L’hivern de 2018-2019 (mesos de desembre, gener i febrer) ha resultat càlid i molt sec o sec al conjunt de Catalunya, com a conseqüència del bloqueig anticiclònic que ha predominat al llarg de l’estació. Als mesos de desembre i febrer les masses d’aire fred han estat inhibides, mentre que les pertorbacions, amb certa incidència al gener, arribaven desgastades al Principat, deixant precipitació només a l’extrem més nord-occidental de la demarcació veguerial de l'Alt Pirineu.
Anomalia positiva de temperatura més marcada a punts elevats
El balanç estacional (figura 1) ha estat particularment càlid a punts elevats del Pirineu, Prepirineu i serralades prelitoral i litoral, distribució associada a la persistent situació d’inversió tèrmica del desembre i del febrer. En aquests indrets, les anomalies s’han situat per sobre de +2 °C o fins i tot per sobre de +3 °C a punts del Pirineu.
En contrast, les valls i planes interiors, afectades per la boira, han tingut anomalies positives molt més modestes, fins i tot inferiors a +0,5 °C, de manera que l’hivern pot qualificar-se de normal.
Irradiació solar superior a la mitjana i rècords d’insolació
La irradiació solar ha estat notablement per sobre de la mitjana dels darrers anys (figura 5). L’absència de nuvolositat ha afavorit que l’anomalia d’irradiació durant el febrer hagi estat extremadament elevada, i en el balanç estacional ha compensat les anomalies negatives de les àrees afectades per la boira (planes interiors) i per la nuvolositat associada a les pertorbacions al Pirineu occidental al gener.
