PATRIMONI CULTURAL

L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu es mostra emocionat i agraït per la concessió de la Creu de Sant Jordi

La Generalitat ha reconegut l'Ecomuseu de les valls d'Àneu pel seu treball de recuperació, restitució i difusió de l’etnografia de les Valls d’Àneu i de la resta del Pallars, des de fa més de 25 anys.
Ecomuseu Valls d'Àneu 2
photo_camera L'equip de l'Ecomuseu davant casa Gassia

"Molt emocionats i agraïts per la concessió de la Creu de Sant Jordi a l'Ecomuseu de les valls d'Àneu per part de la Generalitat de Catalunya", així s'ha mostrat tot l'equip de l'Ecomuseu a través de les xarxes socials. Jordi Abella i tot el seu equip han explicat que la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, "és el resultat d'un llarg treball en equip i un reconeixement compartit amb molts museus i altres equipaments que veiem en el patrimoni un veritable recurs de desenvolupament local i de cohesió social". Finalment, agraeixen a totes les persones i entitats el suport rebut durant aquests 25 anys.

El Govern de la Generalitat ha reconegut l'Ecomuseu de les valls d'Àneu pel seu treball de recuperació, restitució i difusió de l’etnografia de les Valls d’Àneu i de la resta del Pallars, tasca duta a terme des de fa més de 25 anys. El seu compromís amb l’entorn ha quedat demostrat a través de les activitats de dinamització social i comunitària del territori. La seva tasca de recuperació, promoció i reivindicació de l’artesania pirinenca com a producte de qualitat ha esdevingut motor per a la dinamització de nous mercats. Jordi Abella, antropòleg, és el director de l'Ecomuseu de les valls d'Àneu des del 1994.

ecomuseu_esterri_d_aneu

Un museu viu

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu és un museu viu. No s’emmarca en un sol edifici sinó que està format per diversos elements monumentals, naturals i etnogràfics repartits pels municipis d’Àneu que, en conjunt, expliquen com han viscut els habitants d’aquestes valls pirinenques des de finals del segle XIX. Un projecte innovador que neix el 1994 i que treballa en la recerca, conservació, difusió i restitució de la realitat del territori on s’inscriu.
 
El centre neuràlgic és la Casa Gassia, una típica casa aneuenca del segle XVIII. Manté la seva estructura original i l’actual espai expositiu mostra com era la vida domèstica durant la primera meitat del segle XX. A partir d’aquí, l’Ecomuseu s’estén per 10 centres patrimonials més.
 
Hi trobem esglésies -Sant Joan d’Isil, Sant Julià d’Unarre, Sant Pere de Sorpe, Sant Pere del Burgal, Santa Maria d’Àneu i el Conjunt Monumental de Son- que expliquen com era la religiositat popular, les creences i els rituals. I també edificis defensius tan distants en el temps com el castell medieval de València d’Àneu i els búnquers de postguerra de la Guingueta d’Àneu. Alhora, els equipaments industrials com la serradora hidràulica d’Alós i la formatgeria la Roseta de Gavàs són un testimoni de les activitats econòmiques de la zona.
 
Així, a través dels objectes i elements situats en els seus llocs d’origen, l’Ecomuseu apropa les transformacions que ha sofert aquest territori en les darreres dècades, i permet relacionar els elements naturals i monumentals amb les tradicions socials, culturals i etnogràfiques.

Més a Pallars Sobirà