La tradició de la Pobla té una característica que la fa peculiar respecte les altres baixades de falles del Pirineu, i és que les pubilles esperen els fallaires quan baixen de la muntanya a l'entrada del poble i fan junts l'última part del recorregut fins a la plaça de la Pedrera on llancen les teies a la foguera. Des de la junta destaquen que "a partir d'ara, a les falles de la Pobla de Segur, tant homes com dones podran exercir el rol que més els convingui, sense alterar l'estructura de la festa, que demana que les parelles estiguin formades per una persona vestida de fallaire i una de pubilla". A la sortida de l'assemblea les dues noies pioneres han mostrat la seva satisfacció pel resultat i confien que els canvis "cohesionin la festa i la facin més gran". Així es va aprovar per majoria a l'assemblea extraordinària de l'Associació Cultural de Fallaires i Pubilles de la Pobla de Segur que organitza la festa, que va debatre i votar la proposta que van fer dues sòcies de 18 anys.
La petició ha generat controvèrsia i l'assemblea extraordinària s'ha fet a porta tancada i no s'ha permès que els mitjans de comunicació prenguessin imatges ni tal sols de l'inici de la sessió.
En una carta adreçada als socis, les joves reivindicaven poder construir una falla i carregar-la encesa igual com ho poden fer els nois considerant que "les tradicions han d'evolucionar tal com evoluciona la societat i s'han d'anar adaptant a les noves circumstàncies que sorgeixen al llarg dels anys, ja que, si no, acaben molt desvinculades de la població i al llarg del temps la gent ja no s'hi sent identificada". Insisteixen que "el fet que una noia porti falla no suposa un canvi en l'essència de la festa".
Segons la junta de l'associació, la qüestió es va voler sotmetre a votació d'una assemblea extraordinària precisament per debatre com podria afectar la presència femenina a la part més característica de la festa, la desfilada de fallaires i pubilles per la població un cop els portadors de les torxes baixaven de la muntanya.
L'assemblea ha començat a les 16h i ha finalitzat a les 18:30h. S'ha obert un torn de paraula i hi hagut una petició, per part dels socis, de fer esmenes a la pregunta inicial que proposava la Junta, per la qual cosa s'ha decidit fer dues votacions. La primera preguntava si 'estàs d'acord que qualsevol persona pugui ser fallaire' i la segona si 'estàs d'acord que qualsevol persona pugui ser pubilla'.
Amb un 27,55% de participació dels 447 socis de l'entitat (123 vots), el sí s'ha imposat en tots dos casos. La primera pregunta ha obtingut 90 vots a favor, 32 en contra i un en blanc. La segona pregunta ha obtingut un resultat més ajuntat, 66 a favor, 58 en contra i un en blanc. En tot cas, tal com destaquen des de la junta, "a partir d'ara, a les falles de la Pobla de Segur, tant homes com dones podran exercir el rol que més els convingui, sense alterar l'estructura de la festa, que demana que les parelles estiguin formades per una persona vestida de fallaire i una de pubilla".
L'1 de desembre de 2015 les Falles del Pirineu van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La candidatura la van presentar 63 pobles de Catalunya, Andorra i el sud de França, entre els quals hi havia la Pobla de Segur.
La baixada de falles a la Pobla, que es remunta als anys 50 del segle passat, és la primera que obre el calendari d'aquesta tradició ancestral al Pirineu. La festa se celebra dies abans de la revetlla de Sant Joan, el 17 de juny, en honor de la Verge de Ribera, patrona d'aquesta localitat del Pallars Jussà. El descens comença a la muntanya de Santa Magdalena i acaba a la plaça de la Pedrera, on es llancen les teies a la foguera. La falla que crema és de pi sec, de soques caigudes de la reserva de Boumort. I la fusta es modela, i s'aferra amb claus, grampillons i fil ferro a la branca d'avellaner. A la baixada de l'any passat hi van participar uns 160 joves, entre fallaires i pubilles.
