Ahir es va presentar a Sort l'informe “Béns Comunals, un sistema d’organització del passat per gestionar el present” que proposa la creació de la figura d'“El Comú” per a millorar la governança dels béns comunals en zones rurals i de muntanya. El text aprofundeix en la figura històrica dels béns comunals que aproximava la gestió del territori a la societat i que ha tingut un paper rellevant a l'Alt Pirineu i Aran . L'estudi conté recomanacions per a la millora de la gestió comunal del territori (pastures, boscos i muntanyes entre altres) i per afrontar els reptes de la gestió dels nous usos que poden acollir els béns comunals com són els turístics, energètics i d'ocupació del territori a partir d'infraestructures transportadores d'energia o telecomunicacions. Una gestió que, per als experts autors de l'informe, s'ha de fer comptant amb les interessos de la gent que viu al món rural. La figura del “Comú” té referents d'experiències similars a Astúries, al Parc Natural i reserva de la biosfera de les Bardenas Reales a Navarra i amb les Iniciatives Comunals a la resta de l'estat.
El document ha estat elaborat per diferents experts, organismes de l'administració i agents locals i ha estat impulsat per la Fundació del Món Rural (FMR) i l'Institut de Desenvolupament i Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA). En el text s’assenyala que una gestió comunal del territori és més eficient i més sostenible econòmicament, ambientalment i socialment. A més, permetria que els beneficis dels nous usos (turístics, energètics, etc) repercutissin també en els habitants locals. L'estudi ressalta que un sistema de governança comunal tant a escala local com regional genera oportunitats i respostes creatives i efectives als reptes de gestió i conservació territorial que podria arribar on l’administració i les iniciatives privades no ho fan.
Definició i inventari de béns comunals
L'informe, que ha estat presentat per Eduard Trepat i Marc Borrell tècnics de la FMR i l'IDAPA respectivament, inclou una definició de béns comunals que assenyala que són aquells “béns i drets (…) de titularitat d'un ajuntament o una Entitat Municipal Descentralitzada l'aprofitament del qual correspon a la comunitat de veïns beneficiària de cada poble. L'exercici d'aquest aprofitament comporta uns drets i uns deures per part dels veïns beneficiaris”. Al document presentat avhir s’analitza la figura històrica de la gestió comunal del territori a les zones rurals, un sistema d’origen medieval que resultava bàsic per a la subsistència de les petites comunitats agràries. Era font de llenya; pastures per al bestiar; aigua; fruits del bosc o fusta per a la construcció; així com molins, recs o ferreries. Un model que està actualment en una situació de clara regressió i per al qual l’estudi planteja diferents iniciatives de preservació i promoció recollint i revisant també altres propostes realitzades en els darrers 15 anys. Els béns comunals són una figura de molta rellevància en la regió de l'Alt Pirineu i Aran ja que ocupa el 60% dels seus boscos segons un estudi de l'IDAPA publicat en 2008.
També es va presentar l'estudi “Termes tradicionals dels pobles del Pallars Sobirà” per part de Jesús Burgueño, geògraf, professor de la Universitat de Lleida que ha catalogat els termes municipals existents en el segle XIX en aquesta comarca. Aquest document és un primer assaig de la delimitació dels nuclis de població tradicionals i plasmació cartogràfica i de l'inventari de béns comunals que reclama l'informe per a poder promoure aquest tipus de governança. Aquesta identificació permetrà poder fer conscients els veïns de les zones rurals i de muntanya del seu paper i alhora del marc legal que les regula.
Modificació legislativa i nous usos
El document “Béns Comunals, un sistema d’organització del passat per gestionar el present” planteja una modificació de la Llei municipal i de règim local de Catalunya amb l'objectiu d'aprofundir en l'eficiència en la gestió i d'aproximar la capacitat de decissió al territori. Es tracta promoure millores en la governança i l'aprofitament adequat dels recursos naturals en les zones rurals i de muntanya i d'afegir els nous usos turístics (esquí, senderisme, rutes, turisme d'aventura, etc), de generació d'energia (com ara la biomassa) o de l'ocupació del territori per infraestructures de telecomunicacions o energia (alta mitja tensió, hidroelèctrica eòlica, solar, repetidors, telefonia, etc). L'informe també assenyala que cal reconèixer el valor patrimonial d'estos nous usos i establir mecanismes de compensacions corresponsables per als veïns beneficiaris per la pèrdua d'aprofitament comunal a partir d'aquests usos intensius. D'altra banda, l'estudi revisa el concepte de veïnatge en el món rural en funció de si són o no nouvinguts, si estan arrelats al territori i si l'empadronament és un element suficient per poder participar en mecanismes de gestió comunal.
A banda de la presentació de les conclusions de l'estudi, en la jornada han participat diferents ponents amb un debat final sobre governança i béns comunals. Oriol Beltran, antropòleg social i professor de la Universitat de Barcelona, ho ha fet amb la ponència “Els béns comunals i els parcs naturals”. Ha tingut lloc una taula rodona sobre la governança dels béns comunals en què han participat: Jordi Fillet, president de l’EMD de Baiasca; Llorenç Sánchez, alcalde de l’ajuntament de Vall de Cardós; Carles Fañanás, tècnic forestal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) al Pallars Sobirà; Jordi Viñas, secretari de l’ajuntament de Llavorsí i Xavier Català, tècnic de cultura i promoció econòmica del Pallars Sobirà. A la inauguració han participat Llàtzer Sibís, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i Anna Feliu, directora dels Serveis Territorials de Governació, Administracions Públiques i Habitatge a Lleida i Albert Alins, director general de Polítiques de Muntanya. I, finalment, la cloenda ha estat a càrrec de Marc Riera, director de la Fundació del Món Rural i Pere Porta, director de l’IDAPA.
