Durant molts anys l'administració catalana ha exigit als ramaders del Pirineu que els animals morts s'havien de portar a una fàbrica de farines amb la finalitat d'evitar la propagació de malalties. En els darrers temps aquesta exigència s'ha suavitzat però el sistema econòmic creat al voltant de la mort del bestiar dels ramaders encara segueix vigent i s'ha convertit en un negoci difícil d'erradicar.
Cada cop són més els tècnics i ramaders que concideren insostenible el fet d'haver de portar els cadàvers dels animals dels ramaders a la fàbrica que Grefacsa té a la Noguera i asseguren que la millor opció és deixar-los a la muntanya per tal que serveixin d'aliments als carronyàires. "El nombre de carronyàires creix i tenen gana. Llavors és absurt que uns camions ens passin a recollir els cadàvers del bestiar que se'ns mort i al mateix temps s'hagi de pagar equips de persones per portar menjar de forma artificial als voltors", explica un ramader.
"És més fàcil que els animals que es moren a les granges es quedin a la muntanya i així ens estalviem que els hagin de pujar a recollir, ens estalviem la subvenció que es paga a la fàbrica per cada animal recollit i també ens estalviaríem haver de pujar menjar als voltors". "Ara l'administració subvenciona l'eliminació artificial de bestiar, que ens costa al voltant de 12 milions d'euros cada any a tots els catalans, i al mateix temps ens hem de gastar encara més diners per pujar aliments als voltors. Això és insostenible i no té cap explicació lògica", assegura un expert en la matèria. "Només el fet que es tracta d'un gran negoci pot explicar aquesta situació", conclou.
