20.10.2020 |
Viure als Pirineus

OPINIÓ

Confinat a casa

El filòsof Joan Massa Sarrado ens explica que el confinament l'ha agafat preparant escrits per a l’homenatge del seu bon amic i escriptor andorrà Toni Morell i que l'ha portat, també, a la lectura dels clàssics i a la seva infància pallaresa.
Joan Massa Sarrado
Joan Massa Sarrado
Confinat a casa

Van passant els dies..., àmbit i espai del que està feta la vida. El temps és un altra cosa. El definí bé Sant Agustí: sé el que és si ningú no m’ho pregunta, però no sé com dir-ho ni explicar-ho. Passa i em pertany. “Tempus fugit sicutnubes” deia el rellotge de sol a la paret de migdia de la casa de ma padrina a Pujalt, damunt de Sort. El rellotge i els dies de la meva infància. I encara en pertanyen avui, ja jubilat, en aquest moment inaudit. El confinament em duu a la infància. No en sé la raó. Vora el foc sento mon pare i el padrí explicar l’any de la grip i ma mare, evacuada a Alins, relatar com des del Farro veia cremar Tírvia després del bombardeig... M’hi porten l’excepcionalitat del moment i la cadència dels dies. No he sortit en aquestes tres setmanes. Estic bé a casa amb la família. Des de la jubilació ja feia vida de convent, de tenir repòs, calma i lentitud. D’aïllar-me. D’alentir el temps i reivindicar el silenci com un bàlsam.

En aquesta vida lenta, la pandèmia m’ha agafat preparant escrits per a l’homenatge –ara ajornat- del bon amic i escriptor andorrà Toni Morell que morí el passat gener.

En aquesta vida lenta, la pandèmia m’ha agafat preparant escrits per a l’homenatge –ara ajornat- del bon amic i escriptor andorrà Toni Morell que morí el passat gener. Al costat del seu últim llibre he buscat per rellegir la brillant descripció que fa Tucídides  de la pesta d’Atenes de l’any 430 aC en el llibre segon de la seva Història de la guerra del Peloponès. Un relat resistent que fa reflexions valuoses per als lectors d’avui. No us ho creureu,Tucídides és un contemporani nostre. Ens descriu la nostra situació. A Atenes l’epidèmia ja era la nostra. Els malalts i morts ja eren els nostres. La fragilitat humana ja era la nostra. Aquesta és la gran vitalitat i força dels clàssics! Observen i coneixen a fons la naturalesa humana. La seva lectura i memòria em serveix avui, no cal dir-ho, per relativitzar la nostra insòlita realitat.

A Atenes l’epidèmia ja era la nostra. Els malalts i morts ja eren els nostres. La fragilitat humana ja era la nostra.

En la convivència amb familiars que estimem, llegir ajuda a conversar amb els vius i també amb els morts i, tot dialogant, passar el temps. El ritme de les hores és un dels grans aprenentatges que vaig fer-me meu al seminari de la Seu. Allí vaig aprendre les rutines, com en diuen ara els psicòlegs. Una altra és la música. Aquests dies  -el temps mana- alterno les dues Passions de Johann Sebastian Bach i, de tant en tant, John Coltrane, Dizzy Gillespie o Charlie Parker. I, a ser possible, poques pantalles digitals. Ens projecten avui aquelles ombres que, segons Plató, branden i es belluguen al fons de la caverna..

El ritme de les hores és un dels grans aprenentatges que vaig fer-me meu al seminari de la Seu. Allí vaig aprendre les rutines, com en diuen ara els psicòlegs

De casa estant, ànims i cuideu-vos! “Tot sortirà bé”, han pintat els meus néts amb un gran i acolorit arc de Sant Martí, penjat a la finestra de casa seva. Potser massa joves, mes la vida ja els ensenya a distingir l’espera de l’esperança.

Entrarem aviat en l’etapa de desescalament  -com diuen els experts- i guanyarem la batalla de l’epidèmia, com ho va fer l’historiador i general Tucídides; però, atenció, també va ser testimoni de la derrota d’Atenes davant d’Esparta.

Joan Massa Sarrado

Confinat a casa
Comentarios