02.04.2020 |
Viure als Pirineus

PALLARS JUSSÀ

Maria Pilar Cases: “Apujar impostos no agrada a ningú però hem hagut de fer-ho”

L’alcaldessa de Tremp ja ha superat el mig any de mandat al capdavant del consistori. Després de diversos mandats com a regidora, al govern i també a l'oposició, encara ara la seva primera experiència com a batllessa. En aquesta entrevista amb Viure als Pirineus hi aborda qüestions com l’increment de l’IBI, la situació econòmica i financera de l’Ajuntament, els grans projectes de mandat o la necessitat de desplegar els serveis territorials del Govern a l’Alt Pirineu i Aran.

Maria Pilar Cases: “Apujar impostos no agrada a ningú però hem hagut de fer-ho”

 

Maria Pilar Cases (Tremp, 1966), va assolir el passat mes de juny l’alcaldia de la capital del Pallars Jussà després que la seva formació, Esquerra Republicana, amb 4 regidors, arribés a un acord amb els 3 de Junts per Catalunya per governar plegats aquests quatre anys. 

Com ha anat aquest inici de mandat?

Estic molt contenta, ja que els membres de l’equip de govern estem molt compenetrats. Tot i que ja havia estat regidora a l’equip de govern, aquests primers mesos han estat d’adaptació al càrrec d’alcaldessa. Ara m’estic trobant amb tots els problemes de l’Ajuntament, però ens n’anem sortint. Pel que fa a la relació de l’equip de govern, entre els regidors d’Esquerra i els de Junts, aquesta és bona i cada dilluns ens reunim per posar en comú tot allò en què estem treballant.

En quina situació econòmica s’ha trobat l’Ajuntament aquest equip de govern?

Ens trobem immersos en un pla econòmic i financer i això ens condiciona. L’any 2018, amb l’anterior equip de govern, vam fer dues grans inversions: posar gespa artificial al camp de futbol del Pedrasanta, que era una reivindicació de feia molts anys, i el passeig, que es va fer nou. Aquestes dues inversions les teníem previstes i per tant entraven dins del pressupost, però el problema va ser que aleshores es va fer malbé la climatització del teatre de la Lira. Vam haver de demanar un crèdit de 250.000 euros per arreglar-la, perquè vam veure que si no ho fèiem, sobretot a l’hivern no s’hi podria fer ni cinema ni res. Això va ser el que ens va fer saltar la regla de la despesa, que et ve imposada per Madrid i que et diu fins quant et pots gastar. Per això vam haver de fer aquest pla econòmic i financer en dos anys, el 2019 i 2020, i l’hem de complir perquè si no els problemes són grans. 

Què ha calgut fer per complir el pla?

El 2019 el vam complir molt just i vam veure que si volíem complir-lo el 2020 havíem de prendre més mesures. És per això que hem hagut d’apujar l’IBI. Es tracta d’un dels impostos que més controvèrsia ha generat i del que més s’han queixat els veïns – alguns, no tots ni molt menys. Apujar impostos no agrada a ningú, tampoc al nostre equip de govern, perquè també els hem de pagar nosaltres, però s’havia de prendre aquesta mesura i ho hem fet. 

Caldrà aplicar més mesures d’austeritat?

Venim de quatre anys en què ja hem estat austers i sempre hem meditat molt el què gastàvem. Aquest 2020 amb més raó encara haurem de ser més austers, però també és cert que ara comencen a sortir les línies de subvencions de la Diputació, del PUOSC, etc. Així, a mesura que anem demanant subvencions i ens les vagin donant podrem anar gastant. Cal dir que una de les raons per les quals s’ha apujat l’IBI és perquè les subvencions que ens donen mai són del 100% i la resta sempre s’ha de posar amb recursos propis. I els recursos propis dels ajuntaments vénen justament d’aquests impostos. 

Quins grans projectes voldríeu tirar endavant aquest mandat?

Una de les prioritats és l’escola municipal de música, perquè ara la tenim a dins de l’institut i necessita tenir el seu edifici. L’ajuda està demanada al Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat i veurem com trobem el cofinançament per fer-la, però la idea és realitzar-la aquest mandat. Un altre projecte és fer un nou pou d’aigua, ja que Tremp només en té un i ens trobem que cada vegada que s’espatlla la bomba perdem un munt d’hores només per canviar-la. Alguna vegada, fins i tot, hem estat a punt d’haver de tallar l’aigua. Si disposem d’un pou nou tindrem una alternativa quan s’espatlli, però és clar, estem parlant de 130.000 o 150.000 euros d’inversió. També hem de fer un dipòsit d’aigua al poble de Puigcercós, i anar parant tot el que ens va sortint. Al municipi de Tremp hi tenim 28 pobles i 100 quilòmetres de carretera municipal i hem de destinar molts diners a imprevistos, de manera que una part molt important del pressupost se’ns en va en aquestes coses. 

Maria Pilar Cases al seu despatx (G.L.)Sembla que ara les administracions supramunicipals volen obrir vies de suport per al manteniment de carreteres locals. Quins són els punts més crítics en el cas de Tremp?

Els punts més conflictius nosaltres els tenim a la Terreta, perquè són carreteres que van a nuclis habitats i on hi tenim una escola, concretament a Espluga de Serra. És dels més conflictius perquè hi ha alguns trams que fins i tot encara estan sense pavimentar. En general, mantenir 100 quilòmetres de carretera municipal és inassumible per qualsevol ajuntament. Ara des de la Diputació de Lleida es vol desenvolupar un pla zonal i entenc que això ens alleugerirà una mica. 

Una altra reivindicació del territori té a veure amb la millora dels horaris del tren de la Pobla.

Sí, hem demanat a Ferrocarrils de la Generalitat que el tren del matí marxi cap a Lleida una mica abans per poder enllaçar amb més tranquil·litat amb l’Avant que va cap a Barcelona a les 9h. També que es retardi una mica el que surt a les 17:30h per poder esperar que arribi l’AVE que ve de Madrid. Això són petits ajustos i crec que ha de ser molt fàcil fer-los. Tot i això, hem de mirar més enllà i demanar que s’augmentin les freqüències o que al migdia pugi un tren, ja que no és el mateix anar amb tren que amb cotxe de línia, que és més lent i incòmode. 

Recentment heu inaugurat el Passeig dels temps geològics. Què espereu que aportin aquestes iniciatives lligades a la riquesa geològica de la zona?

El Passeig dels temps geològics i el Jardí de les roques és un museu a l’aire lliure únic al sud d’Europa i per tant esperem que, per una banda, els geòlegs vinguin per poder-lo visitar. També volem que sigui un destí familiar on puguin venir les famílies a descobrir les pedres que tenim al Pirineu i veure com han anat passant els temps geològics fins a arribar a dia d’avui. A més, d’aquí 3 o 4 anys està previst que tinguem a punt el Museu de sòls, que també estarà ubicat en un edifici de la zona, tocant al de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Gràcies a això posicionarem Tremp a nivell mundial, perquè de museus així n’hi ha molt pocs arreu del món i són molt innovadors.  

Tornant al dia a dia de l’Ajuntament, quina oposició us heu trobat per part de Compromís per Tremp?

Jo considerava que era bona, però arran de la pujada de l’IBI he de dir que crec que estan fent una oposició molt agressiva. No tant als plens, que és on jo crec que s’han de defensar les coses, sinó que han anat incentivant a la gent que faci al·legacions contra la pujada de l’IBI, que vinguin al ple a protestar... Crec que l’únic que estan fent és fer enfadar a molta gent per un fet que no canviarem, ja que si des de l’equip de govern hem decidit apujar l’IBI, tot i que no ens agradi, el que està clar és que no ho tirarem enrere. I anar dient a la gent que, si presenten al·legacions, a ells no se’ls apujarà l’IBI, quan és una mentida, o fer-los venir el dia del ple a ‘liar-la’ crec que no porta enlloc. L’oposició ha de fer d’oposició, evidentment, i els plens són per queixar-se del que no trobin bé, però jo era a l’oposició quan l’Ajuntament va traspassar l’aigua a una empresa público-privada i vam dir el que en pensàvem als plens o a la premsa quan ens preguntaven, però mai se’ns va acudir incentivar que la gent s’enfadés amb l’equip de govern. Al final sí que poden rascar vots amb aquesta tàctica, però fer enfadar a la gent quan saps que la cosa no tirarà enrere jo crec que no val la pena. 

Obrint una mica el focus, com veieu el futur del Pirineu?

Crec que el Pirineu té moltes possibilitats, sempre que tinguem garantides les necessitats en matèria d’infraestructures viàries i digitals. Sobretot les digitals, tenint en compte que cada cop és més habitual treballar de forma semipresencial i la gent cada cop més pot fer la feina des d’on vulgui. Per fer possible que la gent pugui treballar des d’aquí dalt, però, cal tenir unes bones telecomunicacions: un 4G, un 5G, fibra òptica... Cal que les cases rurals i els hotels tinguin unes bones connexions, perquè ara el primer que mira la gent abans de reservar és si tindrà wifi. Quan puguem garantir unes bones telecomunicacions tindrem molt de guanyat, ja que podrem atreure a aquella gent que busca qualitat de vida, i la qualitat de vida la tenim aquí, no a les ciutats. Aquí ja tenim serveis de salut i d’ensenyament que funcionen, però digitalment estem molt malament, amb pobles on encara no tenen internet, i mai podrem ser competitius si no arreglem això. La Diputació de Lleida s’ha compromès a portar la fibra a tots els caps de municipi, però això al Pirineu implica arribar només a un 30% del territori, ja que hi ha molts nuclis dispersos. 

I en matèria administrativa, creieu que s’estan fent passos per desplegar la vegueria o els serveis territorials de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran?

Jo crec que no s’està fent res. No tenim cap desplegament de res: tenim la delegada del Govern a l’Alt Pirineu i Aran i ja està. Havíem tingut delegats de diverses conselleries, però allò es va perdre i no s’ha tornat a recuperar. Jo crec que és clau que el Pirineu tingui delegats territorials, perquè un delegat compartit amb Lleida té massa extensió de territori i hi ha massa diferències entre el que queda del Montsec en amunt i el que queda del Montsec en avall: distàncies, tipus de carretera, desplegament de les xarxes de telecomunicacions... Quan no vas als llocs a defensar estrictament el Pirineu és quan el Pirineu té més mancances. Quan s’ha avançat en salut? Quan hem tingut delegat de Salut. Quan s’ha avançat en temes de governació? Quan hem tingut delegat de Governació, perquè era gent que anava a Barcelona, es trobava amb el conseller i defensaven el Pirineu, la seva realitat i la seva complexitat, que és molt diferent a la del pla de Lleida. Està tot per fer i jo crec que en un moment o altre la Generalitat s’haurà de creure que el país som tots i fer aquesta feina, perquè si no el Pirineu sempre anirem un pas enrere.

Pel que fa a la capitalitat de la futura vegueria, quin paper hi ha de jugar Tremp?

Quan arribi el moment ja veurem. Clar que Tremp reclamarà, com reclamarà la Seu o com suposo que també ho farà Sort, això és evident. Però anem pas a pas, primer que se’ns reconegui, que se’ns posin els delegats territorials, anem desplegant i després ja veurem qui té la capitalitat. 

Comentarios