05.08.2021 |
Viure als Pirineus

PIRINEUENCS

Artur Blasco: “He tornat a la gent i al poble allò que els pertanyia”

Artur Blasco i Giné (Barcelona, 1933). Músic, investigador i divulgador de la música popular i tradicional del Pirineu. Creu de Sant Jordi (2001). Premi Nacional de Cultura Popular (2004). És, des de 1976, al capdavant de la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel.
Artur Blasco PIRINEUENCS 1 Foto reduïda
Artur Blasco a la porta de la seva casa d'Arsèguel / FS
Artur Blasco: “He tornat a la gent i al poble allò que els pertanyia”

pirineuencs (1)

Has recorregut el Pirineu recollint cançons de tradició oral i difonent la música tradicional…

Vaig començar l’any 1965 i de llavors ençà he fet aplec d’unes 1.600 cançons, totes recollides in situ, per mi mateix en persona, res de bibliografia. Ho he fet en els territoris d’Era Val d’Aran, la Ribagorça, la Ribagorça Oriental, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, una part de la Noguera, el Solsonès, el Berguedà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollès i una part de la Garrotxa.

I com va ser que et vas interessar per l’acordió diatònic?

Va ser una casualitat. Vaig viure molts anys a Suècia i a Islàndia. La primera vegada que vaig sentir les seves notes va ser a bord d’un bacallaner de bandera islandesa, on el telegrafista del vaixell tocava l’acordió diatònic. El vaig tornar a escoltar al parc Skans d’Estocolm, on els diumenges a la tarda es feien balls de polques, masurques i alguna pavana a base d’acordió diatònic, un contrabaix i un violí. En una tercera ocasió, quan vaig tornar a Arsèguel i la Seu de vacances, des de l’Hotel Mundial estant, vaig sentir nítidament el mateix so de l’acordió i la mateixa peça que tocava sovint el telegrafista del bacallaner islandès. M’hi vaig atansar i damunt d’una taula de cafè, hi havia enfilat un home que tocava l’acordió diatònic, era Ricard Muntané, el Fiter de Canelles. Ell em va dir que era l’últim acordionista de carrer que quedava a l’Alt Urgell. Vine a casa meva i t’explicaré tot el que t’interessa saber, em va dir. Me’n vaig tornar a Estocolm i l’estiu següent vaig presentar-me a la cita amb Muntané.

Artur Blasco PIRINEUENCS 2(Foto: Artur Blasco ala seva casa d'Arsèguel / FS)

I així va començar tot…

Tota la informació que em va donar el Fiter de Canelles em va servir per resseguir pobles, cases i masies on hi havia hagut algú que tocava l’acordió. Vaig anar acumulant informació i fitxes i ens vam anar reunint els dimarts, dia de mercat, al taller de l’Esteve Ubach, que era electricista, amb altres acordionistes de l’Alt Urgell, com el Comara de Toloriu, el Climent Julià, l’Estevet Sastre, el Ferrer del Quer, i altres. Els vaig animar a recuperar els repertoris, vam fer reparar els seus vells acordions, que estaven fets un desastre, es van animar a tornar a tocar i vam crear el grup Acordionistes del Pirineu.

Què té d’especial aquest instrument?

Que és molt expressiu i que va convulsionar la vida social del Pirineu. Amb l’acordió diatònic van començar els balls de parella i la gent es va reunir molt més. Fins aleshores es trobaven només un parell de cops a l’any i els balls eren col·lectius. L’època més intensa de l’acordió diatònic va ser en temps de la Segona República.

La Trobada d’Acordionistes del Pirineu arriba enguany a la 45a edició...

Al voltant de la Trobada s’ha fet molta feina i ha estat determinant per a la difusió de la música tradicional entre els joves. Ara el nostre propi cançoner està en boca dels joves pirinencs. Estic molt satisfet d’haver contribuït a tornar al poble un patrimoni que era seu. He tornat a la gent allò que els pertanyia.

Acordió Artur Blasco

Artur Blasco i Giné (Barcelona, 1933). Músic, investigador i divulgador de la música popular i tradicional del Pirineu. Creu de Sant Jordi (2001). Premi Nacional de Cultura Popular (2004). És, des de 1976, al capdavant de la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel.

 

FGC Turisme Respira Natura

Artur Blasco: “He tornat a la gent i al poble allò que els pertanyia”
Comentarios