14.08.2020 |
Viure als Pirineus

TURISME DE MUNTANYA

L’Alt Pirineu no és Lleida

Establiments hotelers de l'Alt Pirineu han vist anul·lades les reserves que ja tenien compromeses, al·legant que estan situats a Lleida
Edifici de la Fonda Biayna de Bellver de Cerdanya/FS
Edifici de la Fonda Biayna de Bellver de Cerdanya/FS
L’Alt Pirineu no és Lleida

La situació sanitària que pateix la comarca del Segrià, a Lleida, i el seu confinament perimetral, ha provocat nombroses cancel·lacions als hotels i cases de turisme rural de l’Alt Pirineu. Establiments de l’Alta Ribagorça, del Pallars Sobirà o de la Cerdanya han vist anul·lades aquests dies les reserves que ja tenien compromeses des de feia temps, al·legant que “estiguen situades a Lleida” i que la por al coronavirus els ha fet desdir. Serveixen de ben poc les explicacions i les raons dels hotelers per fer entendre al client que això no és així, que ells no es troben geogràficament a Lleida, que la seva destinació està a molts quilòmetres de distància de la comarca confinada, que pertanyen a la demarcació de l’Alt Pirineu, que formen part d’una regió sanitària pròpia i amb unes condicions de la pandèmia ben diferents pel que fa als casos i al control. 

(Fonda Biayna de Bellver de Cerdanya/FS)

Aquest ha estat el cas del Balneari de Caldes de Boí, a l'Alta Ribagorça, on des del confinament de la comarca del Segrià han perdut un total de dotze reserves, que suposen fins a 72 nits d'hotel. Van rebre trucades constants de gent que preguntava en quina situació es trobaven. Per això Joan Perelada, director de l'establiment, diu que aquest fet els va fer reaccionar, per dir a la gent que al Pirineu estan bé. El mateix ha passat a l’Hotel Pessets de Sort, on Ramon Aytés explica que les cancel·lacions de reserves són importants, tant a l’hotel com als apartaments, que en aquest cas són de setmanes senceres. Cada dia truca algú per anul·lar i tenim l’ocasió d'explicar-los que al Pirineu no hi ha problemes, que la situació és bona i que estaran perfectament. El problema és que moltes de les reserves ens venen per agència i la cancel·lació aleshores és immediata, assegura Aytés. A Ribera de Cardós, al Pallars Sobirà, Toi Gabriel de l'Hotel Cardós explica que des del confinament del Segrià ha estat un degoteig de cancel·lacions, unes deu la darrera setmana. No s'entén, estem a 150 Km de la ciutat de Lleida, estan més a prop de Barcelona que de Ribera de Cardós, afirma indignat. Gabriel recorda que tots els establiments hotelers pallaresos hem fet difusió per les xarxes socials, explicant que l'Alt Pirineu és una altra regió sanitària i que no ens afectavaAlfons Peguera de l'Hotel Andria de la Seu d'Urgell i de l'Hotelet d'Estamariu tampoc no s'ha escapat d'aquesta riuada d'anul·lacions, unes deu en aquests dies i totes per la mateixa raó. Peguera ens diu que no només ens han cancel·lat reserves d'aquest juliol, avui també deu habitacions compromeses per a l'agost d'un grup de motoristes que s'hi havien d'estar dotze dies.

El Pirineu "de Lleida"

Tants anys de continguts provincials en el llibre d’estil dels mitjans de comunicació i de campanyes turístiques allunyades de la realitat, han contribuït a crear aquest marc mental i a portar-nos fins aquí. Campanyes turístiques amb una intencionalitat obsessiva per difondre el missatge de província per damunt de tots els altres valors territorials i geogràfics, han aconseguit desdibuixar les comarques pirinenques i confondre al visitant. Cal dir les coses pel seu nom, no és comprensible que se segueixi parlant del Pirineu de Lleida, perquè Lleida no té Pirineu, i tampoc de la Neu de Lleida, quan en realitat es refereix a les estacions d'esquí de l'Alt Pirineu i l'Aran. 

(Hotel Muntanya de Prullans/FS)

En una entrevista a la televisió pública catalana, l’eminent filòleg Joan Corominas li va dir al periodista Josep Maria Espinàs: “Sr. Espinàs, el felicito per haver escrit un llibre de viatges efectuat en un país que no existeix”. El llibre es diu Viatge al Pirineu de Lleida. L’escriptor Quim Monzó, a la seva columna a La Vanguardia deia: “Al Segrià no hi ha muntanyes, com a molt hi ha turons i tossals. Pirineu de Lleida, com Pirineu de Girona, són denominacions tronades, que responen a l’època en què, abans que cap altra cosa, el que marcava la pauta eren les sacrosantes províncies. Que continuen omnipresents salta a la vista”. L'acabada de crear Taula del Pirineu, integrada pels diputats pirinencs a la Diputació de Lleida, té molta feina pel davant, és una bona oportunitat i pot suposar un punt d’inflexió per activar polítiques inversores i de desenvolupament, però també comunicatives. Estem parlant sobretot d’una qüestió conceptual, no pas pressupostària. A les Terres de l’Ebre tenen el seu propi patronat de promoció turística i, des de la seva seu a Tortosa, treballa per la promoció i suport a la comercialització de la marca Terres de l'Ebre. Seria inimaginable que les campanyes turístiques parlessin de " comarques meridionals tarragonines” per referir-se al territori ebrenc.

(Hotel Balneari Sant Vicenç, Banys de Sant Vicenç, al Pont de Bar/FS)

Cal un canvi profund de mentalitat, un canvi cultural i polític que reconegui el protagonisme que l'Alt Pirineu mereix i que li correspon d'acord amb la seva personalitat i la singularitat avalada per les lleis del Parlament. L’incompliment de la Llei de Vegueries per part del govern de la Generalitat i la seva manca de compromís, no pot continuar sent la tònica general. Precisament, la disposició final de la llei diu: “En el termini de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'organització dels serveis territorials de la Generalitat i l'exercici de les funcions dels departaments de l'Administració de la Generalitat s'han d'adequar a l'àmbit territorial de les demarcacions veguerials”. Aquest termini obligat per llei es complia fa cinc mesos i avui l’Alt Pirineu segueix sense el desplegament dels serveis territorials dels departaments del govern al seu territori. El més calent és a l’aigüera.

(Hotel Rural Fonda Campi de Músser/FS)

 

L’Alt Pirineu no és Lleida
Comentarios