21.11.2018 |
Viure als Pirineus

Jordi Navarra: "Si els polítics miressin més pel territori i menys pels interessos partidistes, aniríem millor"

Jordi Navarra i Torres és pagès per vocació i alcalde de Sant Esteve de la Sarga, va néixer l’any 1976 a Tremp, està casat i té dos fills. El seu ajuntament consta dels pobles d’Estorm, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve, Alsamora, Castellnou del Montsec, la Torre d’Amargòs, la Clua i Mont-rebei, amb una extensió de 10.000 hectàrees i 120 habitants. Ha impulsat la iniciativa de tocar les campanes de l’església del seu poble un cop al dia per deixar d’estar l’oblit institucional i reclamar una millora en serveis. Altres pobles del Pirineu han fet el mateix. Entrevista feta per Santi Miarnau

Jordi Navarra és alcalde de Sant Esteve de la Sarga
Jordi Navarra és alcalde de Sant Esteve de la Sarga
Jordi Navarra: "Si els polítics miressin més pel territori i menys pels interessos partidistes, aniríem millor"

Parla’ns de la teva infantesa. La meva infantesa va transcórrer entre el poble amb la família i tot l’entorn del bestiar, terra i  l’escola, amb els amics i amb l´afegit d´haver d´estar intern des dels 6 anys de dilluns a divendres a la Pobla de Segur. I no venien pas a buscar-te el divendres a les 6, no! Fins que no acabaven la feina a casa tocava esperar! Eren uns altres temps. No hi havia transport escolar, ni telèfon, però ens ho preníem amb normalitat. Quines coses, quan les penses! Ara, això sí, passat el temps, et deixa uns records inesborrables.

Decideixes no estudiar i vas a treballar a casa. Als 17 anys vaig decidir deixar l’institut i treballar a casa, és el que m’agradava i sempre ho tenia al cap. Després encara vaig haver de fer la mili, que per sort vaig poder quedar-me a Talarn, i des d’aleshores, amb l’ajuda dels meus pares, vaig anar renovant l’explotació, i fins ara.  

En algun moment “fots l’ai al cel”? I tant! El bestiar també dóna alguna enrabiada. Ja se sap. Les bèsties són bèsties i les has de conèixer molt bé i has d’aconseguir que elles et coneguin a tu. I la terra, la maquinària, avaries..., a la vida no hi ha res fàcil. Però mai fins a arribar al punt de pensar en canviar d’ocupació. Amb el dia a dia, paciència i sacrifici.       

I la política, molts mals de cap? Més que la política els mals de cap me’ls donen les necessitats que tenim al municipi i el benestar dels veïns, que a poc a poc, invertint-hi temps i escoltant a la gent anem millorant, tot i que sempre queda molt per fer.                 

És doncs la política una feina  agraïda o “te’n foten per totes bandes”? De vegades es agraïda i de vegades té’n foten per totes bandes. Si els polítics miressin més pel territori i menys pels interessos partidistes aniríem molt millor. 

La Catalunya rural és la Catalunya oblidada? Determinades zones de muntanya com la nostra estan oblidades i algun cop fins i tot despreciades. Tenim una realitat que no es coneix, però hi és. Caldria millorar accessos i infraestructures, accés a la banda ampla i ampliar la cobertura de la telefonia mòbil, entre altres coses.       

Queda palès que ets inquiet i tens bones iniciatives… Faig d’alcalde amb un sentiment especial per al municipi i per als veïns i sempre amb bona intenció faré el que calgui perquè anem endavant i tinguem una qualitat de vida com ens mereixem. Els darreres dies han tocat a difunts moltes de les esglésies de pobles del Pirineu, incloses les de la Col·legiata del Castell de Mur o les del conjunt romànic de la Vall de Boí, a qui agraeixo de manera molt especial. I dit sia de pas, això encara no ha acabat. Les campanes es poden fer sonar en tots els pobles que considerin que ‘s’estan morint’ a causa del despoblament que causa la manca de serveis i bones comunicacions sobretot, en aquest cas, per carretera. Es tracta de fer soroll, d’expressar una realitat i que aquesta arribi a oïdes de qui ens hagi d’ajudar.             

El pagès és el gran amic de l’ecologista? De l’ecologista de veritat sí, de l’ecologista que actua des de la ignorància i la distància no. De vegades dóna la sensació que als pagesos ens tenen com si forméssim part d’una espècie de parc temàtic per distreure als de la ciutat i això no pot ser. Haurien de tocar d’aprop la quotidianitat d’una explotació agrària per veure una realitat que no coneixen.   

Els hi aconsellaries als teus fills continuar amb això o bé, “fes carrera i marxa”? Els hi aconsello que optin pel que més els hi agradi, que estudiïn sempre és un bon consell. I si volen continuar a casa fent de pagès i així amb la tradició familiar, també tindran tot el meu suport i ajuda mentre pugui.  

Diu la dita “que un pagès no es vol morir fins que si li acabi la feina”. Això és perquè no es vol morir mai! A mi una de les coses que més em satisfà és la feina ben feta!

Comentarios