MEMÒRIA HISTÒRICA

Enterren a Figuerola d'Orcau i Sant Salvador de Toló 20 soldats morts al front del Pallars durant la Guerra Civil

La llei estableix que les víctimes no identificades ni reclamades han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobats

Primer pla de les caixes amb les restes dels soldats en l'interior i la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech i l'alcaldessa d'Isona, Rosa Amorós, presidint l'acte d'enterrament. Imatge del 23 de juliol del 2019. (horitzontal)
photo_camera Primer pla de les caixes amb les restes dels soldats en l'interior i la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech i l'alcaldessa d'Isona i Conca Dellà, Rosa Amorós, presidint l'acte d'enterrament/Marta Lluvich

El juny del 2017 s'exhumava la primera fossa en el marc del Pla de fosses de la Generalitat a tocar del cementiri de Figuerola d'Orcau. En total es van localitzar 17 individus de l'exèrcit franquista. Posteriorment, al turó de Gavet de la Conca se'n van recuperar 3 de l'exèrcit republicà. Tots ells morts l'any 1938 durant els combats del front del Pallars durant la Guerra Civil. Transcorreguts dos anys, aquest dimarts s'han enterrat al cementiri de Figuerola d'Orcau i Sant Salvador de Toló, respectivament. Recuperades les restes, els esquelets es van traslladar a la Universitat Autònoma de Barcelona per fer-ne l'anàlisi antropològica i l'extracció d'ADN. Els soldats, però, no han pogut ser identificats. La llei estableix que les víctimes no identificades ni reclamades han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobats.

A la fossa de Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, els arqueòlegs van trobar els 17 soldats franquistes. Són soldats entre 18 i 40 anys que devien formar part de les divisions 63, 150 i 152 de l'exèrcit rebel. Haurien mort entre l'abril i el maig de 1938, durant l'avenç franquista per la comarca.

Els cossos van ser enterrats de manera ordenada, col·locats l'un al costat de l'altre. Els veïns del poble eren coneixedors d'aquesta fossa que va estar senyalitzada durant els anys quaranta amb una xarxa de fil ferro i la presència de creus. Als anys 50 el camp ja es va llaurar i va desaparèixer qualsevol mena de senyalització. Aquests soldats van aparèixer amb la vestimenta, les botes posades i en alguns casos encara els cinturons amb la munició posat.

Al municipi de Gavet es va excavar al turó del Cingle Alt, una posició defensiva republicana durant la Guerra Civil. Els arqueòlegs hi van trobar 3 soldats de la 26 Divisió de l'exèrcit republicà. En aquest cas, els ossos no estaven enterrats, sinó que van ser localitzats a la superfície. Els tres homes haurien mort el desembre del 1938, durant l'ocupació franquista del turó després de tres dies de combats.

La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech i l'alcaldessa d'Isona, Rosa Amorós, dipositant una corona davant dels nínxols on han estat enterrats els soldats. Imatge del 23 de juliol del 2019. (horitzontal)
(La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech i l'alcaldessa d'Isona i Conca Dellà, Rosa Amoròs/Foto:Marta Lluvich)

La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, present a l'acte d'enterrament dels soldats de Figuerola d'Orcau ha fet una crida a les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin fer-se la prova d'ADN que s'inscriguin al Cens de persones desaparegudes. Domènech ha explicat que l'Hospital Universitari Vall d'Hebron es fa càrrec de l'estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Actualment, el Cens de persones desaparegudes té gairebé 6.000 casos inscrits. D'aquests, uns 2.000 han donat una mostra genètica.

La directora general ha assenyalat que la donació de mostres d'ADN és gratuïta i és clau per poder identificar les restes de fosses comunes.

El Pla de fosses ha obert l'esperança de molts familiars de morts i desapareguts durant la Guerra Civil i vol ''rescabalar la dignitat de les persones que van morir durat aquest període de la història'', ha afegit.

A l'acte de Figuerola d'Orcau també hi ha participat l'alcaldessa del municipi d'Isona i Conca Dellà, Rosa Amoròs, que s'ha encarregat de la gestió de l'enterrament de 17 soldats a dos nínxols de Figuerola d'Orcau, i l'alcalde de Gavet de la Conca, Xavier Badia, que s'ha fet càrrec de les restes de tres soldats que seran enterrats a un nínxol de Sant Salvador de Toló. Per Badia, es tracta d'un "acte de justícia històrica", i ha afegit que amb aquest enterrament tindran un "descans digne".