Marta Vilalta Torres (Torregrossa, 1984). És llicenciada en Periodisme (UAB), té estudis de Ciències Polítiques i de l'Administració per la UOC i està cursant el Màster de Direcció Pública a la EAPC. Ha exercit de periodista i va treballar durant dos anys a l'Oficina de Comunicació del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Ha estat directora general de Joventut (2016-2018) i diputada al Parlament des del 2012. Amb l’empresonament dels líders d’ERC, va assumir la secretaria general adjunta dels republicans, un càrrec que compagina amb el de portaveu nacional del partit. A les eleccions del 14-F, Marta Vilalta s’estrena com a cap de llista d’ERC a la demarcació de Lleida.
P. La primera pregunta és clara, calien aquestes eleccions?
R. Les eleccions eren absolutament necessàries al nostre país. Ara, el que nosaltres creiem és que no havien de ser aquest diumenge per poder preservar la salut i garantir la vida de les persones i garantir el dret de participació política de tothom. Així es va generar un consens polític absolutament ampli que aconsellava poder-les fer més endavant, al maig, però ens hem trobat amb la imposició del TSJC, creiem que amb la complicitat del PSC, a qui li ha convingut situar-les aquest diumenge per veure si aquesta vegada poden derrotar l'independentisme. En tot cas, com que les urnes hi seran, el que hem fet des dels llocs que tenim responsabilitat és garantir que els col·legis siguin segurs, minimitzar tots els riscos i òbviament, a nivell més polític des d'Esquerra Republicana, cridar a la participació, a la mobilització i a votar ERC per evitar que se'n surtin els aparells de l'Estat que ens volen guanyar aquest diumenge.
(Foto: ERC-Marc Puig)
P. Unes eleccions que fa la sensació que no tenen la unitat del vot sobiranista de les anteriors. És diferent l'interès sobiranista entre el 2017 i el 2021?
R. La unitat que nosaltres defensem i la que nosaltres volem reconstruir és la unitat estratègica, el que ens ha fet forts sempre i el que ens ha fet avançar. Tenim una gran sort dins de l'independentisme i és que som absolutament transversals i plurals, hi ha independentistes de dretes, d'esquerres, de centre, d'extrema esquerra... Gent que viu a llocs diferents, que prové d'orígens diferents i que pensa diferent, però que comparteix l'objectiu d'una República catalana perquè és la millor manera d'ajudar a la gent i de tenir els recursos que necessitem tots i totes, de garantir les oportunitats per a tothom, de defensar la nostra llengua... Per tant, tots aquells que compartim l'objectiu i el projecte de República catalana són molt diversos, el que ens fa ser forts és posar-nos d'acord en els objectius. Certament, en els últims anys venim d'un temps on aquesta unitat estratègica ha costat, per tant nosaltres també llegim aquesta nova etapa que comença a partir del 14 de febrer com l'oportunitat de poder reconstruir aquesta unitat estratègica i poder avançar amb força per culminar el camí cap a la independència.
Volem reconstruir la unitat estratègica de l'independentisme, que ens ha fet forts sempre i ens ha fet avançar
P. El ciutadà es planteja també si tota aquesta confiança que es va transmetre als polítics creï ara una certa desafecció.
R. Sí, segur i podem compartir molt del sentiment de la ciutadania, però el que ens queda és seguir fent feina. La voluntat nostra és per sumar, per construir l'estratègia independentista i per proposar full de ruta també, per proposar què fem a partir d'ara. No ens podem quedar encallats en allò que va passar al 2017 que va ser enorme i immens, un dels moments més importants que hem viscut al nostre país, però no ens podem quedar encallats en allò. Hem après des d'un exercici de reflexió que hem fet a Esquerra Republicana que cal seguir sumant, que cal que ens seguim enfortint en segons quins àmbits estratègics on encara no som prou forts, per exemple, a altres zones del país com l'àrea metropolitana, en àmbits econòmics i també en l'àmbit internacional. Per tant, nosaltres proposem seguir sumant per tal de poder tornar a fer un referèndum, tornar-lo a guanyar, però aquesta vegada implementar el resultat. Aquesta és la proposta que fa Esquerra Republicana i hem parlat molt clar i ho explicitem, no tenim tan clar què proposen la resta de partits independentistes, per tant que cadascú faci la seva proposta i reconstruïm aquesta unitat estratègica. La nostra és la proposta guanyadora, potser és més lenta, potser és costosa, potser requereix molts esforços i de picar molta pedra, però som aquí per treballar i fer-la possible i fer possible aquesta via àmplia que ens portarà cap a culminar el camí cap a la República catalana amb èxit.
Proposem seguir sumant per tal de poder tornar a fer un referèndum, tornar-lo a guanyar, però aquesta vegada implementar-ne el resultat.
Això vol dir que no té data ara aquesta culminació del projecte independentista? Segons diu vostè, això s'ha de treballar més?
R. S'ha de treballar més i serà tan aviat com ràpid acumulem més forces. Per tant, com més aviat ens hi posem tots i totes a reconstruir aquesta unitat en termes d'on hem de fer feina en aquells espais estratègics on podem sumar i convèncer i no a fer-nos retrets, perquè ens sentim com que pràcticament se'ns està acusant Esquerra Republicana, per tant com més aviat ens posem a anar a sumar més, a acumular aquesta fortalesa, a blindar les institucions catalanes de l'independentisme, a buscar complicitats en l'àmbit internacional... més aviat podrem tornar a plantejar aquest referèndum a la ciutadania del nostre país.
(Foto: Àlex Recolons)
P. Per què creu vostè que el bloc PSC i Comuns són més receptius per asseure's a recuperar aquest diàleg i arribar, fins i tot, a proposar des de Catalunya un referèndum?
R. Nosaltres defensem la via del diàleg i la negociació perquè creiem que no podem abandonar aquesta bandera i molt menys la podem regalar als nostres adversaris, als que no volen que puguem ser República o als que ens impedeixen decidir. Seria un tret al peu abandonar la bandera de la negociació, de la política, de les eines democràtiques per resoldre un conflicte que és polític. Dit això, nosaltres no confiem amb el Govern de l'Estat espanyol ni tampoc en aquest govern PSOE-Comuns i per tant, som absolutament escèptics que pugui sortir alguna qüestió positiva d'aquest govern, però no per això ho hem deixat d'intentar. Si podem, amb la màxima fortalesa, forçar aquest govern a haver d'acceptar que farem un referèndum i, si no fructifica la via del diàleg, doncs haver acumulat tanta força, haver-nos preparat tant des de Catalunya per tornar-lo a fer, perquè no descartem cap via política per tornar a fer un referèndum. Per tant, prioritat la via de la negociació un referèndum acordat com van poder fer a Escòcia o al Quebec. Si no, òbviament no ens quedarem amb els braços plegats i tornarem a plantejar de forma unilateral un referèndum. I dit tot això, nosaltres no som els de com pitjor, millor, en referències aquí al Govern de l'estat, perquè això vol dir pitjor pels que sempre els hi va pitjor i millor pels que sempre els hi va millor. Per això, des d'Esquerra Republicana reivindicant aquesta utilitat republicana doncs ens hem assegut de cara al Govern de l'Estat espanyol per negociar sigui la resolució del conflicte polític, uns pressupostos que han pogut revertir en inversions i més recursos nostres a Catalunya per ajudar la gent.
Seria un tret al peu abandonar la bandera de la negociació, de la política, de les eines democràtiques per resoldre un conflicte que és polític.
P. Salvador Illa als mitjans de comunicació es proclama president de la Generalitat.
R. Bé, tothom pot viure d'il·lusions, però nosaltres estem convençuts que el pròxim president de la Generalitat serà Pere Aragonès, entre altres coses, perquè estem en condicions i així creiem que passarà que guanyarem aquestes eleccions des d'Esquerra Republicana, però sobretot, perquè som els que sabem generar consensos i sabem articular acords amplis. Un exemple, la Paeria de Lleida, allò que semblava impossible de derrotar al socialisme que durant 40 anys havia estat instal·lat a la màxima institució municipal lleidatana, a més amb un socialisme ranci, ja que Esquerra Republicana de la mà de Miquel Pueyo i Jordina Freixenet van guanyar i després d'aquesta victòria van saber articular, fent d'aquest engranatge, consensuar aquest acord ampli amb Junts per Catalunya i amb el Comú de Lleida i, segurament, si hi hagués hagut la CUP, també ho hauríem pogut fer amb la CUP. Ara això és el que volem traslladar al Govern de Catalunya, aquest lideratge republicà, aquesta manera de canviar les coses després de 40 anys de presidència sociovergent a la Generalitat de Catalunya. L'única manera de canviar és que guanyi Esquerra Republicana, que comenci aquesta nova etapa al nostre país des del lideratge republicà i que puguem articular aquestes àmplies majories que ens han de permetre afrontar molts reptes de país. El camí cap a la independència, sens dubte, i mentrestant i a la vegada el de la reconstrucció del nostre país i el de superar la crisi que patim en aquests moments.
No farem cap pacte amb el PSC, com projectes absolutament contraposats. De fet som aquí per derrotar-los a les urnes
P. Totes les enquestes que s'han fet fins ara donen un equilibri entre Esquerra, Junts i el PSC. Així i tot, Illa diu que estan oberts a qualsevol mena de pacte, excepte amb Esquerra Republicana.
R. I nosaltres tampoc farem cap pacte amb el PSC ni amb Salvador Illa. Som projectes absolutament contraposats, de fet venim aquí per derrotar-los a les urnes, Esquerra Republicana volem derrotar al PSC, a Salvador Illa i a aquesta operació d'Estat d'haver-nos imposat les urnes el dia 14 i el fet que ara Illa sigui la gran esperança blanca del 155. Doncs bé, volem derrotar aquesta esperança blanca del 155 a les urnes el pròxim 14 de febrer i no hem de fer res més que allò que ja hem fet abans Esquerra Republicana sabent guanyar el socialisme a Lleida ciutat i a les eleccions al Congrés del 2019, només els hem pogut derrotar Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, per derrotar novament aquest PSC que és pràcticament PSOE, que representa el 155 i que està disposat a tot com acceptar els vots de Vox per arribar a la presidència de la Generalitat, els únics que podem aturar aquesta operació d'Estat som Esquerra Republicana perquè som els que ja ho hem fet abans i òbviament, presentem aquests projectes tan contraposats i la gent podrà votar el dia 14 si aquest govern d'Illa, el bloc del 155 i la complicitat de Vox o un govern de Pere Aragonés que sigui capaç d'articular aquestes àmplies majories i de representar aquests amplis consensos que tenim al país d'amnistia, autodeterminació, agenda social i reconstrucció del nostre país.
L'única manera de canviar és que guanyi Esquerra Republicana, que comenci aquesta nova etapa al nostre país des del lideratge republicà
(Foto: ERC)
P. El sector primari segueix reivindicant més inversió i polítiques de preus per ser competitiva.
R. Mai s'havia fet tant en l'àmbit de l'agricultura com s'ha fet en aquests últims cinc anys on hi ha hagut les conselleres d'Agricultura Meritxell Serret i Teresa Jordà, treballant mà en mà amb els agents de l'àmbit agrícola, sobretot els sindicats, però també amb les cooperatives i tots els agents d'aquest sector primari. S'ha aprovat aquesta última legislatura la llei d'espais agraris que facilita l'ordenació d'aquests espais i el relleu generacional, importantíssim poder treballar el relleu generacional. Hem fet aquesta llei i hem de seguir dotant-nos de més eines, de més ajudes cap als joves i que puguin seguir treballant i guanyant-se la vida en aquest sector.
Estem treballant ara en el marc del Congrés de l'Estat tot el que fa referència a la cadena alimentaria per garantir els preus justos perquè aquí hi ha una mancança molt gran cap als productors, per tant, poder garantir aquests preus justos en tota la cadena alimentaria. I una gran oportunitat que tenim, que hem de saber liderar com mai i que des d'Esquerra Republicana ja ho estem fent que són tots els fons europeus que arribaran, que hi haurà molts recursos que ens han de permetre garantir totes aquestes potencialitats del sector primari. Uns fons europeus que, en bona part, alguns projectes hem identificat i hem posat com a prioritaris en el nostre país, estan vinculats a l'agroalimentació i un serà dirigit des del mateix territori des de l'Oficina de Transformació Econòmica que lidera la Diputació de Lleida amb la resta d'agents econòmics i socials i amb aquesta aliança que hem de seguir mantenint. Justament Esquerra Republicana hem entès que havíem de treballar amb les aliances territorials perquè així som més forts.
P. Existeix una sensació de centralisme barceloní en tots aquests projectes territorials?
R. Bé, els projectes que s'han determinat des de la Generalitat de Catalunya, aquests grans projectes transformadors de país, s'han coordinat amb les institucions territorials i l'únic projecte que a Catalunya s'ha identificat estarà dirigit des del mateix territori i és el que fa referència a la bio economia i a l'agrohub i que serà dirigit des de la Diputació de Lleida. Per tant, aquí també volem fer valdre aquest exercici de creure'ns el territori i, si algú defensa la política de la proximitat, som Esquerra Republicana que som el partit de les vegueries, que anem tard, però cal desplegar-les i sobretot en els serveis territorials de la Generalitat. Per això és un compromís que en aquesta legislatura s'ha de desplegar, perquè des de la proximitat es gestiona molt millor i se sap què és el que és necessari.
Si algú defensa la política de la proximitat, aquests som Esquerra Republicana, el partit de les vegueries
P. És evident que la pandèmia ha deixat una estructura econòmica complicada. S'ha fet prou bé des del Govern en la distribució dels ajuts?
R. És un context absolutament complicat, una pandèmia que no ens podíem imaginar, i per tant és una situació complexa on ens hem trobat des de la Generalitat de Catalunya amb moltíssimes mancances perquè no tenim les eines d'un Estat i, entre altres coses, per això reivindiquem ser un Estat per tenir tots els recursos, competències i eines per poder decidir també davant d'una pandèmia mundial com aquesta. Però jo reivindico com hem actuat a l'hora de prendre decisions. Aquest va ser un dels grans aprenentatges del tancament perimetral del Segrià, totes les restriccions per prevenir el contagi del virus han anat acompanyades d'ajudes socials i econòmiques, perquè si no no podíem trobar l'equilibri per protegir la vida i el sector econòmic. Aquesta ha sigut la gran màxima allà on ha tingut responsabilitats Esquerra Republicana. Ara tenim les ajudes de forma trimestral per les petites i microempreses, pels autònoms, per aquelles persones que estan en ERTO, a més d'aquestes ajudes específiques per als sectors.
Volem ser un Estat, per tenir molt més i per poder oferir a la gent el que es mereix.
Voldríem que fossin més aquestes ajudes? I tant, perquè el país es mereix molt més i li recordo que per això volem ser un Estat, per tenir molt més i per poder oferir a la gent el que es mereix. Però aquí, al mateix moment que nosaltres diem que hem fet tot això i que voldríem molt més, també hem de reivindicar que el Govern de l'Estat que és qui té tota la capacitat i els recursos ha fet zero euros en ajudes als sectors afectats, a diferència de França o Alemanya, amb tancaments molt més durs, però que després van compensar la caiguda de facturació de les empreses. Això també ho hem de dir, perquè qui no ha estat al costat dels sectors afectats ha estat el Govern de l'Estat que és qui té la totalitat de recursos. Dit això, hem de seguir fent i seguir treballant amb el pla de reactivació per poder ajudar al màxim a la gent.
Hem de seguir treballant amb el pla de reactivació per poder ajudar al màxim a la gent.
P. Per acabar ja, què li agradaria i que passarà el dia 15 de febrer?
R. Crec que el que m'agradaria i el que passarà acaben confluint i és que aconseguirem començar una nova etapa al nostre país liderada per Esquerra Republicana amb Pere Aragonés al capdavant, configurant un govern ampli, independentista, però també escurat a l'esquerra. Tot amb una victòria republicana i independentista amb el seu conjunt, liderat per Esquerra Republicana després de 40 anys i amb la possibilitat de generar grans consensos per tirar endavant el camí cap a la República per culminar-lo com més aviat millor i, mentrestant, ajudar a la gent en el dia a dia que ara mateix és urgent i molt necessari.
