Durant els anys 2013 i 2014 es va fer una revisió de la freqüència de l’almesquera al Parc Natural de l’Alt Pirineu, que és un espai protegit estratègic per a la conservació de l’espècie, tant a escala catalana com europea, dins el marc dels espais de Natura 2000. Aquest estudi va consistir en revisar els mateixos llocs del Parc, en total 66 punts, que s’havien prospectat en l’estudi que l’any 2000 es va fer per a conèixer la distribució de l’espècie a Catalunya. Era la primera vegada que es feia un estudi d’aquest tipus per a l’almesquera, ja que enlloc no se n’ha fet cap altre que permeti comparar la seva freqüència en diferents anys als mateixos llocs i fent servir un mètode idèntic.
Els resultats d’aquest estudi van posar de manifest una regressió molt forta de l’almesquera a la vall de Cardós, un sector dels Pirineus on era un animal corrent l’any 2000, mentre que actualment s’ha tornat molt rar i sembla que ha desaparegut de tota la capçalera. Als altres sectors del Parc Natural de l’Alt Pirineu la situació es manté similar a la de l’any 2000, bé que amb algun petit canvi local. Aquest treball també ha permès obtenir informació valuosa sobre els altres mamífers de riu: les musaranyes aquàtiques (Neomys fodiens i N. milleri) són molt comunes i es troben en gairebé tots els llocs analitzats, la rata d’aigua (Arvicola sapidus) està menys estesa però és encara freqüent i té a la zona un dels seus principals refugis a Catalunya, i la llúdriga (Lutra lutra) està representada en totes les valls del Parc en densitat baixa.
La regressió tan forta i ràpida –en menys de quinze anys– de l’almesquera a la vall de Cardós no s’esperava, perquè no es coneixien grans canvis als rius de la zona i es preveia que la situació seria més o menys semblant a la de l’any 2000. Això va generar alarma, ja que podia ser un indicador de canvis negatius i desconeguts als rius pirinencs, que poden estar afectant també altres zones i que no s’han detectat per manca d’estudis específics. La causa d’aquesta regressió és per ara desconeguda, però s’estan considerant diverses hipòtesis. A priori, després d’avaluar-les, es van excloure com a possibles causes factors naturals com les riuades de l’any 2013 o factors d’origen humà localitzats a la baixa vall de Cardós com el buidatge d’un embassament i contaminacions puntuals.
La presència de l’almesquera a Catalunya té una responsabilitat molt alta en la seva conservació mundial, i concretament a la conca alta de la Noguera Pallaresa, ja que ha estat fins fa poc una de les millors zones per al desenvolupament de l’espècie. S’espera que amb les dades resultants del treball encarregat per la Companyia, es puguin aclarir les causes per les quals ha disminuït tant l’espècie i un cop conegudes, establir mesures per a la seva recuperació, així com també per evitar problemes semblants en altres zones.
L’almesquera (Galemys pyrenaicus) és un petit mamífer aquàtic exclusiu dels rius d’aigües fresques i netes del nord de la península Ibèrica. A Catalunya està limitat a alguns rius pirinencs i es concentra sobretot al Pallars Sobirà i l’Aran. És una espècie rara, que es considera amenaçada a escala mundial i que té protecció legal per diverses normatives (europea, estatal i autonòmica). És un objectiu de conservació específic dels espais protegits europeus de la xarxa Natura 2000, i les directrius de gestió de les ZEC (Zones d’Especial Conservació) de la zona alpina a Catalunya preveuen diverses mesures per a la seva protecció (en general preservar els hàbitats fluvials, fer estudis d’aspectes concrets que incideixen en la gestió, fer un seguiment de les poblacions, etc).
