21.06.2018 |
Viure als Pirineus

REPORTATGE

L'escola de Vilamolat i els mestres de Casa Josep

Als inicis de la dictadura franquista, la bandera catalana de l’escola de Vilamolat fou retirada i la franja morada de la bandera republicana retallada per exigències del moment  i substituïda per una banda de tela vermella, amb l’esperança que un dia pogués ser restituïda. Això no va succeir mai i l’escola finalment va tancar fa cinquanta-vuit anys, com tantes altres escoles rurals del Pirineu, fins i tot abans de la llei del ministre Villar Palasí, que apostava per la concentració escolar. Els retrats de Franco i Primo de Rivera encara es poden veure penjats cap per avall i l’escola de Vilamolat ja forma part de la nostra memòria històrica. Avui la podem contemplar exactament igual que el dia del seu tancament, amb bandera inclosa. Josep Castells i Farré de Casa Josep, ex alcalde de Castell de Mur i nét del mestre Josep Castells i Bigorra, ha tingut l’encert de conservar-la i la voluntat d’ensenyar-la a tothom, com a demostració del compromís que sempre va tenir la seva família amb l’escola, la cultura i el país. Un reportatge de Feliu Sirvent.

Escola de Vilamolat de Mur, avui com fa 58 anys/ Foto: Josep Castells
Escola de Vilamolat de Mur, avui com fa 58 anys/ Foto: Josep Castells
L'escola de Vilamolat i els mestres de Casa Josep

Els Castells de Casa Josep han estat a tothora uns defensors del patrimoni col·lectiu, de l’herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i transmet a generacions futures. L’escriptor Martí Gironell explica, a la seva novel·la Strappo, un dels casos més paradigmàtics de l’espoli del romànic català, el de les pintures de l’església de Santa Maria de Mur. La novel·la, que ens transporta de manera magistral al segle XII, en ple romànic, i a l’inici del segle XX, mentre succeïen els fets, ens relata el paper protagonista que va tenir també en aquest assumpte Josep Castells i Bigorra, el mestre de l’escola de Vilamolat.

Vilamolat és un petit poble del Pallars Jussà, amb un emplaçament que el feia centre de l’antic municipi de Mur (avui Castell de Mur). Antigament era un lloc de pas i d’avituallament obligat, tant per als viatgers com per a les ramaderies. Per Vilamolat hi passa la Cabanera principal Urgell-Pirineu, camí ramader que permetia la transhumància des de les terres planes de Lleida, fins al Pirineu. El poble el travessava el camí Ral, per on circulaven vianants i mercaderies, quan es viatjava a peu i amb mules. A Vilamolat s’hi podia comprar pa, en un dels cinc forns que hi havia, i també vi i oli. Aquesta centralitat geogràfica i, sobretot, la generositat de Casa Josep, que va oferir a l’Administració un espai habilitat de manera totalment gratuïta, va fer que l’any 1860, el Ministerio de Instrucción Pública es decidís a instal·lar l’Escola pública mixta de Vilamolat de Mur.

20180210_165314

En aquells anys, l’escola de Vilamolat donava servei, principalment, a les poblacions del Meüll, Collmorter, Puigmaçana, Santa Llúcia i els llogarets de les Esplugues, Miravet, el Benet, Sellamana, Fornicó, Auberola. No existia cap servei de transport escolar, ni res semblant, i més d’una vintena de nens i nenes, cada matí s’hi desplaçaven caminant, amb la senalla de la berena, i se’n tornaven a la tarda. L’espai docent de Casa Josep podem dir que, amb paraules d’avui, també feia la funció d’escola d’adults. Sovint els pares i mares dels nens i nenes, que no havien tingut mai l’oportunitat d’aprendre, aprofitaven el poc temps que la feina els permetia per rebre ensenyança bàsica amb el mestre Castells.

Va ser a partir de 1914, amb la Mancomunitat de Catalunya, que l’escola va tenir un museu escolar i una important biblioteca que donava servei a tota la població de la zona. Tot plegat formava part d’aquells principis enunciats per Enric Prat de la Riba: “Cap poble sense escola, sense biblioteca, sense telèfon i sense carretera”. Cal dir, però, que el telèfon i la  carretera no van arribar a Vilamolat fins a finals del segle XX. Sí que hi va arribar una novedosa iniciativa social avançada als temps, la creació d’una mutualitat d’estalvi entre tots els alumnes, coneguda com la Josefina.

Escola Vilamolat 2

Un total de sis mestres van dirigir l’escola de Vilamolat al llarg de la seva història: Ramon Monfort, Joan Gras i Salazar, Antoni Escolà, Josep Castells i Castellà (de Casa Josep), Josep Castells i Bigorra (també de Casa Josep) i que abans va fer de mestre a altres pobles del Pirineu com Espills, Civís, Bescaran, Prats de Cerdanya, Sant Serni, Soterranya i Tuixent. Carmiña Pérez, va ser la darrera mestra de l’escola abans del seu tancament. L’escola de Vilamolat, que com totes les altres s’havia hagut d’adaptar i transformar-se a les exigències del nou règim franquista, la va tancar el Ministerio de Educación Nacional el dia 29 d’abril de 1960, i tots els alumnes que volien estudiar es van distribuir en diferents i llunyans internats –a Tremp, a la Pobla i al Seminari de la Seu– d’on ja no van poder anar i venir caminant cada dia, amb la senalla de la berena.

 

Comentarios