11.12.2018 |
Viure als Pirineus

HISTÒRIA LOCAL

La Pobla de Segur commemora el 750 aniversari de la carta de poblament

El 16 de gener de 1268, el vescomte Pere de Vilamur va concedir la carta de poblament i franquesa, que va contribuir a la creació del que avui coneixem com la Pobla de Segur. Per celebrar-ho, l’Ajuntament i el Comú de Particulars ha organitzat un programa d’actes que començarà aquest dissabte.

Carta de Poblament de la Pobla de Segur/Ajuntament
Carta de Poblament de la Pobla de Segur/Ajuntament
La Pobla de Segur commemora el 750 aniversari de la carta de poblament

El 16 de gener de 1268, el vescomte Pere de Vilamur va concedir la carta de poblament i franquesa, que va contribuir a la creació del que avui coneixem com la Pobla de Segur. Per celebrar-ho, l’Ajuntament i el Comú de Particulars de ha organitzat un programa d’actes que començarà aquest dissabte 1 de desembre. Entre els actes, podreu asistir a un sopar medieval organitzat per la Societat Gastronòmica “La Moixarronera”, dues conferències i la inauguració d’una exposició itinerant amb plafons explicatius de la carta de poblament i franquesa. A més, tots aquells que ho desitgin podran adquirir un facsímil de la carta. Finalment, es preveuen xerrades a l’escola i l’institut omb l’objectiu d’explicar als alumnes els orígens de la Pobla. Amb la commemoració del 750 aniversari, l’Ajuntament pretén donar a conèixer els orígens del poble, així com posar en valor un període històric força desconegut entre entre els poblatans i les poblatanes.

La història de la carta de poblament de la Pobla  

El vescomte Pere de Vilamur concedí una carta de poblament i franquesa als habitants d’un territori conegut com la Ribera de Segú. Aquell territori formava part de l’antic terme de Segú (llat. Sequni), el qual s’estenia aproximadament des de la muntanya de Sant Aventí fins a l’enforcall dels rius Flamisell i Noguera Pallaresa. En aquells anys, el terme de Segú comptava ja amb alguns nuclis de poblament destacats, com ara el primitiu poblat troglodític de l’Espluga de Segú o la vila closa del Pui de Segú, vinculada a l’església de Sant Miquel.

A mitjans del segle XIII, la zona de la Ribera, propera a la confluència dels dos rius, era encara un espai ocupat majoritàriament per masos dispersos, però recentment havia començat a formar-s’hi una petita «pobla» (llat. popula), un nucli agrupat orientat a l’activitat comercial i que en aquells moments acollia ja un mercat setmanal i diverses fires anuals, aprofitant la seva situació privilegiada enmig de les vies de comunicació que enllaçaven les valls pirinenques amb les terres de la plana.

Fou en aquell context de creixement del comerç i de la vida urbana que tingué lloc la signatura d’un acord decisiu amb la família vescomtal, que es plasmà en la concessió d’una «carta de franquesa e de libertat» per mirar d’atraure nous pobladors i consolidar així aquella nova pobla a la zona de la Ribera. El document, que seguia el model d’altres cartes de poblament catalanes promulgades pels comtes, la noblesa feudal o la pròpia família reial en els seus respectius dominis, establia un règim legal i fiscal específic per aquell nucli i els seus habitants, fet que els situava en una situació avantatjosa respecte a la resta de territoris feudals circumdants. L’objectiu principal d’aquella concessió era el d’afavorir el desenvolupament d’una autèntica «vila mercat», els habitants de la qual quedaven francs i lliures d’algunes de les imposicions pròpies del règim feudal com la lleuda, el delme, la quèstia o alguns dels anomenats «mals usos». La carta de 1268 regulava també l’exercici de la justícia en els afers relatius a l’ordre públic i la resolució de conflictes entre els seus habitants, tot establint una sèrie de mesures per afavorir la producció i el comerç locals. Finalment, el vescomte es comprometé a no imposar nous impostos ni obligacions als pobladors sense acordar-ho prèviament amb aquests, prometent incorporar al seu règim de llibertats qualsevol avantatge contemplat en les Costums de Barcelona o la resta de «viles mercat» pallareses.

La concessió d’aquella carta de poblament i franquesa contribuí efectivament a atreure nous pobladors i afavorí la concentració dels habitants dels masos, de l’Espluga i del Pui de Segú en aquella nova i dinàmica pobla, que ben aviat seria coneguda amb el nom de «la Pobla de Segú».

Comentarios