28.01.2020 |
Viure als Pirineus

LLIBRES

Presenten a Sort "Dones de ferro", de Margarida Codina

L'autora va parlar dels seus lligams familiars i d'amistat amb Sorre i es va referir a la utilització del pallarès en la novel·la, del tot ineludible des del punt de vista de la caracterització del lloc i els personatges.
Sort dones 1
Sort dones 1
Presenten a Sort "Dones de ferro", de Margarida Codina

Prop de quaranta persones van assistir a la presentació del llibre Dones de ferro, de Margarida Codina, filla de casa Cossant de Sorre, que l'editorial Efadós ha publicat en el marc de la seva col·lecció El fil de la Història. Es tracta de la segona novel·la de l'autora i descriu l'enfrontament entre dues dones pel destí de casa Castell de Sorre (Serròs a la novel·la) a la vall d'Àssua del segle XIX, un període històric convuls pels canvis socials produïts per la introducció de noves tecnologies al món rural i la desamortització de Madoz.

Es tracta de la segona novel·la de Margarida Codina i descriu l'enfrontament entre dues dones pel destí de casa Castell de Sorre (Serròs a la novel·la) a la vall d'Àssua del segle XIX.

En la seva intervenció l'autora va parlar dels seus lligams familiars i d'amistat amb Sorre i va introduir aspectes com la utilització del pallarès en la novel·la, del tot ineludible des del punt de vista de la caracterització del lloc i els personatges però que és conscient que pot portar problemes a alguns lectors no familiaritzats amb aquest lèxic, motiu pel qual va optar per utilitzar-lo només als diàlegs i que el narrador utilitza el català estandaritzat.

sort dones 4

L'obra Dones de ferro parla de les dones com a pal de paller de les seves cases, i reflecteix una manera de viure i un paisatge vital que es materialitza a partir de l'empremta que hi deixen les persones, amb un leit motiv argumental - la forja del ferro - que és una llicència poètica de l'autora, atès que ha traslladat cap a la Vall d'Àssua una anècdota històrica real que va localitzar en la seva feina de documentació a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.

L'autora va llegir fragments de la novel·la com a pinzellades del caràcter dels personatges principals o dels successos que s'esdevenen a la novel·la, i a continuació es van registrar intervencions del públic assistent, que entre d'altres qüestions es va interessar pel paper de les bruixes en la trama, per les dificultats que planteja la utilització del pallarès - amb paraules que canvien entre les diferents valls i pobles - en l'escriptura o per com l'imaginari col·lectiu de la Vall d'Àssua des d'una òptica literària està dominat per personatges femenins forts com la Conxa de Pedra de tartera, circumstància que l'autora va aprofitar per posar de relleu que un dels seus objectius principals en escriure aquesta novel·la fou donar veu a unes dones que han estat desvalgudes per la llei i oblidades per la Història tot i tenir-hi un paper rellevant, amb personatges que, com el ferro de la forja, agafen forma tot adaptant-se al seu entorn i circumstàncies.

Per acabar es va plantejar la possibilitat de crear una ruta literària al poble de Sorre visitant les diferents cases on transcorre l'acció de la novel·la i l'autora va avançar que, a més de continuar més endavant amb la història d'alguns personatges potents de Dones de ferro que tenen encara coses per explicar, està treballant en una obra de caràcter metaliterari que tindrà com a protagonistes la Dulcinea del Quixot i altres personatges femenins destacats de la història de la Literatura.

Comentarios