Pis amb vistes

Microrelat de l'escriptora Núria Boltà sobre un tema que ens fa pensar en l'actualitat. Imaginació o realitat? Ficció o realisme?

DSCN0343
photo_camera Una nau com aquesta ha inspirat aquest relat

Hola Daniel. Deu fer un any que no t’he escrit. Ho sento, amic. Recordo que la darrera vegada va ser per anunciar-te que em canviava d’estudi. Bé, de fet no era correcte haver dit “em canviava” perquè pressuposava que anava a un altre local o espai millor del que fins llavors utilitzava com a estudi. Vaig canviar un racó d’una nau que em deixava un amic per un pis petit i vell, però que per fi reunia certes condicions imprescindibles per a mi. Ja saps que l’entorn és vital per a la inspiració d’un pintor de paisatges com jo. I, finalment, havia trobat un tercer pis amb un grandiós finestral per on entrava la llum de manera insolent i amb espectaculars vistes al Pirineu. Tot per pocs diners i molt malmès, cert, però amb possibilitats de millorar-lo si hi esmerçava hores traient humitats, rascant les parets ennegrides de fums i pol·lució, intentant trobar mobles de segona mà que aportessin el caliu necessari a la sala que, alhora, seria l’estudi. Vaig haver de tirar a terra dos envans per ampliar aquesta sala tot prescindint de la cuina i d’una reduïda habitació fosca que era l’únic dormitori. Només vaig deixar la petita cambra de bany ben separada de la resta per raons òbvies i vaig decidir que podia cuinar, menjar i dormir al nou espai resultant ja que la idea era pintar i pintar des que em llevés fins que es fes fosc.

Vaig dedicar-me a aquestes reformes durant dies, setmanes, i gairebé tots els mesos d’aquest darrer any en què no t’he escrit. Ho volia deixar tot enllestit abans de començar a convidar amics i coneguts a visitar el meu nou estudi després d’anys en el racó d’una nau freda, sense finestres, sense vistes al món.

La reforma em va deixar tan esgotat que em vaig veure obligat a anar a descansar uns dies a casa dels pares, a ciutat. La idea era posar una mena de barrera entre l’abans i el després de la grandiosa reforma i la grandiosa despesa que em va suposar tot plegat i, per fi, entrar triomfant a la que havia de ser la meva nova zona de creació, més confortable i motivant.

Però les coses no sempre resulten com les planifiquem i, com se sol dir, la realitat, a vegades, supera la ficció. Ahir, sense poder contenir les ganes d’entrar al piset per lliurar-me a un exercici creatiu desfermat i contingut durant massa mesos, la realitat em va colpejar de manera cruel. En entrar, el primer que vaig fer va ser anar a obrir el gran finestral que constituïa la joia més preuada del pis i gaudir del meravellós paisatge de les muntanyes pirinenques. Però el paisatge ja no hi era. Un edifici cúbic, prefabricat, anomenat magatzem intel·ligent, havia estat construït en un temps rècord, el mateix que jo vaig dedicar a descansar.

Núria Boltà Vilaró

Més a Relats literaris
Imatge de la Vall Fosca, al Pallars Jussà 2
Relats literaris

Dues mirades

Capdella, la Vall Fosca
Relats literaris

Nens al poble

Bellver de Cerdanya
Relats literaris

Per un fill