Cap més mort impune a la carretera

Una urgellenca, la vídua d'un ciclista atropellat l'any 2013, reclama que tots els casos provats d'homicidi a la carretera i omissió del deure de socors vagin a judici. Amb la recent modificació de la norma, la jutge encarregada del cas ha descartat la vista en no detectar-hi delicte. Ha iniciat una campanya de recollida de signatures a Change.org per fer arribar la petició al Congrés dels Diputats. Ja podeu signar aquí. En pocs dies han signat 43.225 persones.

image
photo_camera Imatge d'Óscar Bautista García.

La urgellenca Anna González ha posat en marxa, a través de la plataforma Change.org, una recollida de signatures per reclamar al Govern espanyol un canvi en el Codi Penal per tal que es jutgi i castigui els causants de morts imprudents en accidents de trànsit, així com els responsables de l'omissió del deure de socors en aquests casos. La petició s'ha endegat arran de l'absència de judici al conductor que l'octubre del 2013 va causar la mort al marit de González, Óscar Bautista García, i després que la jutge encarregada del cas ha descartat la celebració d'un judici en no veure-hi indicis de delicte.

La família de la víctima ha presentat un recurs a la decisió judicial, però ara per ara té poques esperances que prosperi. Per aquest motiu, han fet una crida a la col·laboració, tant a l'Alt Urgell com a nivell de tot l'Estat, per recollir firmes perquè casos com aquest siguin penats. La petició s'anomena "No més morts impunes a la carretera".

A la campanya es remarca que "abans de l'entrada en vigor de la reforma, el conductor (que va causar la mort) podria haver estat jutjat" però que "amb la nova reforma, s'arxiva per no merèixer retret penal la suposada distracció, tonta i sense importància, del conductor del camió". A més a més, hi afegeixen que "el conductor va tenir la bona sort que, com a conseqüència del cop, el meu marit morís a l'acte" i que "si l'hagués deixat malferit o hagués mort dues hores després, s'hauria considerat, amb absoluta seguretat, delicte d'omissió del deure de socors però a un mort, segons la benigna interpretació que fan alguns tribunals de la nostra Llei, no se li pot socórrer i d'això resulta que, cada vegada, hi ha més conductors sense ànima que opten per la fugida en casos similars". Anna González lamenta que "segons els nostres tribunals, la mort sobtada i instantània de la víctima d'un accident de trànsit, en què és impossible qualsevol tipus d'ajuda, no entra dins el tipus penal de l'omissió del deure de socors encara l'infractor es doni a la fuga", tal i com publica RadioSeu.

Per tot plegat, la família de la víctima proposa que es modifiqui la recent reforma legal i, concretament, els articles 142 del Codi Penal que regula l'homicidi per imprudència i l'article 195 que regula l'omissió del deure de socors. Pel que fa a l'homicidi per imprudència, proposen un tercer apartat: "El qui, per imprudència lleu causi la mort d'altri ha de ser castigat amb la pena de multa fins a tres mesos. Si l'homicidi s'hagués comès utilitzant un vehicle de motor o un ciclomotor, es pot imposar la pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors de tres mesos a 1 any". D'aquesta manera, consideren que com a mínim "s'aconseguiria que tots els accidents en què hi hagués una mort com a resultat d'una imprudència anessin a judici, ja fos aquesta greu, menys greu o lleu".

I pel que fa al delicte d'omissió del deure de socors, demanen que "es recuperi i es castigui, almenys en grau de temptativa, a la persona que abandonés a una altra, encara que hagués mort, ja que el retret de la seva repugnant acció no pot dependre de la 'sort' d'haver matat la seva víctima i el sofriment de les famílies d'haver d'esperar el resultat de l'autòpsia".

Els fets es van produir el matí del 21 d'octubre de 2013 al quilòmetre 28,6 de l'autovia de Toledo.  El ciclista anava des Yeles (on vivia amb la seva família) fins al seu lloc de treball, una empresa familiar de reparació de para-xocs fundada pel seu pare, al polígon industrial Las Avenidas de Torrejón de la Calzada, a 12 quilòmetres de distància. Quan li quedaven uns 500 metres per arribar al seu destí, un camió el va atropellar i va seguir el seu camí.

La víctima portava posada la mateixa roba amb la qual acostumava a circular: un mallot vermell, casc i roba reflectant, a més de dues llums posteriors per a ser vist. Va ser el seu propi germà Luis el que va reconèixer el cadàver quan l'accident estava sent investigat per la Guàrdia Civil de Trànsit. Els agents van donar una veu d'avís als tallers de la zona perquè van descobrir que el camió que l'havia atropellat era un Volvo, possiblement de color verd. A la una del migdia, els guàrdies van rebre un avís d'un taller que un camioner els demanava que li reparessin un para-xocs.

Els agents van anar al lloc i van detenir el conductor, que va declarar que no s'havia adonat que havia atropellat un ciclista. La versió que van aportar els guàrdies civils va ser molt diferent. L'atropellament es va produir a una velocitat d'entre 33 i 52 quilòmetres per hora, per la qual cosa se'n va haver d'adonar. Li van imputar els delictes d'homicidi en grau de temptativa (penat aleshores amb presó d'un a quatre anys) i d'omissió del deure de socors. Tanmateix, la reforma practicada l'any passat pel PP en el Codi Penal va suposar que aquests fets ja no es considerin delicte, i la persecució recau des de llavors en les autoritats administratives. A l'haver estat despenalitzades les faltes, no hi haurà judici contra el camioner i tan sols pot haver-hi una vista sobre la quantia econòmica per determinar la responsabilitat civil a què té dret la família.

Mes informació: Change.org