31.05.2020 |
Viure als Pirineus

CINEMA

El cineasta d’Organyà Francesc Betriu, premi Gaudí d’Honor 2020

L'acadèmia l'ha guardonat per la trajectòria "consistent i dilatada" com a director, guionista, productor, distribuïdor i crític, i pel seu compromís social
Pla mitjà de Francesc Betriu/ACN
Pla mitjà de Francesc Betriu/ACN
El cineasta d’Organyà Francesc Betriu, premi Gaudí d’Honor 2020

La Junta directiva de l'Acadèmia del Cinema Català ha acordat distingir el cineasta Francesc Betriu (Organyà, 1940) amb el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2020, màxim reconeixement del cinema català. Betriu rebrà el guardó honorífic l'endemà del seu 80è aniversari, en el marc de la cerimònia de lliurament dels XII Premis Gaudí, que tindrà lloc el diumenge 19 de gener del 2020 a l'Auditori del Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB).

L'acadèmia ha volgut distingir-lo per la trajectòria "consistent i dilatada" com a director, guionista, productor, distribuïdor i crític, així com pel compromís social "ferm" i per la diversitat de la seva producció, que inclou títols com Furia española o La plaça del Diamant.

19.01.2020, Barcelona
Lliurament dels Premis Gaudí a l'Auditori del Fòrum.

foto: ACN/Jordi Play

(Foto: Francesc Betriu a la gala dels premis Gaudí 2020/Jordi Play)

En declaracions a l'ACN, Betriu admet que va ser una gran sorpresa quan li van dir que rebria el guardó. "Mai compro números de loteria i per això no em pot tocar mai, però aquesta vegada m'ha tocat perquè és un premi amb el que no compateixes contra ningú". També destaca la importància del guardó perquè l'atorguen membres de l'Acadèmia del Cinema Català i pel seu nom Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter, qui va ser molt amic seu i va ser "cabdal" pel cinema i la cultura catalana.

Francesc Betriu pertany a una generació "valenta" de cineastes que va deixar el seu segell durant el franquisme i la Transició, amb un cinema "compromès, transgressor i mutilat"

Des de l'Acadèmia del Cinema Català es destaca que Francesc Betriu pertany a una generació "valenta" de cineastes que va deixar el seu segell durant el franquisme i la Transició, amb un cinema "compromès, transgressor i mutilat". I subratlla que el cineasta "va patir les conseqüències de la censura" des del seu primer curtmetratge. L'aleshores ministre de Franco, Manuel Fraga Iribarne li va prohibir el curt Los Beatles en Madrid "sense ni tan sols veure'l", apunten des de l'acadèmica, acusat de desmentir la versió oficial de fracàs d'aquesta gira que va voler difondre el règim dictatorial.

També van ser objecte de les tisores franquistes pel·lícules de sàtira social com La viuda andaluza (1976), Los fieles sirvientes (1980) o Furia española (1975), pel·lícula que, segons se subratlla des de l'acadèmia catalana, té el "rècord de talls" de la censura espanyola: 22 en 11 minuts. La cinta, afegeix la mateixa font, seria una de les últimes que veuria el dictador Franco abans de morir.

Betriu recorda que li va tocar viure el final del franquisme i que això va afectar alguns dels seus treballs. Posa com exemple la censura al film Corazón solitario per "problemes de guió". Assegura, però, que va ser més complicat amb Furia española perquè per "dues vegades el guió va ser prohibit per censura". Un amic seu va reescriure el guió de Furia española que va ser aprovat pel censor, però Betriu va rodar la versió prohibida. La cinta va estar finalment censurada durant sis mesos. "No existia".

"No hi ha la censura oficial, però hi ha la censura de les televisions". Betriu opina que ara la censura ha evolucionat: "No hi ha la censura oficial, però hi ha la censura de les televisions. Hi ha gent que no té masses coneixements de cinema i determina quines pel·lícules es poden fer i quines no".

19.01.2020, Barcelona
Lliurament dels Premis Gaudí a l'Auditori del Fòrum.

foto: ACN/Jordi Play

(Foto: L'actor Lluís Homar lliura el Gaudí d'Honor a Francesc Betriu/Jordi Play)

Trajectòria

La formació acadèmica del piribenc, nascut a Organyà (Alt Urgell) el 1940, inclou estudis en Ciències Econòmiques i Ciències Polítiques i la diplomatura en Sociologia, així com estudis especialitzats en direcció a l'Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid. Allà va poder aprendre de personatges com Luís García Berlanga, José Luís Borau, Carlos Saura o José Luís Sáenz de Heredia.

El cineasta d’Organyà Francesc Betriu, premi Gaudí d’Honor 2020
Comentarios