ERC ha presentat aquest dissabte un manifest per reclamar el desplegament veguerial a l’Alt Pirineu i Aran. El manifest porta per títol: "PER AL DESPLEGAMENT DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT A L’ALT PIRINEU".
Durant els mesos de desembre i gener, la majoria d'ajuntaments i consells comarcals de l'Alt Pirineu i Aran han aprovat -en molts casos per unanimitat- el manifest presentat pels grups d'ERC per reclamar el desplegament territorial del Govern de la Generalitat.
(Foto: El Consell Comarcal de l'Alt Urgell va aprovar el manifest per unanimitat/CCAU)
Malgrat les lleis, mocions i resolucions adoptades pel Parlament de Catalunya, no s'ha dut a terme el desplegament veguerial. El seu desplegament, és una qüestió molt important per a la millora dels serveis públics a l'Alt Pirineu i Aran i no és comprensible el tracte discriminatori amb altres demarcacions veguerials. A les Terres de l'Ebre, per exemple, s'hi pot trobar la seu territorial de tots els departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya, a l'Alt Pirineu, en canvi, no n'hi ha cap.
(El candidat d'ERC, Antoni Flores, al mercat de la Seu d'Urgell/ ERC)
El Pirineu necessita eines
La implantació de les delegacions de la Generalitat a les diferents vegueries és un exemple ben clar de com amb eines de gestió properes, s'augmenten les inversions i l'eficiència en l'acció de govern.
És urgent 'avançar en el desplegament territorial per tal d'assolir una administració més propera a la ciutadania i més eficient. Cal adequar l'organització i direcció dels Serveis Territorials de la Generalitat i exercir les funcions de tots els departaments, garantint que aquests tinguin els recursos necessaris per a desenvolupar les seves competències.
(Foto: L'Ajuntament de Tremp, un dels consistoris que va aprovar el manifest /FS)
MANIFEST
PER AL DESPLEGAMENT DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT A L’ALT PIRINEU
El 1977, el restabliment de la democràcia i de la Generalitat de Catalunya no va comportar la supressió de la divisió provincial, com havia succeït a l’època republicana. No obstant això, el catalanisme polític sempre ha seguit apostant, amb fórmules diverses, per un model d’organització territorial propi, superador de la divisió provincial:
-Primer va ser la llei 6/1980 de transferència urgent i plena de les diputacions catalanes a la Generalitat.
-En segon lloc, la llei 5/1987, del règim provisional de les competències de les diputacions provincials, que apostava per la conversió de Catalunya en província única -llei avui encara vigent i que mai s’ha dut a terme.
-En tercer lloc, la proposta de l’Informe sobre la revisió del model de l’organització territorial de Catalunya de l’any 2000, conegut com a Informe Roca.
-Finalment, va ser la Llei de Vegueries, de 3 d’agost de 2010, el darrer intent de superar la divisió provincial a través del desplegament de l’Estatut d’Autonomia de 2006, tot apostant per un model propi, descentralitzat i de reconeixement territorial amb la creació de les Vegueries.
Els mandats del Parlament
Agost de 2010. El Parlament de Catalunya aprova la Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries. La llei regula la doble naturalesa de la vegueria: com a divisió territorial en què s'organitzen els serveis de la Generalitat (demarcació veguerial) i com a àmbit per a l'exercici del govern intermunicipal de la cooperació local (consell de vegueria).
Febrer de 2017. El Parlament de Catalunya aprova la Llei 2/2017, del 15 de febrer, de modificació de la Llei 30/2010, de vegueries, per a crear la vegueria del Penedès. La disposició final 3a de la llei estableix que “en el termini de tres anys, des de la seva entrada en vigor, l’organització dels serveis territorials de la Generalitat i l’exercici de les funcions dels departaments de l’Administració de la Generalitat s’han d’adequar a l’àmbit territorial de les demarcacions veguerials que determina l’article 9 de la Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries. Aquest termini de tres anys va finalitzar el passat 17 de febrer de 2020, sense que s’hagi produït el desplegament dels serveis territorials dels diferents departaments de l’Administració de la Generalitat a l’Alt Pirineu.
Octubre de 2018. El ple del Parlament de Catalunya aprova la Resolució 90/XII, sobre l’orientació política general del Govern. A l’acord adoptat, el Parlament de Catalunya insta el Govern a:
g) Avançar en el desplegament territorial de les vegueries per tal d’assolir una administració més propera al ciutadà, més eficient i en el marc de la divisió territorial pròpia.
h) Adequar l’organització i direcció dels serveis territorials de la Generalitat i l’exercici de les funcions dels departaments de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb l’article 9 de la Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries.
i) Garantir que els serveis territorials dels departaments de l’Administració de la Generalitat a les demarcacions veguerials de l’Alt Pirineu i del Penedès tinguin, durant el 2019, els recursos humans necessaris per a desenvolupar llurs competències, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries.
Octubre de 2019. El ple del Parlament aprova la Moció 121/XII, sobre la cobertura del servei públic de salut en l’àmbit rural. A l’acord adoptat, el Parlament de Catalunya insta el Govern a:
k) “Establir una delegació de salut i gerència del Servei Català de la Salut a l’Alt Pirineu, atès que és l’única vegueria en què no n’hi ha”.
Els incompliments
Malgrat les lleis, mocions i resolucions adoptades, el Govern de la Generalitat incompleix els mandats parlamentaris. Tenim una llei del Parlament de Catalunya, (Llei 2/2017, del 15 de febrer), per tant d'obligat compliment, que estableix una data límit ja superada (17 de febrer de 2020) per a la desconcentració dels serveis territorials de la Generalitat a cada demarcació veguerial.
No s’entén aquest incompliment inexplicable en una qüestió tan important per a la millora dels serveis públics a l'Alt Pirineu i no és comprensible el tracte discriminatori amb altres demarcacions veguerials. Avui el greuge comparatiu, per exemple amb les Terres de l'Ebre, és difícil de justificar. Mentre a la demarcació veguerial de les Terres de l'Ebre s’hi pot trobar la seu territorial de tots els departaments del govern, a l'Alt Pirineu no n’hi ha cap. Únicament algun servei o institut amb una estructura mínima, pràcticament inexistent. La realitat és que actualment a l’Alt Pirineu no hi ha ni una sola direcció de serveis territorials de cap departament, totes estan situades a Lleida i a Girona i mantenen una estructura i un model organitzatiu totalment provincial. En aquest sentit, en els darrers deus anys, s’ha reculat inexplicablement.
L'Alt Pirineu necessita eines
La implantació de les delegacions de la Generalitat a les diferents demarcacions veguerials, especialment durant el període 2003-2010, és un exemple ben clar de com amb eines de gestió més properes, s’augmenten les inversions i l’eficiència en l’acció de govern. Per contra, un territori sense administració de proximitat és un territori sense veu, sense defensa dels seus interessos, un territori que s'empobreix i a la llarga claudica.
La desconcentració dels serveis de la Generalitat a l'Alt Pirineu és avui imprescindible i inajornable, si volem un model de país actiu, equilibrat i cohesionat. Un país on tothom, visqui on visqui, tingui els mateixos drets i possibilitats d'accés als serveis públics com a garantia de benestar i de desenvolupament.
