14.11.2019 |
Viure als Pirineus

MEDI AMBIENT

Finalitza la restauració de les torberes de la Font Grossa, al Parc Nacional d'Aigüestortes

S'hi han plantat diverses espècies vegetals i col·locat fusta morta, com a prova pilot per recuperar hàbitats de torbera singulars en el conjunt dels Pirineus
Imatge de detall de la Font Grossa restaurada/TES
Imatge de detall de la Font Grossa restaurada/TES
Finalitza la restauració de les torberes de la Font Grossa, al Parc Nacional d'Aigüestortes

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha enllestit una actuació per a la restauració ecològica d’hàbitats de torbera. Es tracta d'una prova pilot, en el marc del projecte europeu Life LimnoPirineus, per a actuar en torberes singulars en el conjunt dels Pirineus, i disposar d'experiències concretes planificades, executades i monitoritzades que serveixin de base per a futures actuacions similars. En aquest cas, l'actuació s'ha centrat en la zona de la presa de la Font Grossa, a la vall de Peguera, aprofitant un espai que havia acollit anys enrere un petit embassament. Aquí s'han posat les bases perquè es desenvolupin dos tipus d'hàbitats d'interès comunitari: la torbera de transició i els bonys d'esfagnes. Es tracta de dos hàbitats ben representats a la Reserva Integral de Trescuro, ubicada més amunt de la mateixa vall.

Com que el coneixement fins ara de la restauració de molleres pirinenques és limitat, des del 2014 s'han dut a terme experiments i investigacions en condicions controlades amb diverses plantes estructurals d'aquest tipus de mollera, com ara Carex rostrata, C. Nigra, Juncus filiformes i Sphagnum. Primer, en una cambra de cultiu i hivernacle, per després traslladar l'experiència en condicions de camp a la mateixa Font Grossa.

Així, s'han plantat brots de Carex rostrata, amb la intenció de formar una població que estructuri tot el sistema de torbera de transició, així com petits flocs de molses de diverses espècies de Sphagnum. A més, s'han introduït en espais més allunyats de la riba, petits nuclis d'esfagnes envoltats de petits troncs i branquillons de fusta morta, perquè formin bonys similars als existents a la Reserva Integral de Trescuro.

L'actuació s'ha completat amb la col·locació d'una estructura de fusta perimetral no tractada, per minimitzar els efectes erosius dels corrents d'aigua que afecten l'estany sobretot a la primavera i l'estiu, amb el desgel i les fortes pluges típiques de l'època. La tanca es mantindrà fins que les espècies estiguin estabiltizades.

Exemple per a recuperar torberes en el futur

Les torberes són hàbitats aquàtics o semiaquàtics que sovint veuen modificada la seva estructura com a conseqüència de la presència d'instal·lacions hidroelèctriques. Així, aquest projecte pretén servir d'exemple de cara a les futures dècades, en què es preveu que moltes d'aquestes infraestructures existents quedin en desús als Pirineus i generin espais naturals d'hàbitats de torberes i molleres que caldrà restaurar.

Encara que l'experiència pilot ja es considera d'èxit, per la bona implantació de la població d'espècies vegetals i molses, la restauració completa d'hàbitats implica també la formació de sòls, la qual cosa requereix de més temps de desenvolupament.


 

Comentarios