28.09.2020 |
Viure als Pirineus

L'economia dels municipis de muntanya

Francesc Boya, com a membre del col·lectiu APiA - Pirineu Opinió, escriu una reflexió sobre l'envelliment i les dificultats per al desenvolupament econòmic a les zones de muntanya. També reclama polítiques específiques i reformes fiscals específiques per a les zones de muntanya. L'article diu així:

Dues formatgeres a la Fira Sant Ermengol.
Dues formatgeres a la Fira Sant Ermengol.
L'economia dels municipis de muntanya

Mantenir pobles a la muntanya amb ràtios de població que els facin sostenibles i amb perspectives d'encarar el futur, ha de ser un objectiu prioritari per les administracions públiques i del conjunt de la societat. Hi ha molts motius per fer aquesta afirmació. Les contrades de muntanya son territoris funamentals per al conjunt de la societat ja que en elles rau la gestió d'elements molt valuosos. Valuosos per la biodiversitat que atresoren; per ser proveïdors d'energia; d'aigua i d'aliments, i perquè són el fruit de cultures mil·lenàries que han dibuixat els seus paisatges.

Avui, aquests territoris segueixen amb altes ràtios d’envelliment i moltes dificultats per al desenvolupament econòmic. Una situació que no troba cap desllorigador que permeti l'optimisme. Avui les polítiques destinades a les zones de muntanya són inexistents en molts àmbits o clarament insuficients en aquells on s’han pres algunes iniciatives.

Per aquest motiu reivindiquem una acció multifuncional que garanteixi una visió holística de la muntanya i dels seus problemes. Una visió que contempli els aspectes essencials que poden ajudar a estabilitzar població en els nostres pobles. Sens dubte, un dels instruments més eficaços és la política fiscal. Una política que tingui en compte la realitat dels municipis amb poca població i amb serioses dificultats per assentar activitat econòmica. En aquest context cal exigir una política fiscal específica que permeti aplicar reduccions fiscals a empreses assegudes en aquests municipis. Així mateix, caldria pensar en un epigrafia específica per a l'IRPF que aglutini les diverses activitats que moltes persones es veuen obligades a fer al llarg de l'any per guanyar-se la vida, i que actualment els penalitza a pagar més. Per últim, cal exigir que la participació en els fons de l'Estat i de la Generalitat, tinguin en compte el factor territorial i siguin equitatius amb els de les ciutats. Actualment les ciutats tenen una discriminació positiva d’entre un 30 i un 40 per cent en aquests fons, on clarament es prima el nombre d’habitants front el concepte territorial, i que no es justifica, si tenim en compte, que la prestació de serveis en aquests municipis amb població envellida i molta dispersió és molt més cara.

Per tot això reivindiquem polítiques específiques per les zones de muntanya, tal com succeeix en els països veïns, i reclamem, que aquestes polítiques incorporin reformes també en matèria fiscal que permetin impulsar activitats econòmiques i pal·liar les dificultats de les zones de muntanya i en especial, de l'alta muntanya pirinenca.

Francesc Boya. Membre del col·lectiu APiA – Pirineu Opinió

L'economia dels municipis de muntanya
Comentarios