De les Cotxeres de Sants a Soriguera passant per Sort i per la Seu d'Urgell

La CUP va néixer a Vinaròs una tarda d'abril de l'any 2000, va créixer en els moviments assemblearis dels barris de Barcelona i aquestes municipals s'ha fet gran arreu del país. Un dels municipis més petits on es presenta és Soriguera, al Pallars Sobirà, però també té llistes, entre molts altres pobles i ciutats, a la Seu d'Urgell, Torre de Capdella, Sort o Cava. En una campanya sense idees, on només hi faltava l'absurd debat de les dues monges (cosa que no interessa ningú), la CUP presenta propostes que cal tenir en compte i que confirmen aquest partit com una alternativa interessant ara també en el mapa municipalista pirinenc.

IMG-20150503-WA0003
photo_camera La llista de la CUP de la Seu d'Urgell amb Isabel Vallet, diputada.

L'abril de l'any 2000 un grup de joves dels Països Catalans es van trobar al poble de Vinaròs, al País Valencià, per establir les bases de l'enèsim procés d'unitat independentista. Podria haver estat un intent més. Però no. La CUP ha crescut i s'ha consolidat com un partit assambleari, de l'esquerra independentista, que ha aconseguit entrar al Parlament de Catalunya i que aquestes municipals s'ha estès arreu del país.

La Candidatura d'Unitat Popular no és un partit clàssic, no té una seu pròpia, no té president ni té líder. La CUP incorpora un element diferent de les experiències independentistes dels setanta i vuitanta, molt més nacionalistes que d'esquerra radical. La CUP també recull part de l'herència llibertària a partir de conceptes com l'assemblearisme, l'ateneisme, el moviment okupa i el rebuig de les dinàmiques clàssiques i verticals dels partits.

Els bons resultats a les municipals del 2007 –amb 34 candidatures pròpies i 20 regidors– i sobretot a les del 2011 –amb 75 llistes pròpies i 86 edils– van precipitar i facilitar la decisió de presentar-se a les catalanes. Actualment té quatre alcaldies –Arenys de Munt, Navàs, Viladamat i Celrà–, regidors a ciutats com ara Girona, Mataró, Vic, Berga, Sant Cugat, Vilafranca, Manresa o Vilanova i, des del 25-N, tres diputats al Parlament.

Aquest 2015 la CUP també presenta les seves candidatures arreu del Pirineu (on, d'altra banda, fa temps que hi és i que hi treballa), ho ha fet amb el seu codi ètic com a bandera (limitació de mandats, assamblearisme, sense càrrecs de confiança, democràcia directa, transparència...) i amb una nova manera de fer política que, realment, engresca cada cop més gent, enmig d'una profunda crisi econòmica i social, un panorama polític sense idees només obsessionat pel poder i marcat per la corrupció generalitzada a tots els estaments.

Crònica de Marcel·lí Pascual