El sector recorda que la major part del territori os són finques particulars que ''s'han ocupat d'una manera unilateral'' i sense preguntar en cap moment als propietaris. Els ramaders van més enllà i afirmen, en un comunicat, que darrere del programa de reintroducció de l'os bru al Pirineu, ''hi ha un clar interès econòmic'' que es farà palès el dia que es converteixi en una espècie cinegètica. Argumenten que ''aleshores els beneficis seran per uns pocs, mentre els perjudicis s'hauran causat a moltes explotacions de la comarca''.
Aquestes afirmacions via comunicat que han fet aquest dilluns els ramaders arriben després que el Govern anunciés del passat dia 14 de setembre que es continuava amb tot el programa de reintroducció de l'os al Pirineu i que l'os Goiat s'hi quedava. Va ser en el marc d'una roda de premsa al Departament de Territori i Sostenibilitat a càrrec del director de polítiques ambientals, Ferran Miralles.
Pels ramaders les declaracions de Miralles ''són tendencioses, no s'ajusten a la realitat i busquen crear conflicte a la comarca'' quan parla dels veritables atacs i la manera de gestionar els animals dels ramaders.
L'Associació denuncia també ''la falta d'autoritat del President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el desinterès de totes les forces polítiques de la comarca'' per conèixer de primera mà el conflicte creat al sector pel programa de reintroducció de l'os bru al Pirineu.
El més indignant de tot, segons els ramaders, és ''el joc brut'' que està exercint el Govern amb els ramaders del territori endarrerint els pagaments (incorporacions de joves i plans de millora del 2015-2016, i tots els pagaments agroambientals pendents del 2017). Aquest fet respon segons l'Associació de Ramaders a ''l'objectiu d'afeblir la viabilitat de les explotacions amb la clara intenció de fer-les desaparèixer''.
Per tot això, tornen a demanar la dimissió irrevocable del Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, i la rectificació de la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, i que compleixi el compromís que va assumir en una reunió al territori de tractar el tema de l'os com una qüestió de Govern i de país per intentar trobar una postura de consens amb el territori.
