04.12.2020 |
Viure als Pirineus

PALEONTOLOGIA

Descrites noves restes fòssils del dinosaure de 'bec d'ànec' d'Isona

Aquest individu va viure fins fa 66 milions d'anys i hauria assolit 8 metres de llarg i unes 3 tones de pes
Recreació escultòrica de l'aspecte en vida de Pararhabdodon isonensis al Museu de la Conca Dellà/Pere Figuerola / ICP
Recreació escultòrica de l'aspecte en vida de Pararhabdodon isonensis al Museu de la Conca Dellà/Pere Figuerola / ICP
Descrites noves restes fòssils del dinosaure de 'bec d'ànec' d'Isona

Un article publicat a Cretaceous Research per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà descriu noves restes fòssils de Parhabdodon isonensis, un dinosaure de 'bec d'ànec' lambeosaurí que només es coneix per les troballes fetes a un jaciment del Pallars Jussà. La recerca ha revelat que era un animal de creixement lent però que assolia mides molt grans en comparació amb d'altres espècies. L'exemplar és un dels darrers dinosaures no-avians que es va extingir a Europa, va viure fins fa 66 milions d'anys i és caracteritza per una prominent cresta òssia sobre el cap, que inclou una extensió dels conductes nassals. Aquest individu hauria assolit 8 metres de llarg i unes 3 tones de pes.

Silueta de P. isonensis on es mostren totes les restes fòssils recuperades, incloent fotografies de les recentment descrites (fèmur i arc hemal). (horitzontal)

(Silueta de P. isonensis on es mostren totes les restes fòssils recuperades, incloent fotografies de les recentment descrites (fèmur i arc hemal) /ICP / MCD)

L'espècie Pararhabdodon isonensis es va descriure l'any 1993 gràcies a la recerca de Lourdes Casanovas, una de les grans impulsores de l'escola catalana de paleontologia durant el segle XX. A partir de diverses restes fòssils excavades a Sant Romà d'Abella (Pallars Jussà), Casanovas i els seus col·laboradors van descriure el que va ser la primera espècie de dinosaure lambeosaurí coneguda a Europa.

Malgrat que les restes d'aquesta espècie són escasses, al llarg dels anys noves troballes han anat ampliant el coneixement sobre aquest dinosaure, que només s'ha identificat amb certesa en aquest jaciment del Pallars Jussà.

Pararhabodon_MCD_1
(Recreació escultòrica de l’aspecte en vida de Pararhabdodon isonensis al Museu de la Conca Dellà (Isona, Pallars Jussà).

Ara, un equip format per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) descriuen a la revista Cretaceous Research noves restes de P. Isonensis descobertes i excavades l'any 2018, que corresponen a una pota posterior i un arc hemal, un os allargat i fi que formava part d'una de les vèrtebres de la cua de l'animal. L'anàlisi confirma que es tracta una espècie amb notables diferències respecte altres lambeosaurins europeus.

"Hem constatat que el fèmur d'aquesta espècie presenta unes característiques úniques que el fan inconfusible", ha explicat Albert Prieto-Márquez, investigador 'Ramón y Cajal' de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i coautor de l'estudi. La recerca confirma també que, amb les dades actuals disponibles, aquesta espècie només va viure al que coneixem com la Formació de Talarn, l'àrea geològica que inclou Sant Romà d'Abella. "I és possible que totes les restes fòssils que tenim corresponguin a un únic individu", ha afegit l'investigador.

Pararhabodon_MCD_3_mask
Fins ara, la posició de P. isonensis dins del grup dels hadrosàurids era bastant ambigua a causa de les poques restes disponibles. L'estudi també aporta nova llum en aquest sentit. "Les noves dades donen suport a la hipòtesi que el lambeosaurí d'Isona està molt relacionat amb Tsintaosaurus spinorhinus, una espècie més antiga descrita a la Xina als anys 50", ha explicat Prieto-Márquez. Durant el Cretaci, els hadrosàurids estaven presents a tot Euràsia, Amèrica i l'Antàrtida.

Però l'estudi encara va més enllà. Els investigadors també han analitzat l'estructura interna dels ossos de P. isonensis per intentar obtenir informació sobre les seves característiques biològiques. "Sabem que molts dels dinosaures que van viure en el que aleshores era l'arxipèlag europeu tendien a ser més petits que en altres regions del planeta, com ara Amèrica del Nord i Àsia", ha comentat Jesús Serrano, coautor de l'estudi. Aquesta característica és el que es coneix com la teoria d'illes (o 'island rule', en anglès) i que provoca que els animals que evolucionen en l'espai limitat d'una illa assoleixin mides inferiors al que ho fan els seus homòlegs en grans masses continentals. "P. isonensis, però, s'escapa d'aquesta norma i assoleix mides molt properes a les de les grans espècies nord-americanes i asiàtiques", ha comentat Serrano.

Gràcies a les anàlisis osteohistològiques (l'estructura interna dels ossos) sabem que P. isonensis creixia de forma relativament lenta. L'estudi constata que l'únic individu que es coneix encara no havia acabat el seu creixement, però que ja hauria assolit una longitud de 8 metres i almenys unes 3 tones de pes.

L'excepcional registre fòssil dels Pirineus catalans

Fa més de 66 milions d'anys els Pirineus actuals eren una plana de vegetació tropical, una zona d'aiguamolls salobres on vivien una gran diversitat de faunes entre les quals hi destacaven espècies de dinosaures herbívors de diferents grups, com els sauròpodes (representats pels titanosaures, amb llargs colls i cues) i els hadrosàurids lambeosaurins i alguns teròpodes carnívors, així com nombroses espècies de cocodrils, tortugues, peixos, llangardaixos o granotes que van conviure amb ells.

Els dinosaures dels Pirineus són els darrers que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món. Des de fa més de deu anys, investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont hi organitzen campanyes d'excavació i les seves troballes han donat lloc a centenars de publicacions científiques que permeten reconstruir els ecosistemes de finals de l'era dels dinosaures, així com l'evolució d'aquests animals a Europa.

Paral·lelament, el projecte de divulgació "Dinosaures dels Pirineus" impulsat per l'ICP intenta donar a conèixer aquesta extraordinària riquesa al gran públic a través de museus i sales d'exposicions com el Museu de la Conca Dellà (a Isona, Pallars Jussà) i Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell).

Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

 L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) és una institució sense ànim de lucre dedicada a la recerca en paleontologia de vertebrats, així com a la conservació i difusió del patrimoni paleontològic al més alt nivell internacional. L'ICP es constitueix com una fundació pública amb un patronat format per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'ICP forma part d'iCERCA (Institució CERCA, Generalitat de Catalunya) i està adscrit a la UAB.

Descrites noves restes fòssils del dinosaure de 'bec d'ànec' d'Isona
Comentarios