17.11.2019 |
Viure als Pirineus

CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES

La CUP inicia els tràmits per a la reversió pública de quatre centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca

Els cupaires també presenten una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció i a l'OAC perquè s'investiguin possibles delictes

Imatge de la Central Hidrolèctrica de Capdella, a la Vall Fosca/gencat
Imatge de la Central Hidrolèctrica de Capdella, a la Vall Fosca/gencat
La CUP inicia els tràmits per a la reversió pública de quatre centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca

La CUP ha iniciat els tràmits a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per revertir a l'administració pública quatre centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca, concretament, Auxilar, Capdella, Molinos i La Plana. La formació anticapitalista denuncia "frau" de diverses administracions que, segons diuen, han permès "l'explotació il·legal" per part d'empreses privades a través de concessions "caducades".

El regidor de la CUP a la Vall Fosca, Josep Plasencia, ha afirmat que vol saber per què càrrecs de l'ACA no han fet res per garantir que aquestes explotacions reverteixin tot i conèixer les "pròrrogues il·legals". A més, la CUP també presenta una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció i a l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) perquè s'investiguin possibles delictes per "l'explotació il·legal" per part d'empreses privades.

Regidor cup vall fosca

(Imatge del regidor de la CUP de la Vall Fosca, Josep Plasencia registrant, a l'ACA, la petició per a la reversió pública de quatre centrals hidroelèctriques/CUP

La CUP ha registrat un expedient a l'ACA per a l'extinció de la concessió de les quatre centrals i també presentarà una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció i a l’Oficina d’Antifrau de Catalunya (OAC) perquè s’investiguin els possibles delictes que se’n puguin derivar com "l’alteració de les condicions concessionals via registre d’aigües, ocultació d’informació de les caducitats, alteració dels cabals concessionals i dels cabals ecològics, tracte de favor, prevaricació administrativa i tràfic d’influències".

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha considerat que es tracta d'un cas paradigmàtic de "portes giratòries" i ha denunciat que les empreses són les úniques beneficiàries de les centrals hidroelèctriques tot i treballar amb concessions "caducades" des de anys. La diputada ha posat d'exemple que el govern d'Artur Mas nomenés Pere Palacín, provinent d'empreses energètiques, com a director general d'energia. Així mateix, ha denunciat que les empreses d'aquest sector competeixen per fitxar com a membres dels consells d'administració aquells que els han concedit "prorrogues irregulars" des de l'administració. 

En aquest context, la diputada ha denunciat que el Govern "continua repartint cadires" i s'hi ha referit com a "independentisme business" tot denunciant que no estan fent res per "recuperar sobiranies". 

Per la seva banda, Plasencia ha considerat que "és de justícia" que es comenci la "llarga cursa de municipalització i nacionalització de l'energia des d'aquestes petites centrals que van ser les primeres en il·luminar el país". I ha afegit que volen saber per què càrrecs de l'ACA no han fet res per garantir que les explotacions reverteixin en mans púbiques tot i conèixer les "prorrogues il·legals". En aquest sentit, ha denunciat que s'hagi permès que empreses privades es lucrin amb un bé públic que "és de tots" com l'aigua.

Segons la CUP, serà la primera vegada que l'expedient de reversió el presenti un ciutadà i no una administració, ja que fins ara només s'han donat cinc casos a tot l'Estat, dos iniciats per ajuntaments i els altres per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), sota demandes dels ajuntaments competents i de plataformes ciutadanes. La CUP demana la reversió a l'administració pública en virtut del reglament de domini públic hidràulic, la Llei d'aigües i la Llei de patrimoni. 

Comentarios