JORNADES PER A L'EXCEL·LÈNCIA

Calvet diu a les jornades d'Esterri d'Àneu que la pandèmia pot frenar el despoblament als pobles del Pirineu

El doctor Trilla creu que en un escenari post-covid "cal reforçar el sistema sanitari i baixar el ritme social"
Pla general durant una de les ponències que s'han fet a les VII Jornades per a l'excel·lència a Esterri d'Àneu, el 3 d'octubre de 2020. (Horitzontal)
photo_camera Una de les ponències que s'han fet a les VII Jornades per a l'excel·lència a Esterri d'Àneu/Anna Berga

El conseller de Territori en funcions, Damià Calvet, ha dit que la pandèmia pot ajudar a prevenir el despoblament als pobles de muntanya. Així ho ha afirmat en el discurs de cloenda de les VII Jornades per a l'excel·lència que s'han celebrat els dies 2 i 3 d'octubre a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà), on Calvet també ha defensat que cal adaptar la legislació urbanística a les singularitats d'aquest territori. A la trobada també hi ha participat el cap d'Epidemiologia i Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, que ha indicat que quan s'aconsegueixi controlar la covid-19 "caldrà centrar-se en reforçar el sistema sanitari públic" i que la gent s'haurà "d'adaptar" a un ritme de vida més lent i amb un major distanciament.

El conseller Calvet ha estat l'encarregat de cloure les VII Jornades per a l'excel·lència. Calvet, que ha intervingut per videoconferència, ha indicat que l'agenda verda per Catalunya 2030 que s'està redactant "és el centre de la transició ecològica i la reactivació econòmica del país", i ha afegit que aspira a canviar la manera de produir "per fer un país més sostenible, més resilient als embats i sense deixar de banda l'equilibri, entre el món rural i l'urbà, i l'equitat".

En aquest sentit, el conseller en funcions ha dit que la pandèmia pot revertir la tendència al despoblament als pobles de muntanya. Calvet ha indicat que entre l'any 2011 i el 2019 el Pirineu català va perdre 5.372 habitants, passant de 77.000 a 71.000. En els darrers mesos en canvi, les comarques de muntanya han observat l'arribada de noves persones procedents d'àmbits urbans. "Només el temps dirà si això és passatger o si hi ha una tendència estable", ha afegit Calvet.

Sigui com sigui, el conseller de Territori ha assegurat que "cal resoldre" al territori una legislació que "flexible i adaptable" en matèries d'urbanisme, ús del sòl no urbanitzable, inundabilitat i polítiques d'habitatge. "No podem tenir uns únics paràmetres homogenis en aquests aspectes a tot el país perquè el país és substancialment diferent, tant des del punta de vista territorial com demogràfic", ha explicat Calvet, que ha insistit que cal trobar-hi solucions malgrat el "moment polític complex".

Antoni Trilla explica com serà el món després de la covid-19

El cap d'Epidemiologia i Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha participat a les Jornades via telemàtica per explicar com creu que serà el món en un escenari de post pandèmia. El doctor ha començat la seva ponència assenyalant que "no es sabrà com la pandèmia ha trasbalsat la vida de la gent" fins que aquesta no acabi. Una fi que Trilla diu que arribarà "en un o dos anys", quan aparegui una vacuna que ajudi a controlar la malaltia.

A grans trets però, Antoni Trilla ha indicat que en aquests mesos el país "ha après la importància de tenir un sistema sanitari públic" i ha instat a "reforçar-lo" perquè es garanteixi l'equitat i la igualtat d'accés a tots els ciutadans". De la mateixa manera, ha assegurat que si aquest sistema ha aguantat l'alt volum de càrrega durant els pitjors mesos de la pandèmia ha estat "gràcies als professionals sanitaris". "S'han de tractar bé i més de cara en un futur, perquè la generació d'estudiants d'ara sortiran més preparats per poder fer front a futures pandèmies", ha dit Trilla, que ha afegit que el sistema sanitari ha de tenir "més autonomia i reforçar el paper dels professionals".

De cara a un futur proper, Antoni Trilla també ha destacat la necessitat de treballar la vigilància epidemiològica, les dades i la seva gestió, aspecte que fins ara "ha fallat". "Quan la pandèmia va agafar velocitat, els sistemes van col·lapsar i això ha fet que durant aquests mesos no haguem pogut treballar amb dades el suficientment fiables i immediates", ha lamentat el doctor, que ha afegit que el 'big data' "és una necessitat".

Així mateix, Trilla creu que després de la pandèmia caldrà treballar el distanciament amb eines de comunicació a distància que afavoreixin el contacte telemàtic entre pacients, professionals i famílies. A nivell social, s'ha mostrat convençut que les persones s'adaptaran a un ritme de vida "més lent" per protegir la salut i que també augmentarà la promoció de la medicina preventiva amb l'objectiu de millorar hàbits saludables com fer esport o evitar la contaminació. Finalment, Trilla considera que en un món globalitzat com l'actual cal treballar plegats perquè la salut sigui un "valor fonamental".

Una trentena d'experts debaten a la setena edició de les Jornades

La setena edició de les Jornades per a l'excel·lència ha reunit professionals, empresaris i representants institucionals que durant dos dies han compartit experiències i han analitzat propostes per poder avançar en el camí de l sostenibilitat. Amb el títol 'Un present responsable per un futur sostenible. El món després de la covid-19', les jornades s'han celebrat al poliesportiu d'Esterri d'Àneu amb un aforament reduït i, per primer cop, s'han pogut seguir en directe per internet.

La ministra andorrana de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ha estat l'encarregada d'inaugurar la trobada el divendres a la tarda, mentre l'acte de cloenda ha anat a càrrec del conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet. Durant els dies 2 i 3 d'octubre pel pavelló poliesportiu d'Esterri d'Àneu hi han passat noms destacats com Antoni Trilla, cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, els catedràtics Sebastià Serrano i Oriol Amat, així com Marta Subirats, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, entre altres.

Les Jornades per a l'excel·lència a Esterri d’Àneu, un acte de referència al Pirineu

Després de set edicions, les Jornades per l'excel·lència s'han convertit en un acte de referència al Pirineu. De fet, l'any passat es va batre rècord d’assistència en l'edició sobre les dones a l’alta muntanya. En anteriors convocatòries, els temes tractats han tingut a veure amb les persones com a vehicles de progrés, el turisme, les infraestructures i les comunicacions, la sanitat i el comerç electrònic com a oportunitat de negoci global.

L'Associació Jornades per a l'excel·lència és una entitat sense ànim de lucre, constituïda a Esterri d’Àneu l’any 2014, amb l’objectiu de promoure el perfeccionament professional dels habitants de l'alta muntanya i afavorir, així, el desenvolupament del territori. La sostenibilitat i el progrés de les persones en les organitzacions són els eixos clau que fomenten aquesta iniciativa.