PATRIMONI

La Torre de Capdella engega un procés de participació per decidir el futur de l'antic Hospital de Cartró

L'edifici es va construir fa 107 anys i podria tractar-se d'un cas únic al món
Pla general de l'Hospital de Catró en l'actualitat. Imatge del 27 de juliol del 2020 (horitzontal)
photo_camera Hospital de Catró de la Vall Fosca/Cedida pel Museu de Capdella

El Museu Hidroelèctric de Capdella ha iniciat un procés de participació per presentar als veïns de la Torre de Capdella (Pallars Jussà) l'equipament de l'antic hospital de cartró de Catalunya, construït ara fa 107 anys a base de cartró i fusta. L'objectiu és que tothom en conegui l'arquitectura i les seves singularitats i que més endavant els veïns puguin decidir quin ús volen que tingui. L'edifici, de caràcter efímer va servir d'hospital de campanya per atendre els ferits de la primera central hidroelèctrica de Catalunya, ubicada a la Vall Fosca. El fet d'haver suportat més d'un segle a la intempèrie l'ha convertit en una icona de l'arquitectura industrial prefabricada i segons investigacions recents podria tractar-se d'un cas únic al món.

L'hospital de cartró es va construir íntegrament a la fàbrica de l'empresa alemanya Christoph&Unmack i es va traslladar en paquets fins a la colònia industrial de la Central de Capdella, on l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya construïa la central elèctrica.

Pla general de l'Hospital de Catró de la Vall Fosca. (horitzontal)
"La idea és restaurar-lo amb cartró, per això s'ha demanat assessorament i col·laboració al Museu Molí Paper de Capellades, però l'ús que se n'ha de fer a posteriori l'han de decidir els veïns, ja que és un patrimoni de la Vall", ha explicat la directora del Museu Hidroelèctric de Capdella, Eva Perisé.

El dissabte 25 de juliol va tenir lloc la primera sessió informativa del procés participatiu als veïns a la Pobleta de Bellveí, i la segona tindrà lloc el 15 d'agost al Museu Hidroelèctric de Capdella. L'objectiu de les dues sessions és posar en valor les particularitats constructives de l'hospital així com documentar tot el procés participatiu. Les sessions, presentades per la direcció del Museu, van a càrrec de l'arquitecta i investigadora Sígrid Remacha i l'alumne del màster de Gestió d'Àrees de Muntanya de la UdL Xavier Gras, que són els encarregats d'organitzar el procés participatiu.

En l'acte de presentació, es van explicar les fases del procés de participació ciutadana. Primer, s'han previst sessions informatives i, posteriorment, es realitzaran enquestes virtuals i presencials als veïns, als quals es preguntarà sobre possibles usos de l'equipament. Un cop fet el buidatge de les enquestes, es donaran a conèixer els resultats, durant la primavera del 2021.

La directora del Museu Hidroelèctric de Capdella ha explicat que aquest equipament estava pensat per "cobrir una necessitat temporal", ja que s'hi atenien els accidents dels 4.000 treballadors que construïen la central hidroelèctrica a Capdella, però ha aconseguit mantenir-se dret més d'un segle després, fet que el converteix en "l'únic edifici d'aquestes característiques que queda dempeus a Europa, i segons les darreres investigacions, molt probablement a tot al món".

La companyia va optar per un centre prefabricat, de disseny alemany que es muntava molt fàcilment, obra de Christoph & Unmack, una de les empreses més importants de l'arquitectura prefabricada d'Europa a principis del segle XX.

La investigadora Sígrid Remacha explica que la recerca actualment s'està efectuant conjuntament amb altres Universitats canadenques i argentines, que estudien si queda algun edifici de característiques similars al continent americà. La primera recerca es va fer a Europa, i hi van participar universitats i entitats culturals alemanyes i franceses, que van constatar que almenys és l'únic edifici d'aquestes característiques que es conserva a tot Europa.

El conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de la Torre de Capdella i la Universitat de Lleida per tal d'acollir un alumne en pràctiques, ha permès destinar una persona amb coneixements sobre la matèria i amb metodologia acadèmica, per fer el disseny del procés.