16.10.2019 |
Viure als Pirineus

JOVES DEL PIRINEU

Eugènia Comas: "Els gossos saben ser feliços i volen que nosaltres també ho siguem amb ells"

Eugènia Comas amb dos dels seus gossos, a Gréixer/Feliu Sirvent
Eugènia Comas amb dos dels seus gossos, a Gréixer/Feliu Sirvent
Eugènia Comas: "Els gossos saben ser feliços i volen que nosaltres també ho siguem amb ells"

Capçalera Eugènia Comas Peeters

Vas estudiar psicologia i ets educadora canina?  Sí, vaig estudiar psicologia a la Universitat Ramon Llull i després etologia clínica a la Universitat Autònoma. L’etologia és la ciència que estudia el comportament dels animals. A partir d’aquí puc dir que sóc etòloga clínica i educadora canina, després d’haver-me especialitzat fent tot un seguit de formacions.

Què fa una educadora canina? Doncs mira, principalment educar els propietaris dels gossos (riu). De fet, quan dones quatre pautes als propietaris i si el problema no és molt greu, els gossos ja canvien de seguida. Has de pensar que ells saben ser feliços i volen que nosaltres també ho siguem amb ells. Allò que nosaltres hem de ser els líders de la manada perquè ens facin cas, és una autèntica bestiesa.

I a més d’educar els propietaris? D’una banda tenim el que és l’educació de tota la vida, és a dir, el ‘seu’, ‘a terra’, ‘vine’, ‘passeja al costat’... I per una altra banda, quan hi ha problemes més grans, per exemple  d’agressivitat o bé de por als estímuls, aleshores els gossos necessiten una teràpia específica. D’això es tracta, bàsicament, la nostra feina.

Hom diu que el gos és el millor amic de l’home o de la dona. És una frase feta? En absolut, és una realitat. Hi ha fets objectius que ens ho demostren cada dia. Els gossos estan sempre i tothora al nostre costat, els muntem una vida perquè els necessitem en l’àmbit emocional i ells estaran sempre agraïts només per això. 

Els gossos han entrat a les comissaries, als hospitals, a les residències de gent gran, treballen amb col·lectius vulnerables... S’està demostrant que els animals ens ajuden molt en l’àmbit psicològic a ser millors persones, a valorar i apreciar els petits detalls. Els gossos t’estimen tal com ets, no et demanen explicacions, no et jutgen. També ens faciliten moltes feines de risc, és increïble el que pot fer un gos amb la seva capacitat olfactiva! 

El teu projecte de vida t’ha portat al Pirineu… Des de petita que estiuejo a la Cerdanya, a Queixans i Urús. Quan, ara fa cinc anys, em va sorgir l’oportunitat de viure-hi tot l’any, no m’ho vaig pensar. Ara dedico el meu temps a l’empresa d’etologia del ‘Grup Cap i Cua’, amb la meva companya Mar. En el nostre entorn rural pirinenc encara costa una mica fer entendre que el gos és un més de la família i perdura massa allò que és la bèstia i si no es porta bé, se l’estaca. A part d’això, comparteixo el projecte rural de ramaderia i agricultura amb la meva parella. Estar amb els animals, a l’entorn natural, és el que més m’agrada.

Vas crear una associació... Amb l’Anna, una companya de Puigcerdà, vam crear l’Associació SOS Animals Cerdanya, per tal de donar una resposta efectiva a l’abandonament de gats i gossos. Treballem perquè no sigui tan fàcil abandonar i criar i per evitar la superpoblació. El nostre objectiu, a llarg termini, contemplaria tenir una protectora i poder refugiar aquests animals. 

L’estima per als animals et va portar a la psicologia o a l’inrevés? De fet vaig estudiar psicologia per després fer psicologia dels animals, així de clar. Vaig pensar que la psicologia humana era el pilar per després entendre els altres animals. Per això vaig fer psicologia, per ells, pels animals.

Com ho veus això de viure a la Cerdanya tot l’any? Ho veig molt bé. És un plaer gaudir de la natura al cent per cent, però també és veritat que t’ha d’agradar la solitud i no tenir les coses tant a l’abast. Viure aquí és molt agraït i t’acostumes ràpidament a la tranquil·litat. Crec que mai més no tornaré a viure en el caos d’una gran ciutat.

Logo Generalitat Joves (web)

Comentarios