“Tot és molt difícil abans de ser senzill”. Thomas Fuller.
Els 300 signants consideren que “l’Acord d’Associació que estan negociant la UE i el Principat d’Andorra és una oportunitat històrica per a emmarcar i enfortir les relacions tradicionals i futures d’Andorra, amb tots els estats de la UE, però també i de forma especial amb l’àrea pirenaica que l’envolta. Aquest Acord ha de permetre que la UE dinamitzi l’economia andorrana obrint-li nous mercats i perspectives i propiciar alhora que Andorra es pugui constituir en una font per a la vigorització social i econòmica dels seus veïns comunitaris més propers”. El Manifest va ser presentat públicament el proppassat 4 de desembre de 2018 a Andorra la Vella i entregat al Síndic General, Vicens Mateu i al Cap de Govern, Antoni Martí.
És sabut que en la vida de les persones, de les famílies, de les empreses i també de les societats, arriba un moment en què no n’hi ha prou amb seguir les inèrcies i rutines conegudes i cal posar les llums llargues i mirar el futur a mitjà i llarg termini amb determinació. Arriba un temps el que l’obsessió per continuar transitant per camins fressats, com si el món no hagués canviat, pot convertir-se en una rèmora i un fre per a preparar amb garanties l’esdevenidor. Arriba un dia en què cal plantejar-se un nou full de ruta amb escenaris renovats.
Andorra s’ha adonat que no pot viure aïllada del context europeu i ha encetat negociacions per a l’establiment d’un acord amb la Unió Europea. És un pas important que ens sembla indispensable. En aquest marc, els signataris del Manifest posen a la consideració dels negociadors d’ambdós costats de la taula un potent projecte de futur, basat en una clara simbiosi.
És admès per tothom que Andorra és en l’actualitat el pol demogràfic (uns 75.000 habitants), econòmic i de serveis més important del Pirineu i que, alhora adoleix d’un territori mins (no arriba als 500 km2) que limita seriosament les seves possibilitats d’assolir un desenvolupament integral segons els paràmetres contemporanis. D’altra banda, Andorra està envoltada de valls pirinenques, amb les quals ha mantingut al llarg de mil·lennis una estretíssima relació, que avui tenen una més baixa densitat de població i una menor renda per càpita. Els habitants de l’entorn pirinenc del Principat són, això no obstant, membres de ple dret de la UE.
Per què es parla de simbiosi? Perquè els 250.000 pirinencs concernits (els andorrans més els veïns immediats del nord i del sud de la serralada) en resultarien directament beneficiats. Andorra encetaria per primera vegada en la seva història un ambiciós rol territorial com a pal de paller a tots els efectes d’una extensa zona d’alta muntanya, de les més atractives del migdia d’Europa en història, cultura, paisatge, riquesa mediambiental i diversitat lingüística. Només cal esmentar el patrimoni arquitectònic i monumental, el rosari de parcs naturals i nacionals i les estacions d’esquí alpí i nòrdic que encabeix: un autèntic tresor! Al seu torn, els pirinencs veïns hi sortirien també guanyant fruits d’un nou impuls econòmic i social, i d’un notabilíssim increment de la seva singularitat.
L’ÀREA ECONÒMICA ESPECIAL ANDORRA-PIRINEUS comportaria un salt d’escala qualitatiu que forniria unes sòlides bases per a la superació de la innegable posició perifèria i marginal en què ara es troba ancorada en relació als grans centres urbans de Barcelona i Tolosa. No es tracta, és clar, de plantejar en absolut cap canvi en l’estatus polític andorrà, ni de repartir l’actual riquesa, sinó de posar els fonaments per a magnificar la prosperitat general a mitjà i llarg termini.
No cal dir que, per la seva extensió, aquesta àrea es veuria en el mapa d’Europa i que, amb les més altes probabilitats, es faria acreedora de la Marca Pirineus, en una època en què les marques han assolit una extraordinària rellevància econòmica i social.
Antoni Pol, Joan Ganyet i Joan Becat
