04.12.2022 |
Viure als Pirineus

PIRINEUENCS

Lourdes Beneria: “Hem de canviar el model de creixement, tenim un planeta amb recursos limitats”

Lourdes Beneria i Farré (Boí, 1937). Economista (UB). Doctora en Economia (Universitat de Columbia). Professora emèrita de la Universitat de Cornell (Nova York). Experta en estudis d’economia i gènere. Assessora de l’OIT i del Fons de Desenvolupament de l’ONU. Medalla Narcís Monturiol (2033); Creu de Sant Jordi (2018); Medalla president Macià (2016); Premi Alice Cook de la Cornell University (2000). Doctora Honoris Causa de la Universitat de Lleida (2021). 
Lourdes Beneria foto principal PIRINEUENCS
Lourdes Beneria a la seva casa de Barcelona / FS
Lourdes Beneria: “Hem de canviar el model de creixement, tenim un planeta amb recursos limitats”

Vas néixer a la Vall de Boí i la teva carrera t’ha portat mitja vida a l’estranger…

Vaig néixer a Boí durant la Guerra Civil, diuen que va ser un any d’un aiguat molt fort. El pare havia marxat a França i la mare estava feta un desastre, es va quedar sense llet i una dona del poble em donava el pit. Soc la petita de sis germans. Als cinc anys vaig anar a escola a Boí i després em vaig examinar per lliure dels tres primers cursos de batxillerat, anava a Durro on la mestra, la meva cosina Maria Iglesias, em preparava. A partir dels catorze ja vaig estar interna al Col·legi de la Sagrada Família de Lleida on vaig acabar el batxillerat i més tard a Barcelona, on vaig cursar Economia. En acabar la carrera vaig estar un estiu a París i després a Anglaterra amb una beca. El 1975 em vaig doctorar a la Universitat de Columbia i a finals dels setanta vaig estar a Ginebra, a l’Organització Internacional del Treball. He viscut quaranta anys als Estats Units, on van néixer els meus dos fills. La Vall de Boí i les seves muntanyes és el punt del Pirineu que em connecta més amb la natura.

La Vall de Boí i les seves muntanyes és el punt del Pirineu que em connecta més amb la natura.

Has estat una de les primeres investigadores a alertar sobre la posició laboral de les dones i la desigualtat de gènere…

No sé si una de les primeres, però sí que m’he interessat pel tema i l’he tocat en molts aspectes, més en l’àmbit internacional que no pas aquí. Vaig començar a interessar-me’n els anys 1970, malgrat que una de les parts més conegudes va ser quan estava a l’OIT a Ginebra, a començaments dels 1980. La meva feina estava centrada en la desigualtat de gènere en el desenvolupament econòmic. De totes maneres havia escrit sobre el panorama nacional quan vaig fer la tesi doctoral, una part curta que es va publicar com Mujer, Economia y Patriarcado durante la España Franquista, publicat per Anagrama el 1977.

La meva feina estava centrada en la desigualtat de gènere en el desenvolupament econòmic.

La teva trajectòria destaca per la defensa de la igualtat, l'ètica, el medi ambient, el benestar col·lectiu i el canvi social…

M’he interessat  per la igualtat/desigualtat de gènere i la desigualtat entre classes socials, però no tant pel medi ambient –fins que ja tothom n’ha estat parlant a causa de la crisi mediambiental que se'ns ha tirat a sobre. El meu treball ha enfocat qüestions de desigualtat en el camp laboral, però també general. Per exemple, a Amèrica Llatina durant els anys 1980’s i 1990’s com a resultat de les polítiques de desenvolupament encapçalades pel Banc Mundial i altres institucions internacionals. Les qüestions del canvi social estan implicades a moltes de les investigacions que he anat fent.

Es va posar com a objectiu la maximització del PIB i encara hi estem fixats, sense donar-nos compte que aquest objectiu ens ha portat al desastre del canvi climàtic i a la pandèmia, a causa de l'explotació de productes fòssils

El canvi climàtic i la pandèmia ens ha fet obrir els ulls a les conseqüències del creixement descontrolat?

Doncs sí. Des de l’aparició del capitalisme al segle XVIII, l’economia ha crescut extraordinàriament en comparació amb èpoques anteriors, malgrat que d’una manera molt desigual entre països. Es va posar com a objectiu la maximització del PIB i encara hi estem fixats, sense donar-nos compte que aquest objectiu ens ha portat al desastre del canvi climàtic i a la pandèmia, a causa de l'explotació de productes fòssils (carbó i petroli, sobretot) que creen els gasos a l’atmosfera que ens han estat “ofegant”. La descarbonització no s’està fent a un ritme suficient per acabar amb el problema. Tampoc estem fent progressos suficients per a disminuir el nostre consum de productes que generen tantes deixalles pertot arreu, incloent-hi terra, mar i oceans. Tenim un planeta amb recursos limitats, hem de canviar el model de creixement. Ara ja tenim economistes que parlen de decreixement i del  procés d’adaptació.

Lourdes Beneria doctora honoris causa UdL (1)
Lourdes Beneria, doctora honoris causa per la Universitat de Lleida / UdL
 

Lourdes Beneria i Farré (Boí, 1937). Economista (UB). Doctora en Economia (Universitat de Columbia). Professora emèrita de la Universitat de Cornell (Nova York). Experta en estudis d’economia i gènere. Assessora de l’OIT i del Fons de Desenvolupament de l’ONU. Medalla Narcís Monturiol (2033); Creu de Sant Jordi (2018); Medalla president Macià (2016); Premi Alice Cook de la Cornell University (2000). Doctora Honoris Causa de la Universitat de Lleida (2021). 

FGC Turisme Respira Natura

Lourdes Beneria: “Hem de canviar el model de creixement, tenim un planeta amb recursos limitats”
Comentarios