ARQUEOLOGIA

Isona vol recuperar les campanyes d'excavació i convertir les restes de la ciutat en un reclam turístic

L'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà treballa en la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional de tota la localitat

Una placa a una façana d'Isona que recorda el passat romà de la localitat. Imatge del 5 de desembre del 2018. (horitzontal)
photo_camera Una placa a una façana d'Isona que recorda el passat romà de la localitat/Marta Lluvich

Aeso (I aC-V dC) va ser una petita ciutat romana, situada on avui hi ha el poble d'Isona, al Pallars Jussà. L'alcalde de la localitat, Constante Arande, considera que es tracta d'una de les ciutats romanes menys conegudes, encara que no per això menys importants. Ara, l'Ajuntament ha iniciat tots els tràmits perquè el poble sigui declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Aranda confia que a principis del 2019 ja estarà aprovada aquesta catalogació, que ha de servir per preservar el patrimoni d'Isona. L'alcalde vol aprofitar aquesta distinció per tornar a posar en valor les restes d'Aeso i recuperar les campanyes d'excavació. Aranda, que reconeix que tenen ''una mica'' abandonades restes com la muralla, confia poder-hi fer una intervenció per conservar-la i fer aflorar noves restes i fer-les visitables.

Imatge d'excavacions arqueològiques a tocar de l'església d'Isona arran d'unes obres de millora de la plaça. Imatge del 5 de desembre del 2018. (horitzontal)

Constante Aranda ha volgut tranquil·litzar els veïns i ha afirmat que la catalogació de BCIN únicament suposarà, en cas de voler fer obres, haver d'incorporar un informe arqueològic que indiqui què es pot fer i què no. En cap cas representarà la suspensió de llicències o la seva prohibició, ha dit l'alcalde.

L'alcalde ha entonat el ''mea culpa'' i ha reconegut que els darrers anys s'han prioritzat els temes paleontològics als arqueològics i s'han descuidat les restes de la ciutat romana. Ara, des del consistori es vol corregir aquesta manera d'actuar i es pretén que la ciutat romana d'Aeso ''torni a estar a la primera línia'' del patrimoni de la comarca.

Amb aquest objectiu es reprendran les campanyes d'excavacions que s'havien fet en un passat i es vol que aquest cop, les restes que apareguin es documentin i es deixin preparades per poder-les museïtzar a l'exterior i puguin ser visitables. Aranda destaca que hi ha restes de molta importància que es van documentar i tornar a tapar com ara mosaics, habitatges, canalitzacions, enterraments. Ara, vol que es preparin per fer-les visitables. La primera actuació que es farà serà a la vila de Llorís i a la zona de la muralla.

Les obres del nou accés a Isona van posar al descobert l'any 2009 restes romanes que van obligar a remodelar el traçat. Les obres de la carretera van descobrir dos espais de restes separats per un camí agrícola. Dins un espai d'uns 500 metres quadrats es van trobar les restes d'una antiga vil·la romana. Els arqueòlegs creuen que segurament és una vil·la que va tenir el seu màxim esplendor entre el segle I i el segle II dC, coincidint amb el moment de màxim apogeu de la ciutat romana d'Aeso, el que actualment és Isona. Aquest és un dels punts on es vol intervenir i donar a conèixer les troballes.