Quan va començar el teu camí pel Pirineu? Va començar el 2014. De fet un any abans, quan vaig sol·licitar incorporar-me a un projecte de voluntariat europeu a l’Oficina Jove de l’Alt Urgell. Encara soc aquí i el Pirineu el considero casa meva.
El voluntariat et va portar aquí... Dos mesos abans de demanar la plaça de l’Oficina Jove de l’Alt Urgell, vaig estar fent voluntariat sobre permacultura en un poble que es diu Ibort, prop de Sabiñánigo, i allà em vaig enamorar de les seves muntanyes. Després, quan vaig veure que el projecte de la Seu es deia Una mirada europea a la cultura pirinenca, em vaig dir: Bua, això és per a mi!
Només arribar, vas fer una immersió total a la nostra cultura... Soc molt fan de la cultura pirinenca i la sento molt meva. Tinc la sensació que sovint tenim cases al món, llocs on ens sentim molt connectats, i quan vaig arribar a la Seu em va semblar que hi havia viscut tota la vida. La cultura d’aquí em va impressionar: la música popular, els balls tradicionals, els sons de l’acordió diatònic, la manera de viure de la gent…
Parles un perfecte català d’aquí... Bé, quan vaig arribar no havia sentit a parlar mai el català i tampoc parlava el castellà. Jo soc de Yalta, a la República de Crimea, a Ucraïna. De seguida em vaig adonar que no volia perdre’m res de les converses de la gent i dels seus matisos. El fet de no tenir vergonya a l’hora de llençar-me a parlar un nou idioma, encara que ho fes malament, em va ajudar molt. A tothom li demanava que em corregís els errors.
Es va acabar l’estada de voluntariat europeu, però tu et vas quedar… Així és. Quan es va acabar el projecte, tenia pensat anar a estudiar a Alemanya, però em sentia massa a gust aquí per anar-me’n. Finalment vaig fer un màster de Construcció i Representació d’Identitats Culturals, a Barcelona, i en acabar vaig tornar a viure a la Seu.
Vau crear ‘La Nit Blanca’ … Aquest va ser el projecte més gran del meu voluntariat a la Seu. Era, d’alguna manera, la conclusió de tot l'aprenentatge que m'emportava de l'experiència i vam voler donar-li continuïtat. “La Nit Blanca” promou activitats culturals, exposicions i concerts protagonitzats per artistes i músics del mateix territori i crea espai d'expressió artistica per a joves de l’Alt Urgell. L’any que ve ja celebrarem la cinquena edició, posant l’enfocament en la inclusió social i amb la participació dels col·lectius més vulnerables.
I et vas implicar en la creació de Pirineus Creatius. Què és? Per mi és més que una entitat, diria que és un espai d’expressió en el sentit més ampli. Un lloc on expressar-se com a persona, com a integrant d’una comunitat, com a professional. Vol ser un intercanvi entre educadors/es, gestors/es culturals, artistes, agents del canvi social en certa manera. La finalitat sempre ha estat aportar el nostre granet de sorra per potenciar el desenvolupament personal, social i artístic dels habitants del Pirineu.
Us mou la cultura i l’art, però també la inclusió comunitària… Totes les activitats que duem a terme tenen aquest principi de cohesió social. Estem molt implicats en l’educació no formal. Crec que aquesta barreja entre art, com a eina de transformació social, i educació, és el que enforteix Pirineus Creatius i el fa més interessant.
Què estàs fent actualment? Quan m’ho pregunten no sé massa bé què respondre, amb tantes coses. Em dedico a l’educació, però també a les arts audiovisuals. Soc formadora en l’àmbit de joventut i més concretament en educació no formal. Formo part de xarxes europees de projectes educatius de joventut.
Teatre, música, fotografia… La cultura ens farà lliures? Segur. Sobretot ens farà lliures a dins nostre, per expressar-nos tal com som, per relacionar-nos amb els altres. La cultura ens fa més grans.
