Eva Campi: "De petita ja anava amb el meu pare a comptar isards i perdius"

File_001
photo_camera Eva Campi a la finca de Mig Vi.

Captura de pantalla 2017-06-30 a les 11.47.34

Què et va portar a estudiar ciències ambientals?

Haver nascut i viure aquí dalt, en un entorn natural privilegiat com el nostre, fa que et motivi molt l'educació ambiental, et facis preguntes i busquis explicacions científiques. Però hi va tenir molt a veure les vivències més personals...

Ho vas mamar a casa...

El meu pare ha estat tota la vida guarda forestal i de ben petita ja em va transmetre l'estima per la natura i el territori i em va fer adonar del valor de tot plegat. M’ensenyava cada racó, cada arbre i cada espècie i va saber contagiar-me la seva passió. Recordo que ens alçàvem a les tres del matí per anar a comptar perdius, isards o galls, segons l'època de l'any.

Vas anar a la universitat i en acabar vas tornar. Ho tenies clar?

Ho tenia clar perquè per mi el Pirineu és el millor lloc per viure. Aquí tinc a l'abast allò que realment m’importa, la natura, les muntanyes, els amics, la gent que estimo... I quan vols més oferta social o cultural ets a tocar de la Seu i d'Andorra i només a una hora i mitja de Barcelona. Aquí, si t'ho proposes, també pots fer possible els teus projectes professionals.

Amics, poble, música, paisatge, tradicions ... Què vol dir tot això?

Tot això és la meva vida i ho valoro molt. Mira, ara fa 10 anys, vam crear l'associació de joves Aglans de Freixe, per mantenir les festes i els costums de tots els pobles del municipi de Lles, cohesionar els veïns i enfortir les tradicions. L’acordió, la música i el ball hi tenen molt a dir.

La música, sempre la música ...

És que la música és molt important a la meva vida. Vaig estudiar violí i piano al Conservatori d'Andorra i acordió diatònic amb el Pep Lizandra de Mussa i després a l'Escola de Música de la Seu. Ara toco a dos grups de música tradicional i la veritat és que m'encanta.

Com qui no vol la cosa, t'has trobat al capdavant de l'Estació d'esquí d'Aransa...

Va arribar un punt en què el poble d’Aransa va decidir autogestionar l’Estació, ja que els primers interessats en el seu bon funcionament som nosaltres mateixos. Ho estem fent a través d’una empresa formada per 21 veïns del poble. Calia una cara visible, un responsable, i entre tots em van escollir a mi. A l’hora de la veritat tothom s’arremanga.

I el projecte professional?

És una cooperativa de serveis energètics, ambientals i de telecomunicacions, que es diu PINERGIA i que tirem endavant el Xavier Duran, que és enginyer i veí de Travesseres, i jo mateixa, que sóc ambientòloga i veïna d'Aransa. Això precisament és el que valoren més els nostres clients, la proximitat i la resposta immediata, saben qui som i on trobar-nos. De fet, no deixem de ser també un producte de quilòmetre zero. Estem contents.

Què els diries als joves que han anat a estudiar i es plantegen tornar al Pirineu?

Que no s'ho pensin i que ho facin. És bo formar-se, viatjar i aprendre de totes les experiències que es poden tenir fora, però si després volen tornar, que es tirin a la piscina i que tornin. Si surt bé, ja ho tens. Si no en surt tant, que insisteixin, que no es tallin, perquè dels errors també se n'aprèn. Tot aprenentatge és bo.

Generalitat