19.11.2018 |
Viure als Pirineus

JOVES DEL PIRINEU

Fabienne Laclare: “Les esglésies de la Vall de Boí són de la gent i la gent les valora i les preserva”

Fabienne Laclare Joves

Fabienne Laclare al claustre de l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall
Fabienne Laclare al claustre de l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall
Fabienne Laclare: “Les esglésies de la Vall de Boí són de la gent i la gent les valora i les preserva”

Ets de la Catalunya Nord... Sí, vaig néixer a Prada de Conflent, els meus pares encara hi viuen. Diguem que soc una pirinenca de l’altra banda. Vaig estudiar a l’escola catalana La Bressola, la primària a Prada i la secundària al Soler, prop de Perpinyà. El batxillerat el vaig cursar a Girona i després a la UdG el grau d’Història de l’Art. En acabar la carrera vaig fer un màster en Gestió del Patrimoni i Museologia a la Universitat de Barcelona.

Què hi fa una catalana del nord a la Vall de Boí? El cert és que tot plegat va ser una mica casual. Ara fa un any vaig arribar a la Vall de Boí i al cap de poc em van contractar per estar de cara al visitant i per vigilar l’accés al campanar de Sant Climent de Taüll. Més endavant em van cridar per fer una substitució al Centre del Romànic d’Erill la Vall. Aquí m’hi trobo la mar de bé, estic molt a gust.

T’agrada fer la teva feina aquí, al paradís del romànic? Estic encantada i a més faig el tipus de feina que buscava i per la qual em vaig formar. Em sento privilegiada de poder treballar al Centre del Romànic d’Erill la Vall. Havia estudiat el romànic català i el romànic de la Vall de Boí, però no m’hauria pensat mai que el podria contemplar cada dia de l’any i molt menys guanyar-m’hi la vida. L’Alt Pirineu m’ha acollit molt bé i em sento molt integrada, tant a la feina com a la Vall.

Professionalment deu ser enriquidor... Sí, ho és molt. Aquí puc reunir tot allò que he estudiat a la facultat, l’art i la gestió del patrimoni. La feina és força diversa i acabes fent una mica de tot, des de guia fins a recerca, difusió, projectes nous… El Centre del Romànic és un espai d’interpretació que proporciona les claus inicials per conèixer i entendre el conjunt d’esglésies de la Vall de Boí. El Centre complementa la feina que fa la gent de preservar i posar en valor les esglésies. M’ha sorprès molt com la gent se sent seu tot aquest patrimoni. Les esglésies són de la gent.

dav

Què et suggereix el romànic? El romànic és un art que m'ha ensenyat a veure-hi més enllà i que m'agrada especialment per la seva forma simbòlica i mística. Tot té un sentit però cal saber interpretar-lo, mirar més enllà del que ens mostra. Em fascina la quantitat de llocs on ha arribat la seva influència, n'hi ha a tot Europa, i m’agrada pensar que el romànic de la Vall de Boí i del Pirineu forma part d'un gran conjunt històric.

Queda molta feina per fer? Sempre hi haurà feina per fer, sort n’hi ha. S’han fet restauracions i estudis i s’aniran descobrint coses noves. Les esglésies es poden veure i explicar des de punts de vista diferents. De moment s’ensenya el que se sap, però de ben segur que hi haurà nous descobriments i es mostraran i es projectaran amb diferents mirades.

El turisme cultural és un bon motor econòmic per al territori… Sí, i cada vegada és menys estacional. Tot i que a l’estiu és la temporada forta i quan hi ha més visitants, les esglésies s’obren sempre i les visites guiades es fan tot l’any. El turisme cultural, lligat al territori i al patrimoni natural, és un motor que genera important activitat econòmica i benestar. La gent que visita les nostres esglésies s’allotgen als establiments d’aquí, mengen a les fondes i als restaurants de la Vall, visiten el Parc Nacional i gaudeixen.

Com és el visitant del romànic? En general és un viatger exigent i respectuós que sap el que vol i que busca conèixer la identitat del territori, la seva cultura, l’art i l’entorn. També hi ha força turisme familiar i joves que venen per la seva afició als esports de muntanya, però que un cop aquí descobreixen la riquesa cultural d’aquest territori. La Declaració del conjunt com a Patrimoni Mundial de la Unesco, l’any 2000, ha contribuït molt a donar a conèixer el romànic de la Vall i per tant a generar més públic interessat en les esglésies. És tot un repte, en positiu, arribar a transmetre els valors patrimonials a un públic tan divers.

Logo Generalitat Joves (web)

Comentarios