Fa molts anys que treballes de periodista al Pirineu. Quin és el periodisme que t’agrada fer?
De fet soc historiadora de l’art. Al cap d’una setmana d’acabar la carrera em van dir: mira si vols tornar al Pallars, hi ha aquesta feina. No sé si t’interessa? Vaig respondre que sí mentre no trobava alguna cosa relacionada amb el que havia estudiat i d’aquest mentrestant fa més de vint anys (riu). Un corresponsal al Pirineu ha de tocar totes les tecles, però em trobo molt còmoda fent periodisme de territori, és a dir, un periodisme més humà que explica allò que li passa a la gent, vinculant-ho amb el seu territori i les seues arrels. M’interessa explicar aquelles històries que avui existeixen, però que veiem que tenen data de caducitat i que ben aviat ja no les tindrem, s’hauran perdut. M’agrada aprofitar la meua feina per fer d’altaveu i explicar la realitat pirinenca a tot el país.
Un corresponsal al Pirineu ha de tocar totes les tecles, però em trobo molt còmoda fent periodisme de territori, és a dir, un periodisme més humà
Les teues cròniques a Catalunya Ràdio han estat un exemple d’implicació territorial, però també per l’ús d’un pallarès desacomplexat...
Quan vaig entrar a treballar a Catalunya Ràdio no em va passar ni pel cap haver de canviar la meua parla, la que utilitzo sempre, tant a casa com al carrer. Quan els oients de qualsevol punt del país sentien una veu pallaresa, automàticament la identificaven amb un territori. Això és una riquesa que hem de saber aprofitar i massa sovint ha passat tot el contrari. Per jo, parlar pallarès és un acte de reivindicació de la identitat d'un país.
M’agrada aprofitar la meua feina per fer d’altaveu i explicar la realitat pirinenca a tot el país.
Ets presidenta de l’Associació Cambuleta. Quina és la seua funció?
En soc la presidenta perquè algú hi ha de posar el nom (riu), però estic molt implicada amb la seua lluita per la promoció, defensa i conservació de la parla del Pallars. El pallarès és un tret identitari dels pallaresos i ens uneix a tots, tant els del Jussà com els del Sobirà. Des de Cambuleta oferim eines per treballar tant a l’escola com a casa, a través de materials, contes i activitats. És important que els nens i nenes puguin llegir, escoltar, jugar i cantar en pallarès, perquè al pallarès només el salvarem parlant-lo. Crec sincerament que el pallarès és el patrimoni més ric que tenim i que menys es fa per salvar-lo.
Crec sincerament que el pallarès és el patrimoni més ric que tenim i que menys es fa per salvar-lo.
Els mitjans de comunicació han fet una gran feina per normalitzar l'ús social del català, però també han estandarditzat i empobrit la parla…
El problema és que nosaltres mateixos arribem a veure com una anècdota el fet d’utilitzar el pallarès als mitjans de comunicació i no pas com un fet normal. El que ha passat durant anys és que molts pallaresos es van avergonyir de la parla pròpia, Des de l’aparició de Cambuleta, però també des de la mateixa evolució que hem anat fent tots, cada vegada existeix més un sentiment d’orgull i autoestima. Els mitjans de comunicació han estandarditzat la llengua, però també ho han fet les escoles a través d’un professorat vingut de fora i no arrelat aquí. Em dol a l’ànima sentir els meus nebots cantar cançons en barceloní. Cal treballar per revertir aquesta situació.
Em dol a l’ànima sentir els meus nebots cantar cançons en barceloní
Què és la botiga més petita del món?
Per mi és un divertiment. M’agrada molt la creativitat i la imaginació, les sorpreses, els detalls… Vaig veure que a França, en un poblet més petit que Altron, hi havia una caseta de fusta amb unes mermelades i unes nous i amb un potet al costat on deixar els diners. Vaig pensar que això mateix ho podria fer a Altron, i ja fa sis anys. A la botiga s’hi poden trobar trossets de la Vall d’Àssua, des de pedres pintades del Pamano a branques de riu, o trossets de fusta que porta el meu pare quan va a fer llenya. La botiga parla de Montsent, d’una oreneta o d’una truita de la Noguera Pallaresa. Vol ser l’essència de la Vall d’Àssua.
Marta Lluvich Segarra (Altron, 1977). Periodista, historiadora de l’art, dinamitzadora cultural i activista de la parla pallaresa. Presidenta de l’Associació Cambuleta. Ha treballat durant anys a Catalunya Ràdio i és corresponsal de l’ACN al Pirineu.
