En aquest sentit, ha recordat que “la Generalitat ha constituït una ponència d’energies renovables que engloba quatre conselleries, amb uns filtres molt estrictes que s’han de superar per poder arribar a construir una planta com aquesta”, i ha afegit que “es descarten molts dels projectes presentats, per raons mediambientals, per possibles afectacions econòmiques sobre el sòl o sobre el patrimoni cultural o natural”. De fet, ha assegurat que més de la meitat dels projectes eòlics presentats s’han rebutjat i el 35% dels fotovoltaics. A la comarca del Pallars Jussà s’han presentat 12 projectes a la consulta prèvia sobre la viabilitat de l’emplaçament a la ponència d’energies renovables.
La instal·lació d’Espassera, que ha visitat el conseller acompanyat dels promotors, compta amb 4.332,83 kWp de potència, ocupa 5 hectàrees de terreny, produirà uns 7 GWh d’energia elèctrica anuals —xifra que equival al consum elèctric de 2.000 habitatges—, i contribuirà a reduir 3.200 tones a l’any de CO2. El projecte està integrat en l’entorn, amb una impacte paisatgístic i ambiental minimitzat, i no ha suposat la construcció ni estesa de noves línies elèctriques, ja que aprofita les infraestructures elèctriques ja existents. La planta només resta pendent de la connexió a la xarxa elèctrica per començar a operar.
La posada en marxa d’instal·lacions com la planta fotovoltaica de l’Espassera contribueixen a la transició que viu Catalunya cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic. L’objectiu és assolir una economia i una societat completament descarbonitzades l’any 2050, i això implica un major aprofitament dels recursos energètics renovables de què disposa el país. L’energia solar fotovoltaica, ja sigui en instal·lacions en cobertes per a l’autoconsum o en plantes solars sobre el terreny, és un dels eixos estratègics del nou model energètic de Catalunya.
