Aquest diumenge ha tingut lloc un emotiu reconeixement a Feliu Jaumot, víctima de l’horror nazi. L'Ajuntament de la Pobleta de Bellveí i el Memorial Democràtic han Instal•lat una placa a la seva casa natal, que ara passa a formar part de la xarxa Espais de Memòria. Feliu Jaumot fou un soldat republicà, veí de la Pobleta de Bellveí, al Pallars Jussà,, que va morir al camp de concentració Gusen.
Un soldat republicà
Feliu Jaumot Montané va néixer a la Pobleta de Bellveí l’any 1909. Durant la Guerra Civil, militava al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i es va incorporar al front quan la seva lleva va ser mobilitzada per part de l’exèrcit de la República.
Al gener de 1939, davant l’imminent final de la guerra , va iniciar la retirada cap a França. Va arribar a Prats de Molló creuant el coll d’Ares, el punt per on van passar a l’exili prop de cent mil espanyols.
Setmanes després, el mes d’abril, va ser traslladat al camp d’internament d’Agde, i quan en va sortir va treballar a Lilla, al nord de França, prop de la frontera amb Bèlgica.
Pres numero 9.348
Després de l’ocupació nazi de França, va ser detingut pels alemanys. Primer el van internar al camp de presoners de guerra Stalag I-B, de Hohenstein, una petita ciutat de Prússia Oriental que avui pertany a Polònia.
A l’agost de 1940 va ser traslladat al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, en un comboi integrat per 168 espanyols. Se li va assignar el número de matrícula 3.562. Poc després el van traslladar al subcamp de Gusen, on va rebre el número de matrícula 9.348.
Feliu Jaumot va morir a Gusen el 24 de juny de 1941, uns dies després de fer 32 anys i havent passat deu mesos patint l’horror dels treballs forçats.
El complex Mauthausen-Gusen
El complex de Mauthausen-Gusen va ser un lloc de destí sobretot de presoners polítics. Quan el camp de Mauthausen va estar ple, es va obrir a menys de 5 quilòmetres el subcamp de Gusen I. L’any 1944, se n’obririen encara dos més: Gusen II i Gusen III.
Tot i que no hi ha xifres exactes, alguns estudis situen en unes 125.000 persones el nombre mínim de víctimes mortals en aquest complex, de les quals unes 936 eren catalanes.
