On et vas formar? Primer vaig fer el grau de Dret a la Universitat de Lleida i en acabar vaig anar a viure a Dinamarca on vaig treballar i vaig estudiar Màrqueting a Via University, a Horsens.
Vas anar a viure a Dinamarca… Sí, va ser una experiència positiva. Tot i trobar-se al mateix continent que nosaltres, les diferències amb Catalunya són molt grans. D’entrada vaig haver de fer un exercici d’adaptació a la climatologia i a les poques hores de llum que hi ha a l’hivern. També va ser un xoc cultural i social, perquè els governs i les administracions funcionen molt diferent d’aquí. Allà l’estat del benestar és una realitat.
Així no és una frase feta que repeteixen els polítics? En absolut, l’estat del benestar allà el palpes cada dia. A Dinamarca es paguen uns impostos molt alts, entre un 40 i un 50% del teu salari, però tens la percepció que retornen a la gent en forma de serveis. Per exemple, l’educació fins a màster és totalment gratuïta, la sanitat també és de franc, i a més hi ha moltes ajudes de tota mena.
Tornes al Pirineu i muntes el teu propi projecte… De fet, en un principi el volia muntar allà mateix, però finalment vaig prendre la decisió de tornar al Pirineu i desenvolupar el projecte professional aquí. Vaig instal·lar-me a L’espai cowork de la Seu d’Urgell, perquè treballar físicament des de casa és complicat.
En què consisteix la teva feina? Em dedico a gestionar xarxes socials, redactar textos i crear continguts i conceptes per a blocs i pàgines web. Faig copywriting, que és una tècnica d’escriure més persuasiva, per tal que les pàgines web connectin millor amb els clients i converteixin més. Es tracta de crear textos comercials per fer més atractius els productes i els serveis.
Quin és el perfil dels teus clients? De moment són petites empreses del Pirineu, com ara botigues on line que han optat per elaborar productes de proximitat, creadors artesanals o tallers que confeccionen i comercialitzen la seva pròpia col·lecció de roba. Ara em toca una temporada de picar pedra, sobretot amb una pandèmia pel mig. (riu)
Què aporta treballar des d’un espai físic compartit? El cowork t’ho fa tot més fàcil, no has de tenir unes oficines i pagues únicament pels serveis que t’ofereixen: un lloc físic, una taula, un espai office totalment equipat, sala de reunions… A més és molt positiu coincidir amb altres professionals amb qui comparteixes sinergies, tenim aquest networking - ara la parauleta està de moda - que fa que ens donem suport els uns als altres, tot i que cadascú és autònom.
L’emprenedoria pot arribar a ser angoixant? I tant, molt. Hi ha temporades que baixa més la feina, com ara els primers mesos de la pandèmia, i no pots estar-te de pensar què faràs el mes que ve. Això et crea molta inseguretat, però, per altra banda, també tens molta llibertat. De fet, vaig decidir emprendre per la flexibilitat i la llibertat horària, que és el que em fa ser feliç.
Ets una emprenedora nata... Jo diria que més que no pas emprenedora, em considero inconformista. Em costa molt conformar-me amb les coses que em venen donades. Per damunt de tot, persegueixo allò que em fa feliç i que em motiva per aixecar-me cada matí amb una rialla.
Què diries als joves emprenedors/inconformistes? Que no es conformin mai. (riu). A vegades hi ha moments complicats i sovint la família i els que t’estimen pateixen per la inseguretat econòmica i laboral que comporta la teva opció. Però els diria que si tenen un somni, el persegueixin. La vida és molt curta i hem de ser feliços.
