19.09.2021 |
Viure als Pirineus

ELECCIONS 14F

Eleccions al Parlament de Catalunya, una nova oportunitat per a l’Alt Pirineu i Aran

Les candidatures al Parlament de Catalunya per aquestes eleccions del 14F, compten amb una important representació pirinenca.
politica14F
Candidats pirinencs dels partits amb representació, el 2017, a les circumscripcions de Lleida i Girona
Eleccions al Parlament de Catalunya, una nova oportunitat per a l’Alt Pirineu i Aran

Les candidatures al Parlament de Catalunya per aquestes eleccions del 14F, compten amb una important representació pirinenca. Un total de 18 candidatures es disputaran els 15 escons per Lleida i els 17 per Girona. Les llistes barregen experiència i joventut entre els candidats a ocupar un escó dels 135 que configuren la cambra legislativa catalana.

Als primers llocs hi trobem destacats representants del món municipal pirinenc, amb bagatge i experiència política. L’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega (JuntsXCat), ocupa la tercera posició d’aquesta formació; el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tremp, Antoni Flores (ERC), figura en el quart lloc de la candidatura; i l’actual diputat al Parlament i regidor a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Òscar Ordeig (PSC), és el cap de cartell de la llista socialista. Tots ells són candidats a les llistes per la circumscripció electoral de Lleida, com també ho és l’actual diputat al Parlament, l’aranès Javier Rivas (C’s), que ocupa la segona posició. 

Clara Barbal

(Foto: La pallaresa Clara Barbal ocupa el tercer lloc a la candidatura de la CUP per Lleida)

Altres candidats pirinencs figuren en llocs destacats. És el cas de Sílvia Romero, regidora de Compromís per Tremp, i de l’alcalde de Les, Andreu Cortés, d’Unitat d’Aran, que ocupen la 3a i 6a plaça  respectivament a la llista del PSC. La pallaresa Clara Barbal i l’alturgellenc Bernat Lavaquiol, 3a i 4rt a la candidatura de la CUP. A JuntsXCat, les pallareses Jeannine Abella i Imma Gallardo i el ribagorçà Josep-Lluís Farrero, ostenten els llocs 6è, 8è i 13è respectivament, mentre que l’alcalde de Ger de Cerdanya, Alfons Casamajó, està situat a l’11a posició a la llista de Girona. 

Maria José Erta

(Foto: Maria José Erta ocupa el 4rt lloc a la llista del PDECAT per Lleida)

En Comú Podem compta amb la pallaresa de Rialp Meritxell Teruel al lloc número 6, i  Francesc Pallarès i Montse Rollán, tots dos de la Seu d’Urgell, figuren a les posicions 9 i 10 respectivament. El PDeCAT ha apostat per l’experiència municipal amb les alcaldesses de Vilaller i de Bassella, Maria José Erta i Cristina Barbens, 4a i 6a posició, mentre que els alcaldes de Sarroca de Bellera i Prullans,  Josep Ramon Lloret i Albert Maurell, estan situats en els números 12 i el 14 respectivament.  ERC ha incorporat a la puigcerdanenca Montse López Amor al lloc número 10 de la candidatura per Girona, i Elisa Farré i l’aranès Hug de la Rosa a la posició 10 i 12 per Lleida. Pel que fa al PP, la trempolina Anna Cava figura a la 7a posició d’aquesta formació i l’exregidor de la Seu d’Urgell Pere Chica al 9è lloc. Finalment, Manuel González, excandidat a les municipals de la Seu d’Urgell, ocupa la 7a posició a la candidatura de VOX.

Quico Pallarès(Francesc Pallarès ocupa el 5è lloc d'En Comú Podem a la llista per la circumscripció electotal de Lleida/diario.es)

Vegueria de l’Alt Pirineu, un territori amb veu pròpia

Aquestes eleccions són especialment importants perquè ens hi juguem el futur d’una generació. Ara més que mai necessitem la construcció d’una Catalunya on l’Alt Pirineu i Aran hi tingui veu pròpia i amb un projecte de país que sigui atractiu i competitiu, que permeti fixar la gent al territori i retenir talent jove. En un moment tan complicat econòmicament i social com el que ens toca viure, hem de ser capaços d’anar tots a l’una en les qüestions fonamentals perquè les inversions i el tren dels fons europeus no passi de llarg de l’Alt Pirineu i Aran.

La cohesió territorial, el despoblament, les inversions en infraestructures, el teletreball i les xarxes de telecomunicacions, el model turístic, la desconcentració dels serveis de la Generalitat i l’obertura de les delegacions del Govern, la producció agroalimentària de proximitat, el model sociosanitari lligat a una població molt envellida, són només algunes de les qüestions que avui afecten i preocupen als pirinencs i les pirinenques i sobre les quals demanen posició clara i respostes concretes dels seus representants. 

Les propostes dels partits

JuntsXCat, proposa una nova Llei de Muntanya com a eina de desenvolupament “que doni veu al Pirineu” i que el faci “partícip” de les decisions que es prenguin des de les institucions. El foment del teletreball i del retorn dels joves amb formació generant “oportunitats i ocupació de qualitat” són alguns dels punts que la formació proposa en el seu programa.

ERC es compromet a aprovar l’Agenda rural: “Una agenda transversal, “on es posa en valor la realitat i les mancances del territori (comunicacions, infraestructures...)”. També es compromet a desplegar completament a l’Alt Pirineu els serveis territorials dels diferents departaments del govern de la Generalitat.

El PSC assegura que “els pobles petits es topen ara amb lleis i regulacions adverses que frenen i inclús retrocedeixen en les necessitats econòmiques i socials que tenen i que són bàsiques per a la seva supervivència”. Els socialistes es comprometen a “garantir els serveis públics bàsics a les zones rurals amb un decàleg dels serveis públics essencials retallats que cal recuperar: el transport escolar gratuït a nuclis agregats, el pressupost dels hospitals més allunyats i els seus serveis”. També aposten per la descentralització dels departaments de la Generalitat.

La CUP s’oposa a la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona 2030 i proposa “trencar amb el monocultiu turístic que es viu de punta a punta del Pirineu que només porta especulació, destrucció del territori i precarietat laboral”. També defensen una diversificació de l’economia i establir regions que siguin capaces de produir aliments, tenir petita indústria o serveis. “Això portaria un augment dels llocs de treball en territoris despoblats, rehabitar molts pobles o revertir l’envelliment poblacional”, asseguren.

La formació En Comú Podem està compromesa amb una Llei d'Equitat Territorial “que planti cara als greuges que pateix el Pirineu i garanteixi recursos per donar futur als pobles i petites i mitjanes ciutats”. També aposten per “implantar les delegacions territorials de les diferents conselleries del Govern de la Generalitat a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran”.

Desplegament efectiu de la Llei d'Aran

Sis anys després de l’aprovació de la Llei d’Aran, PDeCAT, ECP, PSC, i PPC encara reclamen un desplegament efectiu de la Llei, mentre que ERC defensa per l'Aran el mateix que defensa per Catalunya. En la mateixa línia està la CUP, que es mostra també partidària que siguin els aranesos els que decideixin quin marc de relació volen tindre amb els Països Catalans. JxCat aposta perquè l'Aran sigui el que "la gent de l'Aran vulgui". Cs vol reactivar les comissions bilaterals Generalitat - Conselh Generau però es mostra contrari al seu "dret a decidir" igual que el PP.





 

Eleccions al Parlament de Catalunya, una nova oportunitat per a l’Alt Pirineu i Aran
Comentarios