixista. Per la seva banda, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha afirmat que la seva lluita contra el feixisme i l'oblit és un exemple per a totes. "Les nostres polítiques de memòria han d'estar a l'alçada del seu llegat", ha afegit la consellera que té les competències en memòria històrica.

Comentarios