20.07.2019 |
Viure als Pirineus

ECONOMIA

Les comarques de l'Alt Pirineu a la cua de la competitivitat

La Cerdanya és la comarca pirinenca que millora més la seva competitivitat i el Pallars Jussà l'unica de Catalunya que ha empitjorat el seu índex entre 2009 i 2018.

Imatge del Polígon Industrial de la Seu d'Urgell/Feliu Sirvent
Imatge del Polígon Industrial de la Seu d'Urgell/Feliu Sirvent
Les comarques de l'Alt Pirineu a la cua de la competitivitat

El Barcelonès (79,2) lidera un any més el rànquing comarcal de competitivitat que impulsa la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). A la part baixa de la taula, el Pallars Sobirà (28,7) ha registrat un creixement significatiu, gràcies a la positiva evolució dels indicadors d'escolarització post-obligatòria, al dinamisme del sector immobiliari i a al creació d'empreses. En canvi, la destrucció de teixit empresarial ha fet empitjorar la competitivitat a l'Alta Ribagorça (23,7), que ocupa el penúltim lloc de Catalunya. 

La Cerdanya (35'4) és la comarca pirinenca que millora més el seu índex de competitivitat. El Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i l'Alt Urgell són les que milloren de manera menys significativa i es troben al final de la classificació. El Pallars Jussà (26,9) tanca la taula amb un empitjorament de l'índex entre 2009 i 2018. 

Les que més creixen

Aquest rànquing està format per Barcelonès amb un índex de 79,2 punts (sobre un màxim de 100), elaborat amb a partir de 50 indicadors. Segueixen Vallès Occidental (59,7), Gironès (54,2), Baix Llobregat (52,9), Tarragonès (50,8), Segrià (48,3), Vallès Oriental (47,1), Maresme (46,2), Garraf (45,4) i Bages (44), en les 10 primeres posicions. Garraf i Baix Llobregat són les comarques que més creixen.

Explotació forestal

(Imatge d'una explotació forestal a l'Alt Pirineu)

A la meitat de la taula 
En les posicions de la 11 a la 30, se situen Osona (43,9), Alt Penedès (43,5), Baix Camp (43,3), Pla de l'Estany (42,6), Alt Camp (40,9), Garrotxa (40,5), Alt Empordà (39), Urgell (38,8), Pla d'Urgell (38,3), Anoia (38), Selva (37,9), Baix Penedès (37,8), Conca de Barberà (36,6), Baix Empordà (35,6), Cerdanya (35,4), Baix Ebre (35,3), Solsonès (35), Segarra (34,9), Moianès (34,5) i Ripollès (34).

A la banda baixa

Tanquen el rànquing Montsià (32,5), Berguedà (31,9), Priorat (31,4), Noguera (30,4), Aran (30,2), Pallars Sobirà (28,7), Ribera d'Ebre (28), Alt Urgell (27,6), Pallars Jussà (26,9), Garrigues (26,5), Alta Ribagorça (23,7) i Terra Alta (22,8).

Més distància entres les més competitives i les que menys ho són

Una de les conclusions d'aquesta edició del rànquing comarcal de competitivitat és que la distància entre les comarques amb índex de competitivitat més alts i les que els tenen més baixos tendeix a incrementar-se. Això s'explica pel fet que les comarques que lideren el rànquing estan més exposades a un context global de competitivitat i tendeixen a reforçar aquells vectors que els permeten avançar, com per exemple l'accés als mercats internacionals. 
 

Comentarios